La cultura popular, un múscul de forta tradició

Exposicions, una rambla d’entitats, una mostra editorial, tallers, xerrades, debats, la tradiràdio.tv, una fira de jocs i joguines, un espai gastronòmic... Ha estat un llarg etcétera d’activitats entorn a la cultura popular catalana i el seu teixit a la mostra Som Cultura Popular 2018. L’antiga Fabra i Coats i el seu entorn immediat, al barri de Sant Andreu de Barcelona, ha estat per segona ocasió (la primera va ser el 2016) un aparador gegant de totes les manifestacions del sector, del 25 al 28 de gener.

Tret de la pluja de divendres, que va obligar a fer canvis d’ubicació d’alguns actes programats i va disminuir el volum de visitants d’aquella jornada, durant els altres tres dies, la participació va ser un èxit, amb un total de 16.000 visitants, 3.000 més que en la primera edició. Enguany, el certamen tenia tres eixos troncals: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial, i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació. Entre les novetats destaca la celebració del primer Fòrum Educació i Cultura Popular, en el qual han participat centres educatius, ampes, ajuntaments i associacions d’arreu del país.

Les activitats de música, dansa, teatre, castells, falcons, bestiari i les associacions d’arreu s’han aplegat per, com fan habitualment al llarg de l’any, visibilitzar el múscul que configuren en la cultura popular catalana. “El cant coral està arrelat a casa nostra. Tenim uns 30.000 cantaires d’unes 500 entitats federades, que fem pinya i trobem aliances amb altres sectors fora de l’àmbit cultural, com el social”, assegura Albert Olivés, del Moviment Coral Català, una de les entitats participants. “Catalunya té vuit passions centenàries repartides pel territori, cadascuna amb les seves particularitats i amb el comú denominador de mantenir la tradicional escenificació entre veïns i veïnes, més enllà de la religió”, segons Lluís Segura, membre de la Federació Catalana de Passions.

Carles Oronich, de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya, amb 110 esbarts inscrits, afirma que “ens hem d’inventar novetats per seguir atraient, però quan la gent assisteix a un esbart, se sorprèn: ens ho passem bé alhora que mantenim un ball amb un alt valor cultural històric”. Jordi Arbiol, membre de revesses.cat, que treballen pel foment de les revesses, una modalitat de les sardanes que esdevé un enigma musical que consisteix a esbrinar el nombre de compassos de dos temes musicals: “les revesses són poc conegudes, per això hem creat una plataforma digital on volem popularitzar aquest joc matemàtic lligat a les sardanes, per a totes les edats”.

El Som Cultura Popular està organitzat pel Servei de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona i per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona, la Federació d’Ateneus de Catalunya, l’Associació per a la Difusió del Folklore i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Hi ha participat una norantena d’associacions, federacions i centres educatius. L’ocasió es preveu repetir d’aquí a dos anys, el 2020.