Joana Puig: “Si l'administració cedeix solars, el cohabitatge pot lluitar contra l'empobriment de la tercera edat”

Cohousing Barcelona és una cooperativa d´habitatge col·laboratiu que neix el 2016 per fomentar les iniciatives d’habitatge col·lectiu.

L’objectiu és millorar l'accés a l'habitatge amb un model diferent que inclou uns valors ètics basats en la igualtat, la sostenibilitat i la solidaritat.

La iniciativa intenta frenar l'especulació instal·lada pel dret a un habitatge digne, integrat en el seu entorn i com a lluita contra la gentrificació.

Joana Puig, vicepresidenta de la cooperativa, explica el model de cohabitatge actual per a persones de la tercera edat.

Què es el cohabitatge?

El cohabitatge consisteix a dissenyar una llar i un entorn comunitari adaptat a les teves necessitats de present i de futur de manera que sigui eficient, sostenible i estigui optimitzat a l'ús real que se'n farà. A més, té l'objectiu de crear vincles de col·laboració entre la comunitat, perquè es puguin beneficiar i treure profit d'aquests recursos propis.

Es tracta d’impulsar col·lectius concrets que tirin endavant iniciatives de cohabitatge. El primer pas és trobar un grup de persones que vulguin viure col·lectivament amb un estil de vida semblant, en un territori proper, en un barri o en una ciutat, però que tinguin clar que això no és el mateix que anar a comprar un habitatge individual.

Com s’inicia un cohabitatge?

El cohabitatge és un projecte en el qual el grup s’implica amb el desig de tenir el seu propi habitatge, però sap que passaran dos o tres anys fins que podran entrar a viure-hi i, a més, durant aquest temps han d’implicar-se en tots els detalls del projecte, ajudats per professionals en l’aspecte jurídic i en la part tècnica. Cohousing Barcelona és una llavor, tot i que ja tenim un projecte actiu al Poblenou, el de Llacuna 39, i volem que a partir d’aquest en neixin d’altres que ja estem impulsant.

Com et vas involucrar amb la cooperativa?

Després de 40 anys de treballar d’administrativa, em concedeixen la invalidesa permanent per la ‘pòlio’ i em plantejo fer alguna cosa per lluitar contra els problemes que tothom té per accedir a l’habitatge. Jo mateixa em vaig veure fora de casa meva per no poder fer front a la hipoteca. Un grup de vuit persones amb inquietuds compartides ens vam ajuntar i vam crear CoHousing Barcelona. Des de llavors, hem fet desenes de xerrades per centre cívics, biblioteques i entitats per donar a conèixer el nostre projecte.

Actualment, com està el panorama del cohabitatge a Catalunya?

A Barcelona els dos projectes més actuals en funcionament són La Borda, promocionat per la Dinamo Cooperativa, i un edifici rehabilitat al carrer Princesa, promocionat per Sostre Cívic. Els dos estan en cessió d'ús per projectes presentats i avalats per l’Ajuntament. Actualment, hi ha més projectes que encara trigaran uns dos anys en fer efectiva l’entrega de claus: dos són en el Poble Nou, un promocionat per Sostre Cívic i un altre que és el nostre, ‘Llacuna 39’. També hi ha un altre a La Marina del Prat Vermell i ja està previst un altre a Roquetes.

A Catalunya hi ha moltes iniciatives en marxa. Nosaltres mateixos tenim un grup treballant per Arenys de Mar i un altre per Vilanova i la Geltrú. La Muralleta és un dels projectes més antics a Tarragona i a l’Estat espanyol hi ha alguns com Trabensol a Madrid.

Quins països o regions són un exemple d’aquest sistema?

A Europa hi ha molta més cultura de cohabitatge. Alguns dels països pioners són Dinamarca, els Països Baixos i Alemanya, però hi ha molts altres que implanten aquest model.

Quins avantatges té davant del tradicional model d’habitatge privat?

El cohabitatge és un model obert a ser privat i que contempla la cessió d'ús, que és el més semblant a un lloguer si l'administració cedeix el solar a la cooperativa, i per tant, també s'aconsegueix un cost molt més econòmic. El model ofereix habitatges amb més oportunitats de socialitzar amb els teus veïns, perquè el model de construcció afavoreix que coincideixin i comparteixin uns espais comuns que cada grup decideix a què destinar. També es disposa d'un local col·laboratiu que s'obre al barri per realitzar activitats o tallers.

És important el fet que aquests veïns porten de 2 a 3 anys treballant en el projecte i en la comissió de vida en comú amb la que ja estableixen vincles abans d'anar a viure al seu habitatge. En la construcció es té en compte el concepte de ‘casa sana’, es a dir, tots els aspectes necessaris perquè l'habitatge sigui sa i segur: ubicació, elements propers que puguin causar radiacions o sorolls no desitjats, materials adequats i poc contaminants, l'harmonització d'espais, l'orientació, la llum i els colors. 

I si parlem de gent gran, quins beneficis els pot comportar aquest model?

El cohabitatge sol ser sènior i intergeneracional. El primer és trobar un grup de més persones en el qual poder integrar-se amb els mateixos objectius. En cas de cohabitatge sènior, a part de tots els avantatges comentats, existeix la possibilitat d'establir en aquesta comunitat serveis de cures i acompanyament, però serà sempre decidit pel grup. És evident que el model ajuda al fet que cap persona se senti aïllada, amb el sentiment de pertànyer a una comunitat en la qual tothom pot aportar.

Com veu la tercera edat a Catalunya el viure amb un model d’habitatge compartit?

Les persones que s'acosten a la nostra seu buscant informació ho veuen com un model molt favorable. També hi ha col·lectius amb dificultats especials com un grup amb esclerosi múltiple que s’ha interessat. En la nostra experiència actual de Llacuna 39, que és intergeneracional, dues de les unitats de convivència que viuran són sèniors. Pensem que és bo també barrejar generacions i que cada aportació doni diversitat a la comunitat. Però és la persona interessada la que ha de decidir en quin model se sentirà millor.

Què fa falta perquè s’accepti i s’entengui com una nova forma de conviure?

Fa falta temps, ja que és un model nou i és necessari que tinguem més projectes acabats que siguin exemple real i visual a la nostra societat. Per això, és molt important la divulgació del model, que és una tasca que sempre ens motiva i fem xerrades d’informació a qui les demana.

Existeix algun projecte a Catalunya on s’impulsi aquest model per a la tercera edat?

Al Prat de Llobregat hi ha COV Cooperativa i l'Ajuntament de Barcelona té previst cedir sòl per fer cohabitatges sènior.

El cohousing com a solució a la solitud, la cura i l’empobriment de la gent gran?

És una possible solució quant a solitud i cures. Quant a l'empobriment no serà possible sense la implicació de les administracions amb ajudes als projectes o amb la cessió de sòl. Construir un habitatge té un cost que el model del cohabitatge pot abaratir, però que no tothom pot assumir.

Com veieu aquest sistema d’aquí a deu anys?

Penso que l'evolució del cohabitatge serà important perquè els projectes ja en marxa estaran construïts en dos anys i si en els últims tres anys hi ha hagut un increment enorme d'interès, també per part dels joves, en deu anys espero que es conegui com un model integrat amb normalitat a la nostra societat.

Quan parlem de cohabitatge sènior el més important és que aprenguem que arribarem a ser grans i no hem d'esperar a ser-ho per a incloure'ns en un projecte de cohabitatge. En el meu cas pertànyer a CoHousing Barcelona és el meu projecte cap a la vellesa activa.