Lamine Sarr: “Si la població és racista és perquè hi ha lleis racistes”

Coincidint amb la celebració del quart aniversari del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, el sindicat llança la col·lecció 'Loteria mantera'. És la segona de la marca Top Manta, projecte estrella del col·lectiu, i ha comptat amb el disseny d'artistes barcelonins de prestigi mundial, que han mullat els seus pinzells per crear 20 jaquetes denim exclusives que seran sortejades.

Els beneficis de la venda de butlletes 'Loteria mantera' es destinaran al sindicat popular, que treballa per treure del carrer als companys i companyes manters, i els ajuda a regularitzar la seva situació per tenir una vida digna. El sorteig solidari es farà el 6 de gener de 2020, a les 20 hores, i les butlletes guanyadores seran anunciades per les xarxes socials de manteros.org.

Com ha sorgit la campanya 'Loteria mantera'?

Des que vam crear la marca Top Manta, el 2017, amb la intenció de millorar les condicions de vida del col·lectiu, hem anat buscant contactes per ampliar la línia de moda i empényer el projecte. Busquem l'autonomia del projecte, però hi ha molta gent al darrere esperant a que es desenvolupi la marca, i ens va bé trobar aliances pel camí.

Hem portat al Ple de l'Ajuntament de Barcelona diverses propostes al voltant de la venda ambulant; als polítics els hi agrada parlar-ne però no aporten solucions. En canvi, vam començar a rebre trucades de dissenyadors que volien col·laborar fins a sumar-ne vint, que ens han permès crear la col·lecció 'Loteria mantera'.

Quin és l'objectiu de la venda de les butlletes pel sorteig?

Com totes les nostres campanyes, l'objectiu és treure a persones del carrer que estan fent venda ambulant. Els beneficis es destinaran a facilitar contractes laborals per regularitzar-ne la situació i que puguin viure dignament. Top Manta és una marca social, solidària i reivindicativa. Serveix per solucionar problemes, no per a fer-nos rics.

Hi ha una història crua darrera dels dissenys de la nova col·lecció?

Vam reunir a tots els artistes col·laboradors en una trobada per explicar-los la història real dels venedors ambulants. Moltes persones veuen a manters pel carrer i se'ls miren com a simples migrants sense ofici, ni saviesa, ni res. Hi ha molta ignorància.

Molts de nosaltres provenim del Senegal, on ens guanyàvem la vida pescant. Però els governs corruptes han venut el mar a multinacionals pesqueres, entre les que n'hi ha d'espanyoles, que no respecten la legislació, malmeten el mar i impossibiliten l'ocupació dels joves pescadors senegalesos, que ja no es poden seguir guanyant la vida. Aquests pescadors som els que hem agafat els mateixos caiucs amb els que treballàvem i hem arribat a Europa per buscar-nos la vida.

Quin és el tracte que rebeu a Europa?

Aquí hi ha lleis racistes, com la Llei d'Estrangeria o els CIEs, que deshumanitzen a les persones migrants, sobretot als africans, que han de malviure aquí sense dret a treballar. L'estructura és racista. Si la població és racista és perquè hi ha lleis racistes. Si l'Administració és racista, ho transmet a la ciutadania. Aquesta ho admet com a normal, no hi veu racisme, perquè és legal.

El racisme prové de la por al què ens és desconegut?

De la por i de la ignorància. Mirant la televisió, podem creure que les persones migrants venen de països amb una gran pobresa. Però res més lluny. Justament és d'Àfrica d'on prové la riquesa. Tot allò que necessita avui la societat moderna, la matèria prima per desenvolupar les tecnologies, prové de la riquesa d'Àfrica.

“No som un sindicat capitalista. Som un sindicat social que lluita pels drets humans”.

El sindicat s'ha convertit en un agent social i polític de referència?

No som un sindicat capitalista. Som un sindicat social que lluita pels drets humans. No ens hem dotat d'una burocràcia pesada. El què ens fa sentir part del sindicat és la voluntat de resoldre els problemes dels nostres companys i companyes.

Fem un treball dur. D'una banda hi ha el sindicat, i de l'altra, la marca Top Manta, el projecte que ens permet visibilitzar les nostres reivindicacions i regularitzar la situació de moltes persones. Unint-nos en un sindicat ens ha donat veu pròpia, amb la que defensem els nostres drets i negociem amb les administracions.

Estem presents a les manifestacions i reunions, i atents als moviments socials per fer-nos veure. No només de Barcelona, Catalunya o Espanya, sinó que també hem connectat amb col·lectius d'altres països on hem viatjat. Fa un mes que vam anar a Àmsterdam per compartir experiències i debatre sobre els mateixos conflictes diaris.