Gestió emocional per activistes en temps de confinament

L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) manté el Cicle de webinars setmanals al voltant de la crisi sociosanitària i aquesta setmana ha abordat la Gestió emocional per activistes en temps de confinament. En aquesta ocasió hi ha participat els facilitadors Anna Pujol i Cèsar Fernández, de Resilience Earth, i Conchi Piñeiro, de Altekio.

El Treball de Processos

La proposa és operar des del Treball de processos, un mètode interdisciplinari que ofereix actituds i eines per a facilitar la transformació i el creixement tant a nivell individual com col·lectiu, treballant en la gestió de conflictes i problemes psicològics, físics i socials.

Aquesta metodologia, inventada per Arnold Mindell, busca informació de la realitat quotidiana i les realitats més invisibles, que passen desapercebudes. Mindell afirmava que: "Cada cop que ignores sensacions que passen normalment desapercebudes, percepcions que són com somnis, alguna cosa dins teu entra en un lleu estat de xoc, ja que has passat per alt l’esperit de la vida, el poder més gran que pots arribar a aconseguir.“

Així, hi ha tantes experiències de confinament com persones el viuen. Ara mateix, tothom. I cada experiència és una realitat subjectiva. Els estats de complexitat elevada, com l'estat d'alarma mundial present, obren molts debats públics que son senyals de crisis emocionals.

Els estats d'ànims varien durant el confinament, és un fet que cal acceptar, d'entrada. Des del treball de processos, es planteja donar la benvinguda als diferents estats pels que transita cadascú. Donar espai a cada emoció, ja ens generi benestar o malestar, per identificar què ens passa i poder gestionar les emocions.

El Treball de Processos pot servir per a:

• Iniciar un procés de coneixement personal.
• Establir relacions més conscients amb les altres persones.
• Crear grups més dialogants.
• Difondre una cultura basada en la diversitat i la llibertat.
• Desenvolupar les teves habilitats i adquirir el coneixement necessari per a treballar amb organitzacions, grups, parelles i persones individuals.

Una cruïlla de tres realitats

Quan experimentem la realitat, podem posar el focus en 3 estats paral·lels de consciència:

• Realitat consensuada, amb la que la societat ha pactat moure's en la quotidianitat. Per exemple, que 60 minuts són una hora. És mesurable i objectiva.
• Món dels somnis, on hi ha les experiències, rols i subjectivitats. Tothom té sistemes de creences. Per exemple, en una xerrada, un assistent pot sentir interès o avorriment en funció del seu sistema de creences. No és mesurable.
• Essència, són moments en els que el temps perd sentit. Són tendències fonamentals, malgrat no els hi acostumem a donar importància. Connecten amb la missió individual de cada persona. Per exemple, quan ens preguntem per què som activistes ecologistes, quan patim la mort d'un ésser estimat o ens quedem admirant la bellesa d'una gota d'aigua.

Aquests dies, les persones podem sentir emocions polaritzades: divertiment, angoixa, avorriment, cansament, vitalitat, descans, gana, etc. Segons Anna Pujol, en l'àmbit d'activisme, per exemple, "cal aprendre a donar espai al cansament, no evitar-lo. Cal escoltar el cos quan ens dona senyals d'esgotament".

Caiem en hàbits com, per exemple, veure sèries al vespre per 'desconnectar'. Així no permetem aturar el cervell, perquè encara que el contingut audiovisual sigui distret, no ens permet aturar l'activitat cerebral.

Escollir conscientment que cal donar espai a emocions com el cansament o l'avorriment, no és habitual, però és necessari.

Les emocions transiten simultàniament en els tres estats de realitat. Així, en moments d'essència en el que una persona activista s'enfada perquè veu com el riu del seu municipi està contaminat; en el seu món dels somnis, com a ecologista, percep com el cos se li posa rígid; i quan identifica l'ira, pot arribar a comunicar una proposta de campanya de neteja del riu a la realitat consensuada.

Quan es dona espai a les emocions de manera habitual, es més fàcil aprendre a identificar-les i donar-hi una resposta que ens beneficiï.