Miky Aragón: “Volem consolidar El Panoràmic fora de Barcelona perquè sigui una eina de país”

Després de mesos contactant amb entitats sense ànim de lucre de tot Catalunya, el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Fundació Pere Tarrés, l’Observatori del Tercer Sector (OTS) i la Fundació Bancària La Caixa ja han començat a enviar els qüestionaris que serviran per presentar l’informe d’El Panoràmic 2017, l’estudi "amb més magnitud de dades d’Europa sobre el tercer sector", segons l'equip organitzador.

La quarta edició de la macro enquesta del tercer sector de Catalunya oferirà enguany dades específiques sobre l’estat del voluntariat al país, una de les demandes que establia la Llei del voluntariat aprovada el 2015. L’informe també vol apropar-se més a les entitats culturals i, en general, consolidar-se com a eina de país i no només de Barcelona.

En parlem amb Miky Aragón, director del CAB, un dels coordinadors del projecte, que enguany ha comptat amb la implicació dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Igualada, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. L’informe final es presentarà, com cada any, després de Setmana Santa.

Quin és el calendari d’El Panoràmic? Quan acaba el termini per respondre el qüestionari?

El Panoràmic és un procés que iniciem amb un gran treball de camp, després ens aturem uns tres mesos per analitzar les dades i elaborar els informes pertinents i, finalment, hi ha l’etapa de retorn dels informes generals, els específics i els de federacions. En total, cada edició té una vida de nou mesos.

Fins ara, hem passat part de la primavera i estiu preparant els qüestionaris, teixint aliances amb diverses administracions i construint els itineraris del treball de camp.

Ara convidem les entitats del país a respondre el qüestionari. Esperem que el nivell de resposta sigui prou significatiu per seguir fent l’anàlisi del sector.

El termini per respondre el qüestionari comença ara i acaba el 10 de novembre.

L’any passat van respondre unes 2.000 entitats. Quantes entitats preveieu que responguin en aquesta edició?

Voldríem que responguessin unes 2.500 com a mínim, però un dels problemes d’El Panoràmic és l’univers. Quantes entitats existeixen a Catalunya? Quantes estan en marxa? Quantes no?  El Departament de Justícia té dades desfasades i les entitats no comuniquen quan moren.

Per això fem una feina prèvia al treball de camp: ens apropem a les entitats, coneixem el territori per poder fer la fotografia general.  

Aproximadament, hi ha unes 25.000 entitats actives al nostre país. Les que han contestat són unes 2.000. És a dir, estem parlant de l’estudi de més magnitud de dades a nivell europeu sobre el tercer sector. Això ens permet fer una aproximació molt interessant sobre la realitat del sector. Perquè et facis una idea, l’estudi sobre el tercer sector de l’Estat espanyol és sobre unes 800 respostes.

Quina és la utilitat del Panoràmic?

El Panoràmic no és només un qüestionari per fer un informe sinó que ens permet fer itineraris per cada necessitat específica del sector. És una eina d’utilitat per a una federació, un ajuntament o una associació. Per exemple, si ets una federació t’apareixeran preguntes que no li apareixeran a una plataforma ciutadana. Per tant, els informes seran més concrets i els serà de més utilitat. Perquè et facis una idea, l’edició passada tenia una vuitantena d’itineraris.

Quines novetats presenta El Panoràmic d’aquest any?

Aquest any el qüestionari té dos itineraris específics nous. Fa poc més d’un any es va aprovar la nova Llei del voluntariat, que demana fer un estudi periòdic sobre la realitat del voluntariat i l’associacionisme català. Amb la Direcció General d’Acció Cívica Comunitària hem arribat a l’acord que El Panoràmic sigui l’eina per fer-lo. Per tant, l’edició d’enguany és el doble d'important perquè servirà per fer la radiografia que demana la Llei del voluntariat i permet, a partir d’aquí, reforçar les polítiques de suport al voluntariat i l’associacionisme.

