Irídia, tres anys de lluita contra la violència institucional

Només durant els tres primers mesos d’aquest any, l’entitat defensora dels drets humans Irídia ha rebut més casos de violència institucional que durant tot el 2017.

El nombre de víctimes va en augment sobretot en l’àmbit de les agressions en contextos de manifestació i protesta, segons afirmen des de l’associació.  

L’entitat va néixer fa tres anys i no para de créixer. Ara compta amb una trentena d’activistes, 13 de les quals dedicades exclusivament a la feina de l’associació, que es dedica a donar suport a persones que han patit violència institucional i no saben on anar a reclamar justícia.

 

Què fa Irídia?

El col·lectiu de professionals de l’advocacia i la psicologia d’Irídia ofereix acompanyament psicosocial a les víctimes i a les seves famílies, i assessorament jurídic gratuït.

L’equip porta la defensa de les persones que es troben involucrades en un procés judicial i que han denunciat algun tipus de violència institucional, ja sigui en una manifestació, en una presó o en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), per exemple.

“Som al costat de la família que ha perdut algú en aïllament penitenciari i vol saber la veritat. Al costat de qui ha estat colpejat violentament en una manifestació per intentar votar. Al de les dones humiliades quan han denunciat haver patit violència masclista, al de les persones maltractades a les comissaries i al de les persones migrants vexades als CIE”. Irídia resumeix les seves funcions en el vídeo de la campanya #FemIrídiaJuntes, una iniciativa engegada el novembre passat per animar la gent a sumar-se al projecte com a sòcies i col·laboradores.

 

 

Campanya de captació de socis

Com més persones formin part de l’associació, més poder tindrà Irídia com a eina col·lectiva i més independència guanyarà per seguir denunciant.

Per fer-se soci/a d’Irídia, cal subscriure’s-hi aportant una quota d’entre 50 i 160 euros l’any.

En el marc de la campanya, que durarà fins al març vinent, s’estan organitzant diverses activitats de sensibilització i debat. La propera tindrà lloc el 14 de desembre al CCCB. L’acte ‘Violència institucional vers les dones’ analitzarà la revictimització en el sistema judicial en les denúncies de violències sexuals.

“Hi ha coses que, tot i tenint finançament públic i privat, no podem fer sense el suport de la gent”, assegura Andrés García-Berrio, advocat d’Irídia.

 

Ressò a les xarxes

L’estratègia comunicativa d’Irídia és un dels seus forts. Agafen els casos més impactants i significatius de violència institucional i en fan el màxim ressò a les xarxes socials. L’objectiu és arribar al màxim de gent possible, sensibilitzar la ciutadania, informar de situacions de violència poc comentats als mitjans i posar-hi llum.

Irídia porta la defensa de casos mediàtics com el de Roger Español, l’home que va perdre la visió l’1-O per una bala de goma de la policia espanyola quan es trobava a l’exterior de l’Escola Ramon Llull per votar al referèndum.

 

41 morts en presons catalanes

També estan fent molta pressió a l’administració pública al voltant del compliment dels drets humans a les presons catalanes.

Durant el 2018, Irídia calcula que han mort un total de 41 interns/es en centres penitenciaris de Catalunya. D’aquestes, vuit han estat suïcidis i nou encara s’estan investigant. La resta es van produir majoritàriament per malalties.

Irídia ha posat el focus en el cas de la Gina Katherine Gómez, que va morir el 2015 en una cel·la d’aïllament a Brians 1 quan portava nou mesos privada de llibertat de manera preventiva. “Estem en una fase final d’investigació per saber què va passar al voltant d’aquella mort. Seguim al costat de la família exigint la veritat en el procés penal”, apunta García-Berrio.

Des de la mort de la Gina, Irídia va recollir altres situacions de mort en aïllament penitenciari, com la de Lewis Alfaro al novembre del 2017. “Acabem d’interposar una reclamació contra l’administració perquè se’n faci responsable”, aclareix l’advocat.

 

Més transparència i un torn d’ofici especialitzat

“En molts casos hauria calgut aplicar el protocol de prevenció de suïcidis i no es va fer. Treballem perquè la gent sàpiga què ha passat i, a partir d’allà, exigir justícia”, destaca García-Berrio.

Des d’Irídia demanen més transparència a les presons. “Haurien de deixar entrar a les presons les entitats defensores dels drets humans, igual que deixen entrar la gent que hi fa voluntariat”, afegeix.

Una altra de les reclamacions de l’associació és la creació d’un torn d’ofici especialitzat en violència institucional.

Per cobrir aquest buit, Irídia disposa d’un telèfon d’atenció i denúncia, el 693 28 73 23, i el correu electrònic saidavi@iridia.cat per rebre qualsevol consulta de víctimes de situacions de violència institucional.

 

 

Regressió de drets civils i polítics

“Ens trobem en un moment de regressió de drets civils i polítics molt greu. A Catalunya es veu clarament per l’empresonament de líders socials i polítics i per la violència policial que es va viure l’1-O. També en la vulneració de drets com la llibertat d’expressió i drets que ens pensàvem assolits, com el dret a la vida, que s’està vulnerant a les nostres fronteres”, critica l’advocada i activista d’Irídia, Marta Bolinches.

Tot i això, Bolinches veu esperança en el sorgiment amb força del feminisme. “S’ha alçat contra la violència institucional masclista i contra les violències sexuals”, subratlla la jurista. “A més, tot i que fa temps que existeixen els CIE ara ja hi ha un fort consens pel tancament d’aquests centres. No podem retrocedir”, recalca Bolinches.

“S’està obrint un camí per aconseguir canvis, que considerem que han de ser molt profunds”, puntualitza García-Berrio.