Entitats a la COP25: entre l'esperança i el recel

"L'emergència climàtica no és un problema de futur, ens afecta ja". Així de contundent es va mostrar l'activista Greta Thunberg durant la seva primera intervenció a la COP25 de Xile que se celebra a Madrid. Una alerta igualment utilitzada pels especialistes en canvi climàtic els darrers anys, però que a través de la veu mediàtica de la jove activista agafa més força. Hi ha pressa per solucionar aquest problema, però són conscients els governs d'aquesta urgència?

La percepció que es té del canvi climàtic varia segons qui analitza la problemàtica. Mentre que el món polític gestiona l'afer tractant de negociar un futur en el qual els països no perdin privilegis, la societat civil surt al carrer, es queixa i demana solucions per un assumpte que afecta el present.

El coordinador d'Ecologistes en Acció a Catalunya, Fernando 'Topo' Saz, considera que des de l'entitat no s'és gaire optimista respecte a aquest tipus de cimeres. "Només cal veure que ja anem per la COP número 25 i hem avançat molt poc", destaca Saz, qui assenyala que la conferència del clima de Madrid és molt tècnica i que només servirà per tancar alguns punts de l'acord de París.

"Si no pressionem des de la societat civil, no avançarem", manifesta el coordinador d'Ecologistes en Acció. "No hi ha alternatives, hem de créixer amb consens i justícia social o si no arribarà l''ecofascisme'", assegura Saz, qui afegeix que "es parla molt dels canvis que s'estan fent però no hi ha resultats".

Segons l'ONU, si es complissin els compromisos que van prendre els països voluntàriament a l'acord de París, la temperatura global s'apujaria 3,2 graus, una situació que per a Saz és descoratjadora. Per aquest motiu, el coordinador d'Ecologistes en Acció confia en la mobilització de la gent per canviar la situació.

Per al president del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), Ricard Vizcarra, "sempre és útil que els líders mundials es trobin per parlar de medi ambient", tot i que lamenta que al final els acords no s'acaben complint. "Fa més de 20 anys del protocol de Kyoto i no podem estar gaire contents del camí que portem", afegeix Vizcarra, qui demana "menys reunió i més acció".

D'altra banda, la consultora energètica d'Ecoserveis, Cristina Bajet, considera que valorar si la cimera i l'acord de París són positius o no, va en funció de si es tiren endavant els quatre aspectes principals de l'acord de París que encara estan enlaire. "Políticament hi ha coses que poden avançar, però si no es redueixen les emissions, es pot considerar un fracàs", assenyala Bajet. L'acord de París entrarà en vigència l'any que ve "i el principal tret és que és voluntari, aquesta és la primera gran crítica que tenim", remarca Bajet.

Els objectius de la COP25

Segons els experts, la COP25 té quatre objectius principals. Gisela Loran, vocal de la junta directiva de l'Associació Catalana d'Enginyeries i Consultories Mediambientals (ACECMA), considera que el principal objectiu és resoldre l'article sis de l'acord de París. Aquest punt fa referència a la creació de mercats de carboni. "Fins que no quedi clar com es tanca l'arquitectura de l'article sis serà difícil aconseguir compromisos per lluitar contra el canvi climàtic", assenyala Loran.

El protocol de Kyoto va introduir un sistema per comercialitzar amb els certificats de reducció de gasos, quelcom que beneficiava els països més desenvolupats. Un cop deixi d'estar vigent, no se sap com quedarà. "Els que tenen aquests certificats no volen arribar a acords on els seus crèdits de reducció d'emissions no valguin res", manifesta Loran, qui també és CEO d'Envers Environment Services.

Els altres punts importants són saber si la revisió d'emissions que es farà als països serà cada cinc o deu anys. Segons manifesta Bajet, "si ens diuen que només tenim 10 anys per aturar el canvi climàtic no té sentit fer les revisions cada 10 anys", assegura. La consultora energètica d'Ecoserveis també considera important integrar l'informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per introduir dades científiques.

Per solucionar l'afer i tancar els punts oberts de l'acord de París, el president del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya considera que calen polítiques valentes "que no estiguin vinculades als grans lobbies empresarials que més afecten el canvi climàtic". Vizcarra denuncia que aquestes cimeres ambientals s'utilitzen per fer 'greenwashing', és a dir, netejar la imatge d'una empresa contaminant fent veure que és respectuosa amb el medi ambient.

Saz fa un pas més enllà i es mostra crític sobre el fet de portar la cimera a Madrid, ja que segons ell es tracta d'amagar el conflicte que s'està vivint a Xile, país amfitrió de la COP25.

La 'contraCOP'

Paral·lelament a la cimera, els col·lectius socials celebren l'anomenada 'contracimera', amb debats i accions dirigides a visibilitzar l'escletxa de compromisos ecologistes entre la classe política i la societat. Loran veu normal que la societat civil es queixi que els governs no avancin. "Els activistes han de treballar per pressionar als governs", considera.

La Cimera Social pel Clima en la qual han participat diverses entitats catalanes, dona veu, entre altres punts, als col·lectius més vulnerables, com ara les comunitats indígenes invisibilitzades per la COP25. "Es crea molta consciència col·lectiva i crítica amb els 'lobbys' que influencien aquestes polítiques", manifesta Bajet. Un dels actes centrals va ser la manifestació del 6 de desembre.

La consultora energètica d'Ecoserveis assegura que la cimera paral·lela a la COP25 és molt crítica amb les jornades oficials. "L'argumentari és que les emissions creixen encara que hi hagi una cimera per tractar aquest tema cada any", i afegeix que a la Cimera Social pel Clima "hi ha molt poca fe en general, però encara hi ha esperança".

"L'esperança és el darrer que es perd", assegura el president del COAMB. Tot i que des de les entitats no es confia a avançar en la solució del canvi climàtic aviat. "Els governs de la majoria dels països encara no en són conscients, i això és un problema", assegura. Un problema que molts consideren que començarà a solucionar-se a la següent COP, a Glasgow, de finals del 2020. Altres creuen que ja no podem esperar més.