"El mindfulness aporta al voluntariat eines per cultivar l'empatia, la serenor i l'escolta activa”

En el marc de la 18a edició de l’Escola d’Estiu del Voluntariat, organitzada els mesos de juliol i setembre per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària (DGACC),  trobem un ampli ventall de formacions amb les quals podem aprendre tècniques i recursos que ens ajuden a treballar la gestió de les emocions,l’estrès i les relacions interpersonals. Tot i que, a primer cop d’ull, pot sobtar veure cursos dedicats al Mindfulness, Anna López ens acosta els avantatges que aquesta pràctica pot aportar en el dia a dia de les associacions.

Cada cop se sent parlar més de mindfulness però, en què consisteix aquesta pràctica?

​El mindfulness és, en paraules del doctor Kabatt Zinn, atendre l'experiència present amb una actitud d'​ob​ertura, acceptació i absència de judici. Com veus, té divers​es facetes​. D'una banda es tracta d'una proposta ètica i filosòfica que pretén treure el millor de cada persona; i d'altra implica una transformació profunda en ​qui s'entrena en les diverses pràctiques que proposa​. A Occident, per ensenyar mindfulness ​o atenció plena s'ha recuperat i creat una sèrie de pràctiques meditatives, tant formals com informals, que ajuden  les persones a reaprendre a ​observar la realitat i els fets quotidians de la seva vida. 

​Podem dir que el fet diferencial i més rellevant del mindfulness respecte d’altres propostes d'autoconeixement és que ​ apodera les persones partint del fet de reaprendre a relaxar-se, treient el factor 'estrés' del mapa corporal-mental, que en els darrers anys s'ha establert com a marcador preponderant en l'entorn laboral i ha pogut empobrir les relacions humanes harmòniques. 

Què pot aportar a les persones voluntàries de les entitats?

Imagina’t que tens un equip de voluntariat entrenat en consciència plena. La mirada del voluntariat està atenta al moment present, és reflexiva i mostra una actitud d'apertura. Els i les companyes es comuniquen en base a allò que ens apropa a valors com l'empatia, el respecte, la mirada sense judici... Davant un moment de tensió on s'han d'oferir respostes adients a una necessitat concreta, les persones es mostren íntegres i coherents, observen allò que succeeix amb una actitud resilient i, potser, sentin d'alguna forma por o ràbia, però ​acompanyen aquestes emocions amb una mirada amable cap a un mateix/a i cap el medi.

Com serà l'experiència per a les persones que reben el servei? I ​quina qualitat té​ l'impacte per als i les voluntàries pel fet de requalificar les seves experiències des d'aquest espai ​en què vius allò que estàs fent en cada moment amb tota la teva atenció? ​El retorn social que fan els i les voluntàries es fa amb molt d'amor i el mindfulness els aporta​ eines per cultivar ​l'empatia, la serenor, l'escolta activa, ​​millorar la ​capacitat de gestió i execució crítica i efectiva. És una situació on tothom hi guanya.

Quin enfocament tens previst donar-li al curs que realitzaràs en el marc de l’Escola d’Estiu del Voluntariat? 

Partirem d'allò que s'anomena en mindfulness el 'triangle de la consciència' que es compon de les emocions, ​els ​pensaments i ​les ​sensacions.​​ ​A partir d'ell dividirem la formació en 3 àrees. Per començar aprendrem un petit ventall de tècniques, tant formals com informals​, on ens introduirem en l'experiència de les sensacions ​per oferir  un estat de calma que nodreix el vincle personal i interpersonal.

Mirarem  ​de prop ​​emocions com ara la por, la ràbia, la tristor i l'alegria; com aquestes s'esdevenen en entorns que es viuen com amenaçants i quines formes sanes de gestionar-les tenim. Segons les necessitats i experiències dels i de les participants treballarem com viuen l'estrès i mirarem les actituds que ajuden a donar-li resposta  enlloc de reaccionar-hi.

Qualsevol persona pot iniciar-se en el mindfulness?

​En principi qualsevol persona pot iniciar-s'hi, sens dubte. I a l’igual que qui aprèn a utilitzar un instrument i vol tocar una peça que li agrada molt ha de dedicar-li hores i amor, amb el mindfulness passa el mateix. S'ha de tenir en compte, però, els casos de persones que tinguin afectats els processos psicològics bàsics com ara l'emoció, la percepció o la cognició, on enfrontar-se a les pràctiques els podria crear malestar.

​​En els darrers anys es constata un major interès pel mindfulness, no només a nivell personal sinó des d’àmbits com el laboral, l’educació o les organitzacions.  Al teu parer, què explica aquesta tendència?

​En Richard J. Davidson és el pioner en l'estudi de la ciència de la meditació. Durant 15 anys, la Universitat de Wisconsin, en col.laboració amb altres universitats i amb més de 100 monestirs budistes, va estudiar escàners de cervells de persones meditadores de llarg recorregut. Les dades que va obtenir observen que els nivells d'ansietat i de depressió baixen, les zones del cervell associades als sentiments d'empatia i compassió (entesa com a acompanyament en el patiment d'altres) s'activen, la regió del cervell involucrada en la por redueix el seu volum... Els resultats van cridar l'atenció d'altres científics que treballaven, per exemple, en l'àmbit de les malalties amb dolors crònics. El doctor Kabatt Zinn va ser un dels pioners en aquest àmbit i des dels anys 80 tracta el mindfulness com a eina per reduir l'estrès i els dolors crònics.

Les bones notícies també volen i persones de diversos àmbits com ara l'empresa, docents que s'ocupen de millorar la praxis educativa, organitzacions interessades en millorar les seves dinàmiques... han anat dibuixant camins on els vincles entre les persones es basin en valors ètics que ens facin sentir més humans.