El cau com a experiència de vida: una xarxa que es teixeix entre moltes

Si hi ha una cosa apassionant en 'El Llibre de la Selva', novel·la de Rudyard Kipling, és la quantitat de saviesa que recull, i com explora la naturalesa humana. Amb Mowgli tota una generació de nens i nenes vam aprendre moltes coses: 

A asseure'ns a la llum de la Lluna en la "Pedra del Consell", paraules i cançons màgiques de la selva, a emocionar-nos, gaudir i reflexionar, a "buscar allò més vital" i a que "mai del treball hem d’abusar", com ben deia Baloo, l'ós encarregat de transmetre la "Llei de la Selva" als llops i daines.

La Paula Ginés també va aprendre això i moltes coses més a l’Agrupament d’Escoltes i Guies Rudyard Kipling, cau en el que porta 16 anys. Ara en té 22 anys i la seva experiència l’ha marcat com a persona i l’ha fet ser qui és avui.

L'escoltisme ('scouting' en l’original en anglès) és el moviment global en què es basen els agrupaments d’escoltes i guies de Catalunya. És un moviment dirigit als joves amb associacions scouts en més de 150 països de tot el món. No fa distinció de sexes, religió, raça o nivell social. Qualsevol pot esdevenir scout.

La fi principal de l'escoltisme és contribuir al desenvolupament integral dels infants i joves ajudant-los a realitzar plenament a les seves capacitats físiques, socials, emocionals i intel·lectuals com a persones responsables i membres actius de les comunitats que els hi envolten.

 

Primera etapa: endinsant-se els valors de l’escoltisme

El cor d’un cau són les seves unitats. En elles, els nens i nenes es reparteixen per edats i fan diferents activitats com excursions, campaments, jornades a l’aire lliure etc.

La Paula tenia sis anys quan va entrar a formar part de la unitat de castors i llúdrigues de l’AEiG Rudyard Kipling. "Jo eran una nena molt tímida i al principi em va costar molt interactuar amb la resta de nenes i nens de la unitat", explica Ginés.

Els castors i llúdrigues són els més petits de la família del cau i està format per nens i nenes d’entre 5 i 7 anys. Al grup general li anomenen Camada i en ella intenten passar-ho bé mentre van descobrint el món i fent amics nous.

No obstant, fins a tercer de primària la Paula no va començar a gaudir de totes les possibilitats que li oferia aquest nou món, a l'entrar a la unitat de llops i daines, on va estar durant tres anys, i va anar descobrint les actituds i valors propis de l’escoltisme.

"Era la petita i havia nenes més grans que em cuidaven i abraçaven molt perquè, a aquesta edat les més grans cuiden les més peques", explica Ginés.

Els llops i daines es basen en la popular novel·la 'El Llibre de la Selva' de Kipling i els seus monitors tenen noms dels seus personatges. Amb Baloo, Bagheera o Akela, els llops i daines es reuneixen al Consell de Roca i decideixen conjuntament les activitats.

En aquest moment, la Paula va començar a descobrir-se a si mateixa. Una Paula que era tímida però que podia deixar de ser-ho quan agafava confiança en les persones que l'envoltaven.

 

L'etapa més màgica: rangers, noies guies, pioners i caravel·les

Amb 11-12 anys, la Paula explica com va arribar el seu moment estel·lar quan va entrar a la unitat de rangers i noies guies. Tot i que en un primer moment era la única noia de la seva generació, li va costar sentir-se part del grup perquè tornava a ser la petita. Després això va canviar.

"Quan portava uns tres anys a la unitat, a 2º ESO, van entrar unes caps maravelloses i vam crear un grup molt bonic entre totes", explica Ginés.

A un cau, durant l’etapa de rangers i noies guies els i les adolescents aprenen a descobrir-se a si mateixos i als altres. Cada unitat forma la tropa i es subdivideix en grups més petits que es diuen patrulla.

Cada patrulla, escriu la seva història al Llibre d’Or on recullen les activitats que van desenvolupant, les conclusions de les diferents reunions, així com altres activitats.

La següent etapa de la Paula, va ser la unitat de pioners i caravel·les, que comença als 14 anys, des d'on va anar creant el seu propi progrés personal. Aquesta va ser una etapa molt màgica per a la Paula ja que ja tenia un grup molt més consolidat, amistats més definides i projectes interessants.

"Durant aquesta etapa, em vaig adonar que el cau és un espai molt màgic on aprens i experimentes moments únics que no podries haver fet en cap altre lloc", explica Ginés.

 

La darrera etapa: els trucaires

La darrera de totes les branques d’un cau, és el truc. Si bé totes són importants, l’experiència trucaire té aquella cosa que et fa sentir especial pel fet de ser la darrera etapa d’un procés educatiu que entrellaça diverses etapes connectades amb un mètode propi.

Aquesta etapa dura dos anys i després d’això, cada persona assumeix més responsabilitats dins del Moviment Escolta i Guia com a cap.

"Durant la meva generació va ser un poc dramàtic ja que comences a fer-te gran, deixes de tenir caps i, al principi, no ens coneixíem gens les diferents persones, fet que va dificultar el procés en un inici", explica Ginés.

I com que fer-se gran comporta assumir diferents responsabilitats, també dins de la unitat, en un inici van haver-hi malentesos sobre els rols i les diferents responsabilitats que assumien cadascú, tot i que amb comunicació sempre ho acabaven arreglant.

Durant aquests anys, la Paula va poder fer viatges i nodrir-se d’experiències interessants d’altres llocs com per exemple, Marinaleda, on va anar tot el truc a comprovar si era un poble comunista.

Per ella, aquesta etapa va significar molt ja que es va poder fer amiga de la seva generació.

"A la meva generació la majoria eren homes i jo sempre era la noia. Vaig poder demostrar que era més coses que la noia, trencar tabús i barreres amb qui ara són els meus millors amics i amigues", explica Ginés.

 

Una nova etapa

La Paula porta quatre anys sent cap del seu cau. Ha passat per diferents unitats com a responsable de rangers, castors i pioners i ara porta llops.

Com a cap ha viscut molt, experiències bones i dolentes que li han forjat durant la seva vida adulta, però la conclusió final és bona i gratificant, tot i que diferent a quan era tan sols una nena de sis anys.

Per ella, el cau té una incidència molt gran com a espai de socialització per a les persones que ho viuen on transformar el món des de la imaginació, el compromís i l’escolta. Experimentar, aprendre, crear, expressar-se, trobar amistats...Un cau és tota una experiència de vida irreversible on aprens a donar i rebre, escoltar, descobrir i descobrir-se.

Aquest any, penja la motxilla, el fulard i la cantimplora. És la seva última ronda solar (curs scout) al grup que l’ha vist créixer, somiar i descobrir, com Mowgli, mil i una aventures.