Lídia Torres: “La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual és un repte de tota la societat”
Comparteix
Parlem amb la coordinadora del Servei de Temps Lliure ‘Connecta’ de la Fundació Catalana Síndrome de Down. “S’ha de posar en valor tot allò que aporten les persones amb discapacitat”, afirma quan ens parla de la igualtat d’oportunitats.
La Fundació Privada Síndrome de Down va néixer el 1984, de qui va ser la iniciativa?
D'un grup de pares i mares de persones amb síndrome de Down i professionals amb l'objectiu d'aprofundir sobre aquesta síndrome a través de la recerca i l’experiència pràctica en diversos camps. Des dels nostres inicis, hem comptat amb l’aportació i participació directa dels científics internacionals més prestigiosos relacionats amb temes que afecten la síndrome de Down.
Presteu una atenció especial a la infància i les seves famílies o esteu també molt implicats en el col·lectiu adult?
Des de la Fundació atenem a la persona i la seva família des del moment en què es coneix el diagnòstic en l’embaràs i fins a la vida adulta. La infància és una etapa vital, base per a una posterior transició a una vida adulta amb èxit, però també donem suport a les persones adultes perquè puguin ser elles mateixes qui prenguin decisions sobre les seves vides.
I el rol de la família és clau...
Sens dubte. Per això comptem amb el nostre Servei d’Atenció a les Famílies, un servei transversal que intenta donar resposta a totes les necessitats que sorgeixin en el nucli familiar.
Entrant en els vostres programes, un d’ells està especialment dedicat a la mediació. En què consisteix exactament?
El programa de mediació, inclòs dins del Servei de Temps Lliure “Connecta” de la Fundació, està pensat per assegurar que tothom accedeixi a l’oferta lúdica i cultural de la seva ciutat i pugui participar-hi en igualtat de condicions, d’una manera activa i pro positiva.
Amb quin tipus d’accions el dueu a terme?
Per una banda, assessorant i informant professionals dels centres i, per una altra, acompanyant a les persones que volen inscriure’s a qualsevol activitat, ja sigui en un centre cívic, en un casal de barri o en una entitat. D’aquesta manera, es vol millorar la seva pròpia autoestima, confiança i autonomia.
L’espai d’oci també és important per aquestes persones...
I tant! Per això amb aquest programa reivindiquem, en certa manera, el dret a oci en igualtat de condicions per a tothom dins de la comunitat. Al mateix temps, pretenem generar espais diversos en què tothom es beneficia i aprèn de l’altre.
Es pot saber quantes persones s’han vist beneficiades per la posada en marxar d’aquest programa de mediació?
Des del 2014 s’han formalitzat 70 inscripcions diferents a tallers i activitats en centres ludicoculturals i esportius de l’àrea metropolitana de Barcelona, Manresa i Vic. A més, 42 persones han participat d’altres propostes del servei. Enguany, el programa ha fet un pas endavant, i manté coordinacions, seguiments i traspassos d’informació en 12 centres cívics i esportius de l’àrea metropolitana. I és que, en definitiva, beneficia a tota la societat oferint l'oportunitat d’aprenentatge comú i de trencar estereotips i prejudicis.
I pel que fa a les persones voluntàries, quin paper tenen en la vostra organització?
Aporten un immens valor afegit per la seva aportació des de la generositat. És molt important la seva presència a les activitats perquè aporten la seva experiència viscuda, la seva conversa, la seva mirada del món i, alhora, gaudeixen del seu temps lliure compartint-lo amb ells i elles. Representen valors fonamentals pel futur de la nostra societat: solidaritat, suport mutu, i compromís amb la diversitat i els drets de tothom, per exemple.
Per acabar, considera que la societat actual encara està lluny de la igualtat d’oportunitats, especialment pel que fa a les persones amb discapacitat?
Abans, les famílies tenien molt poques expectatives en els seus fills. A dia d’avui, això ha canviat molt i s’imaginen el seu fill o filla adult tirant endavant un projecte de vida. La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual no ha de ser un repte de les entitats que hi treballem sinó un repte de tota la societat.
Afegeix un nou comentari