La nova exposició de la UB desdibuixa la frontera entre números i persones
Comparteix
L’Edifici Històric de la UB acull ‘Els números i la humanitat’, la demostració de la importància dels números en totes les disciplines del saber.
L’ésser humà té curiositat per saber d’on ve, on és i cap a on va. Qui som i per què som com som és l’eix central d’estudi d’àmbits ben diversos, i les matemàtiques, contra les creences generals, no n’és excepció. La humanitat és un conjunt enorme de persones, la naturalesa de la qual s’intenta analitzar mitjançant algoritmes. Per aquest motiu, l’exposició ‘Els números i la humanitat’, que s’estrena el 10 de gener a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, vol acostar aquesta visió més social dels números i el càlcul a través de la interrelació d’aquests amb àmbits com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, la filosofia, la psicologia, la biologia, la geologia i fins a quinze categories més. Javier Tejada, catedràtic de la UB i comissari de l’exposició, explica que “qualsevol activitat humana està governada pels números. De fet, el número intervé en la música, la pintura, i en l’art en general, així com en moltes de les manifestacions culturals humanes”.
Així doncs, ‘Els números i la humanitat’ recull dades curioses i fonamental per entendre el model de societat global en què vivim. Tal com s’explica a l’exposició, el número va sorgir com una abstracció de la realitat. L’invent de l’escriptura numèrica es remunta a l’any 3000 aC a Uruk, una ciutat a la riba del riu Èufrates tot i que nosaltres avui en dia utilitzem la forma aràbiga dels números que compta els angles de cada símbol per representar el número corresponent.
Al llarg de la filosofia, el paper dels números també ocupat un lloc rellevant del debat i la teorització. Pitàgores va ser el primer a afirmar que tot podia ser explicat mitjançant les relacions numèriques, però no ha estat l’únic. Plató, per exemple, format en el pitagorisme afirmava que els números proporcionaven el coneixement perfecte, ja que formaven part del món de les idees.
Els números però, també tenen aplicacions més tangibles i reals. De fet, l’exposició es dedica també a presentar dades interessants que ens fan comprendre millor el món. “El principal objectiu de la mostra és fer un homenatge al número com a primer gran invent de la humanitat que va canviar la forma d’actuar de l’ésser humà. La segona idea és que els números i les operacions entre ells constitueixen el vestíbul d’entrada del “temple de la ciència”, com deia Einstein. Finalment, aquesta mostra s’emmarca també en els ODS, que són números que s’han de posar a la fam, l’educació, la immigració, la desigualtat de gènere, l’energia o l’aigua...”, explica Tejada. Així doncs, l’exposició incorpora uns comptadors que s’actualitzen constantment ben curiosos: per exemple, es pot saber que, des de l’1 de gener de 2018, han nascut al món més de 3 milions de persones i n’han mort 1 milió i mig, hi ha unes 700.000 persones obeses mentre que prop de 300.000 ja han mort de gana.
Aquesta exposició està impulsada pel Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats de la UB (GISME-UB) i comissariada pel catedràtic Javier Tejada.
Afegeix un nou comentari