Marta Simó: “La majoria d’infants que pateixen un abús sexual no ho diu mai”

La Unitat Funcional d’Abusos al Menor (UFAM) de l’Hospital Sant Joan de Déu va ser la primera dedicada a atendre els afectats/des per abús sexual infantil que es va crear a l’Estat espanyol. 

Des de l’any 1995, els professionals de la unitat atenen nens i nenes menors de 18 anys i valoren tots els pacients que se sospita que han pogut patir una situació d’aquest tipus per, si es confirma la sospita, ajudar-los a superar aquesta experiència potencialment traumàtica i intentar que no tornin a patir cap tipus d’abús.

La finalitat principal de la unitat multidisciplinària vinculada al Servei de Pediatria és donar una resposta mèdica i psicosocial als i les menors d’edat que han comunicat situacions d’abús sexual.

La UFAM, avalada pel Col·legi de Mestres de Barcelona, avalua i diagnostica els i les menors i tracta les seqüeles si n’hi ha. L’equip també atén adolescents que han abusat sexualment d’altres menors.

La coordinadora de la Unitat Funcional d’Abusos al Menor, Marta Simó, explica com actuar en aquests casos i l’atenció requerida per l’infant.

 

Quin és el protocol bàsic d’actuació?

El primer de tot, és el diagnòstic de l’infant que ha patit una situació d’abús sexual i el treball de recuperació dels menors abusats. També s’actua per garantir la protecció del menor i tractar les conseqüències físiques i psicològiques de l’abús en el nen o nena i en altres membres de la família. Durant el procés de valoració es realitza també intervenció preventiva psicoeducativa per tal de dotar d’eines de prevenció i evitar la repetició del cicle de l’abús. A l’Hospital Sant Joan de Déu s'orienta les famílies dels infants que se sospita que han patit abús sexual.

 

Quants casos va atendre la unitat al 2018?

Cada any es valoren uns 300 infants en els que se sospita que ha pogut haver una situació d’abús sexual infantil. A més, es reben moltes més consultes de professionals de diferents àmbits, aproximadament 450 casos a l’any.

 

I quants ha atès des de la seva creació?

S’han atès més de 7.000 casos des de la seva creació.

 

Què entén l’infant que ha passat quan abusen d’ell?

Entén que ell no ho ha decidit i li és desagradable. Inclús en alguna situació en la que poden arribar a tenir una sensació física agradable, el fet que sigui de forma no consentida ni controlada genera malestar. Un infant sap veure que la resta dels adults no el tracten així. I si s’arriben a produir amenaces o xantatges, pot tenir por.  A vegades, també tenen sentiments de culpabilitat, per la sensació que han participat de quelcom dolent i que els castigaran o renyaran si s’arriba a saber. El propi abusador li pot donar aquests missatges culpabilitzadors.

 

Quines són les diferents reaccions que pot tenir un nen que ha patit abusos sexuals?

Poden haver canvis de comportament, aïllament, canvis del ritme del son, en l’hàbit alimentari, mal comportament, pèrdua del control de l’orina o la femta, escapolides, autolesions, canvi en el rendiment escolar, somatitzacions com mals de cap o de panxa, actitud seductora o conductes sexualitzades. El problema és que la major part de la simptomatologia és comuna amb altres victimitzacions com un assetjament escolar, ser testimoni de violència domèstica o de conflictes familiars, pel que no disposem d’indicadors específics d’abús.

 

Quin percentatge d’infants admeten que han abusat d’ells i quin percentatge ho declara un cop ja és adult?

Aquesta xifra és difícil de definir, ja que la major part de l’abús no està declarat. Estudis diuen que fins a un 20% d’infants han estat víctimes sexuals durant la infància. Per tant, de fet, el major percentatge no ho diu mai, ni durant la infància ni en l’edat adulta.

 

En quins àmbits solen haver més abusos?

El principal és l’àmbit familiar (pares, padrastres, avis, tiets, amics de la família...) i a continuació, del cercle de confiança més proper del nen (escola, entorn del lleure: esport, extraescolars, esplai...). Avui en dia, donat els canvis socials, veiem menys casos de l’entorn religiós.

 

Existeix algun tipus de formació que es doni a les escoles perquè els nens que han patit un abús ho denunciïn o l’aturin abans que succeeixi?

Cada vegada hi ha més protocols, tallers i projectes educatius per sensibilitzar sobre l’abús.

 

Sempre existeixen seqüeles després d’un abús?

A vegades hi ha seqüeles i d’altres no. Hi ha factors propis de l’infant, del seu entorn i del tipus d’abús que poden influenciar en l’evolució, i que determinen que cada cas presenti una evolució diferent, que cal atendre de forma individualitzada. La simptomatologia pot aparèixer en el moment agut, o pot aparèixer més endavant, a vegades en moments vitals rellevants, com per exemple en l’inici de la sexualitat adulta o en esdevenir pares o mares. La resposta de l’entorn no abusador i l’accés a un tractament són molt importants per la recuperació.

 

Quines són les seqüeles físiques i psicològiques?