D’altra banda, en el marc del fòrum Som Cultura Popular, la Direcció General vol aprofitar El Panoràmic per fer un itinerari específic sobre cultura popular i per conèixer com és la formació que es fa des d’aquestes entitats.

Aquest any també fareu fotografia per districtes com vau fer el 2016?

L’esforç no el posarem tant a fer la fotografia per districtes –perquè ja la tenim feta d’altres edicions–, sinó que treballarem per enfortir la dimensió de voluntariat i cultura. Entenem que hi ha un dèficit d’entitats culturals que han respost les enquestes i ens agradaria augmentar el nombre. 

El Panoràmic surt del Consell d’Associacions de Barcelona, però cada vegada es vol apropar més a la resta de Catalunya, vol anar més enllà de Barcelona?

És curiós perquè el Panoràmic va sorgir del CAB com a necessitat de conèixer l’associacionisme de Barcelona, i és el que volem seguir fent, però a l’agrupar moltes associacions que són d’àmbit de país i el fet que moltes valorin l’estudi com a eina interna seva, ràpidament ens van dir que ens quedàvem curts amb Barcelona.

Aquest any volem treballar perquè El Panoràmic sigui una eina de país i consolidar-lo fora de Barcelona. En altres edicions hem tingut una mostra significativa de Girona i Tarragona, però ens agradaria disposar de més dades tant de Lleida, els Pirineus, Terres de l’Ebre o la Catalunya Central, per poder dibuixar l’associacionisme fora de la metròpoli.

Ara que estem parlant de la construcció d’un nou país, hem de fer xarxes perquè l’estructura federativa del país no sigui tan metropolitana.

Anant més enllà ens sentim còmodes, però el protagonisme fora de Barcelona el cedim més a les entitats expertes que colideren el projecte amb nosaltres, com l’OTS, la Ferrer i Guàrdia i la Pere Tarrés.

El projecte està obert a la implicació de noves entitats?

Sí, la porta està oberta a noves entitats que creguin que poden aportar coneixement. No és un projecte que queda tancat a les quatre entitats impulsores. Per exemple, aquest any col·laborem amb la Federació d’Ateneus de Catalunya per fer el treball de camp a Lleida i Pirineus, on tenen delegació territorial. Sempre intentem generar complicitats amb el propi sector.

Amb aquesta iniciativa també hem volgut demostrar al sector que entitats que en principi podrien competir per una part del mercat, poden treballar conjuntament. Si El Panoràmic fos un projecte únicament de la Ferrer i Guàrdia, de la Pere Tarrés, o només de l’OTS, crec que no tindria el mateix recorregut que té ara sumant esforços.

Com ha evolucionat El Panoràmic des de la seva creació, fa quatre anys? Quines dades criden més l’atenció?

El primer any vam preguntar sobre la participació d’homes i dones i vam veure que a la base social hi havia més dones que homes, igual que a les juntes directives. Però en les properes edicions es va demostrar que a les presidències els homes hi tenen més presència. A més, les diferències s’accentuen segons l’àmbit i la forma jurídica. En fundacions i en cooperatives, per exemple, la distància és més gran.

A banda del tema gènere, cada cop s’evidencia més la problemàtica del relleu a les entitats i es constata que les entitats fan molt amb molt pocs recursos. Hi ha menys dependència de subvencions públiques i molt poc finançament extern.

És una bona mesura el programa d’enfortiment econòmic per a entitats que ara impulsa l’OTS per millorar les estratègies de finançament de les associacions?

Barcelona està posant esforços en potenciar l’economia de les entitats, però és complex. Des del CAB hem posat sobre la taula si val la pena crear una agència de mecenatge que vinculi la petita i mitjana entitat amb la petita i mitjana empresa, perquè sinó, al final, tot el finançament privat va cap a les grans entitats. Les dades ens diuen que el finançament privat està molt poc treballat i que s’hauria de potenciar molt més. 

 

Informacions relacionades:

El Panoràmic 2016: el tercer sector català, en xifres