Oxfam Intermón denuncia que el treball de cures és el més explotat del món

“La desigualtat econòmica està fora de control”, així comença l’informe d’Oxfam Intermón sobre la desigualtat i el treball no remunerat de persones cuidadores. Amb el títol de 'Temps per les cures. El treball de cures i la crisi global de desigualtat' l’ONG denuncia la gran bretxa salarial entre els que més diners tenen i els que menys, en el marc de sistemes polítics que ho permeten.

La riquesa extrema i una masculinització del sistema provoquen que els 22 homes més rics del món tinguin més riquesa que totes les dones d’Àfrica. L'informe aporta altres dades sorprenents: els 2.153 milionaris del món posseeixen més riquesa que els 4.600 milions de persones. I l’1% més ric de la població posseeix més del doble de riquesa que les 6.900 persones restants.

La majoria són cuidadores

La desigualtat econòmica es complica en qüestió de gènere. La feina no remunerada per part de les persones cuidadores és un dels pilars principals del text. Es valora en 10,8 bilions de dòlars, el triple que la despesa mundial en tecnologia, amb una dedicació de 12.500 milions d'hores treballades.  

Aquest tipus de feina engloba activitats com la cura d'infants, gent gran i persones malaltes o amb discapacitat. Les dones i noies s'encarreguen de més de les tres quartes parts del treball de cures no remunerat i el 42% d'aquestes dones no pot accedir a una feina.

Les dones que viuen en comunitats rurals de rendes baixes dediquen al dia fins a 14 hores de feina a aquesta tasca, cinc vegades més que els homes en les mateixes condicions. En dades més globals, el 42% de les dones en edat laboral no forma part de la mà d’obra remunerada, front al 6% dels homes.

Treball no remunerat sense cobertura legal

Només el 10% de les dones cuidadores està sota protecció de la legislació laboral vigent. Això provoca que el col·lectiu de les treballadores de la llar sigui "el més explotat del món".

L'any 2030, uns 2.300 milions de persones necessitaran cures, 200 milions més que el 2015. Actualment, 67 milions de persones -80% dones-, dediquen la seva jornada laboral al treball de cures. El 90% de les dones no té accés a les prestacions de la seguretat social. 

Les demandes cap al govern

Des d’Oxfam insten al govern a prendre les mesures necessàries per adquirir una “economia més humana al servei de totes les persones i no només d’una elit rica”. Asseguren que les desigualtats són causa d’un “sistema econòmic fallit i sexista" els beneficis del qual es basen en la "vulneració sistemàtica dels drets de nenes i dones".

Destaquen que les mesures del govern no ajuden a millorar la situació: “la fiscalitat dels governs segueix basant-se en l’IVA, impost que afecta en major mesura a les persones més pobres”. Des de l'organització proposen que els més rics paguin més impostos i denuncien la situació amb un exemple molt visual: “si cada persona s’assegués sobre els diners que posseeix en bitllets de cent, la gran part de la humanitat seuria a terra i els dos homes més rics del món seurien a l’espai”.

Demanen, per tant, mesures que suposin corresponsabilitat entre estat, empreses i famílies per repartir equitativament el treball de cures no remunerat, igualar els drets laborals de les treballadores, incloure en les polítiques socials una renda mínima garantida, revisar els impostos a la riquesa, així com tenir una política exterior feminista. 

Les recomanacions d’Oxfam

L'informe proposa quatre mesures per donar prioritats al treball de cuidador basat en "les quatre erres". Reconèixer el treball de cures no remunerat, reduir el nombre total d’hores laborals de les cuidadores, redistribuir el treball de cures no remunerat i representar a les proveïdores de cures més excloses.

L’informe també tracta sis recomanacions per acabar amb les desigualtats plantejades: invertir en sistemes nacionals d’atenció i cures per abordar la responsabilitat dels treballs de cures; acabar amb la riquesa extrema per erradicar la pobresa extrema; legislar per protegir a totes les persones que ocupin el treball de cuidadores; garantir que les persones cuidadores tinguin influència en la presa de decisions; combatre les normes socials nocives i sexistes, i promoure polítiques i pràctiques empresarials que valorin la feina de cures.