Pot haver estrès posttraumàtic, malsons, sentiments de culpabilitat, distorsions cognitives, com sentiments que el seu cos ha quedat ‘marcat’, i més rarament lesions físiques, malalties de transmissió sexual o embarassos. Poden aparèixer trastorns de l’estat d’ànim, trastorns de la sexualitat, persistència de simptomatologia d’estrès posttraumàtic, ideació autolítica, amb intents consumats i a vegades amb resultat de mort, major consum de tòxics (tabac, alcohol i/o altres drogues d’abús) i dificultats per establir relacions de confiança i emocionals.

 

Un cop ja està fet el mal, quin tractament ha de fer l’infant per superar el trauma?

En els casos amb menys afectació caldrà fer una tasca d’acompanyament, d’escolta activa, de desculpabilització i de reconducció de les distorsions cognitives, i també d’apoderament oferint eines d’autoprotecció. A vegades, serà suficient donar eines al seu entorn protector (família), per poder acompanyar a l’infant en la recuperació.

 

I si és un cas amb més afectació?

Caldrà fer una elaboració cognitiva i emocional de l’abús, utilitzant tècniques de maneig de l’ansietat, treballant les distorsions cognitives, fent reestructuració cognitiva i utilitzant tècniques d’exposició al trauma que permetin reconstruir la narració del trauma. Les teràpies que han mostrat més eficàcia per treballar el trauma són l’Eye Movement Desensitization and Reprocessing (EMDR) i Trauma-Focused Cognitive Behavioral Therapy (TF CBT).

 

Quan triga un infant a recuperar-se d’aquest trauma? O no s’arriba a superar?

El temps de recuperació és molt variable, i depèn de característiques del propi nen/a o adolescent, de la resposta de l’entorn no abusador, de com hagi sigut l’abús respecte la durada, la relació amb l’abusador, la presència o no de violència... Poden haver casos que no es recuperin, o que en certs moment vitals pugui reaparèixer la simptomatologia, però la majoria sí es poden recuperar amb l'adequada cura.

 

Com ho viuen les famílies?

Sovint trobem molta afectació familiar, desorientació per no saber quina és la millor actuació i sentiments de ràbia i de culpabilitat per no haver pogut detectar-ho o evitar-ho. A vegades, inclús podem trobar casos en que necessiti més ajuda la família que el propi infant. Cal dotar d’eines a la família, perquè puguin fer un bon acompanyament, ja que seran els que estiguin al seu costat durant tota la seva recuperació i creixença.

 

També hi ha casos d’adolescents que han abusat de menors. Què els condueix a abusar sexualment d’una altra persona?

El perfil de l’abusador adolescent sovint és diferent al dels adults, trobem adolescents que en el moment de la descoberta de la sexualitat, estan desorientats i donen resposta a la seva curiositat sexual d’una forma inadequada. De vegades, són menors amb carències emocionals i d'altres, són adolescents que estan tenint un accés inadequat a pornografia.  En alguna ocasió, pot ser que ells mateixos hagin sigut víctimes d’abusos o de maltractament.


En aquest cas, es dona assistència també als menors que han abusat?

Cal treballar el reconeixement del problema, la reparació del dany, analitzar la conducta, així com els seus antecedents i conseqüents, per ajudar-los a gestionar les emocions que han pogut contribuir a la conducta sexual no adequada. També s’han de tenir en compte les habilitats socials a través de la psicoteràpia, l’orientació afectiu-sexual, posant èmfasi en les distorsions cognitives en relació a la sexualitat, les relacions personals i el dany que han pogut causar a la víctima i reforçar aspectes positius d’un mateix treballant en la prevenció de recaigudes.

 

Què ha de fer algú si és conscient d’un cas d’abús?

És important tenir en compte que cada cas té les seves particularitats. Els protocols existents o les línies d’actuació són genèriques, i sovint cal adaptar-les a la realitat dels individus i les seves famílies. La nostra unitat ofereix assessorament telefònic (93 253 21 13) i per correu electrònic (ufam@sjdhospitalbarcelona.org). També es pot fer una consulta al telèfon Infància Respon trucant al 116111, un servei públic d'atenció exclusivament telefònica, gratuït i permanent, que funciona 24 hores al dia, els 365 dies de l'any.

 

I en els casos d’abús familiar?

El millor és cercar ajuda a una unitat especialitzada per fer un diagnòstic i rebre assistència. Només recomanem acudir a urgències quan hi ha hagut agressió sexual en les darreres 72h. Tant a la UFAM com a la Unitat de Pediatria Social, s’hi pot accedir de forma lliure. També podem demanar ajuda al pediatra del centre de salut, perquè derivi a les unitats especialitzades. Un cop feta la valoració, les unitats comunicaran, en funció del resultat de la valoració, a la justícia i/o a la DGAIA. A part, es poden denunciar els fets als Mossos d’Esquadra o al jutjat.

 

Què fa falta per conscienciar a la societat d’aquest problema i que no hi hagi més abusos infantils?

Cal invertir en protecció a la infància, en ‘bon tracte als infants’, en generar entorns familiars i de confiança segurs. Els programes de parentalitat positiva o d’habilitats familiars són un bon exemple. Fer programes per dotar als infants d’eines d’autoprotecció, saber detectar situacions anòmales i saber comunicar-les. Oferir tallers per les famílies i formar al col·lectiu professional que treballa amb infants, per augmentar la detecció precoç i formar en abusos sexuals infantils i maltractament en els currículums d’aquestes professions.