Bandera negra a les platges de la Costa Brava

Vessaments, acumulació de residus i afectacions per activitat industrial; ports, creuers, especulació urbanística, turistificació, fondejos incontrolats i regressió de la costa. Són els fenòmens pels quals s'han assignat banderes negres a les platges. L'informe identifica els principals casos de cada província, però, anuncia, n'hi ha d'altres.

Vessaments i contaminació a Cubelles, l'Empordà i al Port de Barcelona

A Catalunya adjudiquen banderes negres per vessament d'aigües residuals a Cubelles, a la desembocadura del riu Foix, un indret que forma part de la Xarxa Natura 2000, és un Espai d'Interès Natural (PEIN), i forma part de l'inventari de zones humides de la Generalitat de Catalunya.

Bandera negra també a Barcelona, per les denúncies de contaminació de l'aire causada pel tràfic de creuers al port. També acusen de greenwashing l'arribada del creuer AIDAnova, propulsat amb gas natural liquat , a la ciutat. L'informe d'Ecologistes en acció explica que els creuers de gas no poden considerar-se una solució ambiental perquè poden arribar a emetre fins a un 9% més gasos d'efecte hivernacle que els de gasoil marí.

Atorguen Bandera negra a L'Escala, al Baix Empordà, per vessaments per aigües residuals. L'Agencia Catalana de l'Aigua tot just ha aprovat el projecte per connectar i depurar les aigües residuals de 6 localitats del Baix Empordà: Colomers, Jafre, Verges, La Tallada, Tor, Canet de la Tallada, que fins al moment present verteixen les aigües contaminades directament al mar en l'Escala, en la zona del Rec del Molí, entre les platges del municipi i les d'Empúries. Vint-i-quatre municipis de l'Alt Empordà estan pendents de desenvolupar programes de sanejament d'aigües residuals urbanes per adaptar-se a la Directiva europea.

Mala gestió urbanística a la Costa Brava

Una bandera negra general per mala gestió ambiental de l'urbanisme a la Costa Brava. L'informe considera que la capacitat de càrrega del territori ha estat superada, com demostra la pobresa dels cabals dels rius Ter, Fluvià, Muga i Tordera, al límits del cabal ecològic, la manca d'aigua potable i la sobresaturació de les depuradores.

Es considera que la voluntat de declarar la zona com a reserva de la Biosfera, o la declaració d'emergència climàtica de la Generalitat, són incompatibles amb projectes aprovats com la prolongació de l'autopista C-32, l'ampliació del port de Palamós, i la construcció de noves urbanitzacions en alguns dels indrets més ben conservats. Recullen la creació de la plataforma ciutadana per la protecció de la costa, SOS Costa Brava, així com les amenaces a Llançà, Cadaqués, Pals, Begur, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar, Llorer de Mar i Blanes.

La regressió del Delta de l'Ebre, problema no resolt

I Bandera negra també per la situació de regressió del Delta de l'Ebre. L'informe recull el projecte que s'està duent a terme a la desembocadura, impulsat des del Departament de Territori i Sostenibilitat, l'ajuntament de Deltebre amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la comunitat de Regants i l'Irta.

I reclama la necessària implicació de la Cuenca Hidrográfica del Ebro, que ha d'aconseguir incidir en trams alts del riu per fer arribar sediments que assegurin la supervivència del delta.

Estadístiques que desmitifiquen el turisme

Tot i la llarga tradició que té el turisme a la costa espanyola, es pot considerar que les dades estadístiques sobre els seus beneficis no són clares. Ho constata la situació de les persones que hi treballen i el fet que municipis més pobres de comarques turístiques són aquells que han bolcat la seva economia al turisme. Es fa referència al cas de Lloret de Mar, el municipi amb la menor renda per càpita de Catalunya, alhora que un dels més turístics.

L'informe inclou que cal tenir en compte costos que normalment queden externalitzats, com els costos ambientals i socials causats pel turisme. I que cal tenir en compte la despesa derivada del manteniment i gestió de residus.

Es considera que la generació de riquesa, a banda del PIB,  ha de ser mesurada amb elements de qualitat com el fet de poder viure a un territori sa i mediambientalment saludable, que les poblacions locals no siguin desplaçades, que la pressió del turisme no impedeixi la vida col·lectiva als espais públics, i que l'organització de la vida en comú es sustenti en maneres de fer democràtiques, d'acord amb la cultura, identitat i benestar de la població, sense estar dominades pel lobby econòmic turístic i immobiliari.

Una llarga llista d'impactes relacionats amb la turistificació

L'anàlisi d’Ecologistes en acció presenta un gran nombre d'elements que impacten sobre les platges i el mar. Des del consum insostenible de peix, a la contaminació derivada dels avions i dels creuers, a la causada per les cremes solars. L'artificialització de les costes, la pèrdua de biodiversitat i la pèrdua dels cordons dunars, a més, són factors que augmenten a la vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic.

Es denuncia que moltes àrees costaneres han estat totalment modificades i que el nombre de platges naturals, on es posi en valor  el paisatge i l'ecosistema, és molt escàs.

Finalment, l'informe repassa la Ley de Protección y Uso Sostenible del Litoral de 2013 i la LLei de Costes, identificant àrees excloses al domini públic marítim com la Marina d'Empuriabrava o Platja d'Aro, segons entitat amb una exclusió mancada de criteri ambiental, arbitrària, sense justificació tècnica i discriminatòria.

L'entitat reclama que la llei ha de fer prevaldre la consideració que les platges són espais naturals i no espais destinats exclusivament a la cerca del màxim rendiment per l'explotació econòmica.