David Forniès: "La llibertat de premsa té molts enemics"

David Forniès és periodista, coordinador del diari digital Nationalia.

Quina és la missió de Nationalia?

El diari té l'objectiu d'oferir informació internacional amb rigor i qualitat periodístiques, prenent com a punt de referència principal els pobles sense estat i la diversitat humana, més enllà dels enfocaments habituals que tendeixen a situar els estats al centre.

Nationalia fa periodisme. L'activisme polític és el terreny de joc de l'entitat mare del diari (el CIEMEN), però no del diari en sí. És un mitjà de comunicació que parla sobre pobles sense estat i diversitat amb tot el rigor periodístic de què és capaç. Incorpora veus i matissos diferents, també d'aquells que estan en contra de més autononomia o independència per a aquests pobles.

Qui constitueix les veus legítimes de les nacions i pobles sense estat?

No tinc una resposta general i generalitzable sobre qui està legitimat o no per a parlar en nom de les nacions i pobles —si és que, en primer lloc, hi ha algú legitimat per a parlar en nom de tot un poble, cosa que d'entrada dubto força.

Poden ser legítimes les veus d'una gran multiplicitat d'actors, des del respecte a la democràcia, als drets humans i als drets col·lectius, incloent-hi els de les minories: representants electes evidentment, però també sindicats, societat civil (associacions culturals, organitzacions de dones, grups juvenils...), món acadèmic, empresarial, etc.

Naturalment, la pregunta següent seria "legítimes des del punt de vista de qui?". Tampoc crec que sigui gaire fàcil, o fins i tot útil, de determinar quines són "les" veus legítimes, com si hi hagués un tall entre unes de primera categoria i unes altres de secundàries.

La manca d'estat és un avantatge o un inconvenient per a la llibertat de premsa?

La llibertat de premsa té molts enemics, entre els més destacats l'autoritarisme i la violència, així com la manca de transparència i de rendició de comptes per part dels governants.

Si parlem de mitjans de comunicació fets des de pobles que tenen l'estat en contra, la situació tendeix a agreujar-se. Només cal mirar casos com el de Turquia, o el d'Indonèsia a Papua Occidental, per constatar-ho.

Quantes nacions existeixen al món sense estat?

Depèn d'on situï cadascú els llindars o els criteris a partir dels quals determinada col·lectivitat humana és una nació. Pel cap baix i, essent més restrictius, es pot parlar de diverses desenes; sent més laxos i, pel cap alt, de diversos centenars.

Com coordineu els continguts del portal?

Som un diari amb recursos humans i econòmics força limitats, de manera que una part substancial dels continguts els elabora la persona coordinadora —en aquest cas jo mateix—, que també s'encarrega de seguir l'actualitat dels pobles sense estat per estar al dia dels esdeveniments que hi tenen lloc.

Tanmateix, disposem d'una petita partida per encarregar peces a periodistes freelance. Això ens ha permès, els darrers mesos, de publicar reportatges des de Rojava (Síria), Nicaragua, el Marroc, l'Índia, la Cabília (Algèria) o Egipte, entre altres.

Com a nació sense estat, Catalunya s'articula amb altres pobles sense estat?

Les entitats de la societat civil de Catalunya tenen una tradició llarga d'articulació amb organitzacions d'altres pobles sense estat. Molt particularment d'Europa, però també de les ribes sud i est de la Mediterrània i de l'Amèrica Central i del Sud.

Només parlant del cas europeu, les relacions amb entitats i sindicats d'altres pobles en la defensa de la diversitat lingüística o dels drets laborals —per esmentar només un parell d'àmbits— tenen dècades de trajectòria.