Cristina Riera: "No volem que 'l'Alternativa' sigui només un espai de projecció, sinó també de participació directa"

Cristina Riera, membre de l'equip de direcció de l'Alternativa, Festival de Cinema Independent, ens acosta la realitat d'un certamen que va molt més enllà de la simple projecció de pel·lícules. Al darrere, tota una feina de treball de visualització de missatges i qüestions socials poc freqüents a les planes dels grans mitjans. Després de 25 anys, l'Alternativa segueix bategant fort.

Què és la Fàbrica de Cinema Alternatiu?

La Fàbrica és una associació sense afany de lucre, que té una activitat principal, la d'organitzar l'Alternativa, el Festival de Cinema Independent que enguany fa 25 anys i que, per tant, ja té una certa història.

I què feu la resta de l'any?

Ens centrem molt a donar suport a les pel·lícules que el festival ha visualitzat, i afavorir tot el que podem la seva circulació, per exemple, amb intercanvis amb festivals de tot el món, o amb una xarxa que s'organitza entre tota la Federació de Cineclubs i filmoteques, on hi ha tot un circuit on van itinerant pel·lícules i festivals. És una manera de visualitzar tot el cinema al qual donem suport.

Nosaltres entenem per independent el ser capaç de fer o de crear el tipus de cinema que es vol, les històries que es volen i de la manera que es vol, llibertat absoluta a l'hora de crear, sense estar subjecte a criteris comercials.

Per què el cinema Independent?

Nosaltres entenem per independent el ser capaç de fer o de crear el tipus de cinema que es vol, les històries que es volen i de la manera que es vol, llibertat absoluta a l'hora de crear, sense estar subjecte a criteris comercials, en definitiva.

I com sorgeix el festival?

Bàsicament com una iniciativa per a donar suport a un tipus de cinema que no tenia tantes oportunitats de ser vist. Durant la nostra trajectòria, amb 25 anys ja, la idea sempre ha estat la mateixa, encara que hagin aparegut altres iniciatives, portals d'internet... toquem un tipus de cinema que encara necessita aquest suport.

Us heu trobat amb gaires dificultats al llarg del camí?

Pensa que portem 25 anys intentant-ho, les circumstàncies han anat variant moltíssim al llarg dels anys la qual cosa ens ha fet plantejar-nos de deixar-ho córrer en alguna ocasió, sobretot en moments de retallades importants...

Per nosaltres és una batalla dura, perquè estem treballant durant tot l'any per poder descobrir a tot el món aquesta finestra. Costa donar suport a autors i directors desconeguts per al gran públic, que se'ls reconegui, visualitzar discursos i plantejaments que de vegades no són tan políticament correctes, o més arriscats a nivell de llenguatge cinematogràfic.

Us heu trobat una bona resposta?

I tant! Si l'Alternativa continua és precisament perquè el públic i els creadors han donat aquesta bona resposta, que són els qui al final donen sentit a tot això. Si no, no ho estaríem fent. L'Alternativa ja ha aconseguit, al llarg d'aquests anys, un posicionament en el circuit internacional de cinema independent... també ens interessa ser-hi.

A nivell de públic entenc que també

Sí! L'any passat, per exemple, vàrem tenir 19.000 espectadors, concentrats en una setmana d'activitat. A més de la part cinematogràfica, nosaltres tenim tota una vessant de filmoteca que continua una mica més, i la plataforma Filmin ens reprodueix alguns continguts seleccionats durant 15 dies més.

No deu ser fàcil organitzar un festival d'aquest tipus amb tots aquests extres 

No pas [riu]! És una feina molt intensa. Nosaltres tenim molt clar que no volem que sigui només un espai de projecció, sinó que té una part molt important també de participació directa amb activitats complementàries, com ara tallers pels més petits per posar en pràctica què vol dir fer una obra de cinema, o fer un curtmetratge entre pares i fills, o activitats per escoles o per professionals, taules rodones i debats perquè ens importa tant o més que fer la pel·lícula poder contextualitzar...

No és el mateix veure una pel·lícula, per exemple, de forma online, que tenir els creadors o el director allà i gaudir de l'intercanvi.

Per tant, no anem només a veure una pel·lícula

Per res, a més sempre intentem que vinguin els directors de les pel·lícules, els actors... Si fem el debat posterior amb els autors hi ha un debat molt enriquidor, no és el mateix veure una pel·lícula, per exemple, de forma online, que tenir els creadors o el director allà i gaudir de l'intercanvi, fer una cervesa amb l’actor i mantenir aquest diàleg tan proper, és molt enriquidor, de veritat!

Com us organitzeu a nivell intern?

En realitat hi ha un equip d'organització que portem uns quants anys treballant junts, amb una organització bastant horitzontal. Hi ha un equip directiu format per tres persones, força corals, i després un equip de sis persones més compromeses de fa molts anys, i la veritat és que tots portem més de deu anys junts. De fet, l'equip directiu en portem més de vint.

Déu n'hi do!

Sí, sí, de molt endarrere, això aporta una part de coneixement que es va acumulant, i ens ajuda molt a treballar de manera horitzontal, perquè tothom té la seva responsabilitat clara, una cosa important com a experiment organitzatiu.

Potser un dia podreu fer un documental de vosaltres mateixos i de com us organitzeu!

Uf! [riu], hem arribat a passar moltes batalles, sí! De fet, vam començar amb un model que era molt vertical i al cap de dos anys això es va desfer i va ser com el primer aprenentatge, no volíem tornar a aquella manera de fer i a partir d'aquí vam desenvolupar aquest model més horitzontal. 

Portàveu ja un temps com a associació?

No, aquesta va parèixer precisament per respondre a la necessitat d'organitzar el festival, també arrel de directors que sortien del Col·legi de Directors, en aquell moment no hi havia absolutament res a Barcelona, hi havia molt poques sales de cinema, però no escola... era un moment molt incipient de tot, tot estava per fer. Els autors necessitaven aquest espai, i va ser com vam començar. 

Està molt bé això de sorgir a partir d'una necessitat

Sí, i de fet és una necessitat que s'està qüestionant cada any perquè el context canvia, i t'has de seguir preguntant si encara és necessari, i per què ho és, què cal revisar per millorar i què podem seguir oferint com a servei públic.