Òscar Garcia: “El món del joc tradicional té unes potencialitats increïbles”

“La meva vida gira al voltant del joc, talment com una baldufa”. Només amb aquesta frase, es faria difícil trobar algú més juganer que l’Òscar Garcia Pertusa, un manresà establert al Berguedà que, atrapat al joc tradicional des que va complir la majoria d’edat, s’ha dedicat, des de llavors, a fer formacions, assessoraments a escoles, organitzar clubs de joc de tauler, activitats de joc tradicional en l’àmbit nacional i internacional, i a coordinar fires de joc. Amb aquest currículum i el seu entusiasme, conversar amb ell és com endinsar-se a un món fantàstic.

D’on ve la teva passió pel joc tradicional?

Ens hem de remuntar als meus 18 anys, quan vaig entrar a fer de cap a l’Agrupament Escolta Lacetània de Manresa. Allí vaig conèixer el meu primer gran company juganer, el Dani Ortiz amb qui vàrem entrar de ple en el món del joc creant i organitzant durant 7 anys el ‘Monogràfic del Joc’ juntament amb més gent. Aquí és on em va enganxar el món del joc, on vaig veure que era un tema apassionant i amb unes potencialitats increïbles.

En un món tan digital i tecnològic, quin valor afegit aporta el joc tradicional, especialment a infants i joves?

Vagi per davant que no sóc una persona que està en contra del videojoc, sempre que la seva utilització sigui coherent i equilibrada amb altres activitats de la vida. Sóc dels que crec que podem fer de tot si hi dediquem el temps adequat. I és que el joc és criteri, plaer, repte, igualtat, experimentació, sociabilitat, coneixement, llibertat i cultura.

Però aquests aspectes també es poden trobar en alguns videojocs...

Exacte! La majoria estan impregnats tant en el videojoc com en el joc tradicional, però al meu entendre, en el món del joc tradicional tots aquests elements s’uneixen en l’autenticitat del joc de carrer.

De quina manera es pot apropar el joc tradicional a persones de totes les edats?

Des de l’escola a l’esplai, la família, els amics, també en fires i festivals, en les activitats en les festes del poble o barri, en els llibres i, sobretot avui, mirant vídeos. L’important és que la gent jugui i no deixi de fer-ho quan es fa adulta. El contrari de jugar no és ser seriós, és ser un avorrit. Quan juguem, hem d’intentar ser un xic més feliços del que érem abans de jugar. I és que el joc, sens dubte, ens fa més feliços!

El joc, sens dubte, ens fa més feliços!

Tot i ser tradicionals, encara apareixen jocs nous avui dia?

El concepte de joc tradicional significa que s’ha anat transmetent de generació en generació i que han arrelat en un territori des de fa molt temps i de manera sostinguda. És evident que, com tot, el joc tradicional també evoluciona i, en aquest procés, pot esdevenir un nou joc. També cal tenir en compte que els jocs viatgen i, alguns  que poden ser tradicionals en altres parts del món, aquí els podem descobrir i s’estableixen com a nous.

Des del joc tradicional, les entitats podrien treballar en temes de cohesió d’equips, resolució de conflictes o altres problemàtiques?

I tant, però no ha de ser l’objectiu explícit del joc. Podem utilitzar jocs per treballar aspectes com la comunicació, la cohesió, la socialització, l’empatia, el respecte, l’optimisme i molts altres valors que ens ajuden a resoldre conflictes o desavinences, però el fet de jugar no és una recepta màgica. La resolució de conflictes o altres problemàtiques necessiten constància, persistència i respecte, igual que en el joc. És interessant consultar el bloc de pares, una eina per a educadors i educadores on es tracta aquest tema.

Ets un dels impulsors de la Fira del joc de Berga. Explica, breument, en què consisteix.

La fira del Joc i de Nadal de Berga és un dia màgic, lúdic, juganer, on tothom qui ve volem que gaudeixi amb més de les 40 activitats de joc que posem a l’abast sense cap cost. Un dels valors propis de la Fira és l’equilibri entre joc tradicional, joc de carrer, joc de taula i botiguers experts en l’assessorament de jocs o joguines. Ens agrada que la gent que vingui a la fira i s’hi quedi tot el dia. Busquem la felicitat a través del joc.

Com a membre fundador de la Companyia de Jocs Anònima, ens podries fer una radiografia d’aquest tipus d’entitats arreu de Catalunya?

Bé, val a dir que la companyia és possible també gràcies al meu company Víctor Baroja i la resta de persones voluntàries. El cert és que es difícil generalitzar, però si busquem algun element en comú, podríem parlar que la majoria d’elles busquen promoure el joc pel plaer d’oferir un espai de gaudi i fer descoberta de jocs desconeguts amb molta professionalitat i amb una motivació i qualitat indubtables. Tot i que no som moltes entitats, ens ho creiem molt i fem moltíssimes activitats interessants.

Pots posar sobre la taula 2 o 3 recursos que funcionin molt bé a l’hora de tractar certes temàtiques?

Començo amb 'Els jocs de Tintín', un recull de més de 20 jocs de taula i de carrer, que hem fet des de l’Anònima, relacionats amb tots els països que ha visitat Tintín. A través d’aquest espai hem descobert joies lúdiques tradicionals. La proposta es pot combinar amb el coneixement d’aquell país en qüestió, ja sigui combinant contes i música pròpia de la regió o del país, i que permet aprendre noves cultures, geografia, història...

I seguim per...?

Una altra activitat que ens funciona molt bé és el taller de creativitat de jocs, a través del qual busquem jocs tradicionals i materials perquè cada persona pugui fer-se el seu joc i se l’emporti cap a casa. Aquesta activitat és molt recomanable per espais de lleure i escoles, amb l’aprenentatge de la vivència i la manipulació de materials, principalment.

L’últim és...?

M’agradaria parlar del ‘Bagul de l’Avi, un element lúdic imprescindible en esplais i caus. Es tracta d’omplir un bagul de vímet de joguines tradicionals, però el més important és que cada infant busqui algunes d’aquestes joguines demanant als pares i avis que tenen a casa quina és la joguina i com s’hi juga. En poc temps, tindreu un bagul espatarrant, que us donarà grans moments de joc i, sobretot, el plaer de continuar el llegat juganer de generacions anteriors.

Per acabar, un rànquing dels teus 3 jocs preferits?

Doncs si em fas triar, em quedo amb el molí, la morra i el pot. El molí és un joc de taula tradicional, semblant al tres en ratlla. La morra és un joc mariner en què que les jugadores van dient en veu alta un número del 2 al 10, mentre al mateix temps treuen entre 1 i 5 dits. Guanya la persona que coincideixi el número del dit amb la suma dels dits de les dues mans.

I la joia de la corona per a tu...?

El Pot, un joc d’amagar-se en què la persona que para té un pot al centre i cada cop que veu un jugador, torna al pot i tocant-lo crida “bote bote” i el nom que sigui. Va buscant a tots els jugadors, excepte si un surt de l’amagatall i li xuta el pot. Si això passa, tothom es torna a amagar i qui para ha de tornar a començar.