Fòrum Salut Mental reclama mesures d’ocupació per al col·lectiu amb problemes de salut mental

Degut a l’actual situació atípica que s’està vivint en aquests darrers dies, un dels temes que més preocupa la ciutadania és la pèrdua de la seva feina i com serà aquesta un cop s’aixequi l’estat d’alarma. Tot i que afecta a tota la població, hi ha sectors i col·lectius que es veuen més afectats.

Les persones amb trastorns de salut mental acostumen a ser les més estigmatitzades quant a les seves competències laborals per oferir al mercat de treball. Aquelles persones que han aconseguit un lloc de treball en empreses del mercat ordinari, han dedicat molts esforços i durant molt de temps a trobar una feina.

Per fer front a la crisi econòmica i social generada per la Covid-19, el Consell d’Inserció Laboral de Fòrum Salut Mental demana intensificar urgentment les polítiques públiques d'ocupació dels col·lectius amb més dificultats i d’aquesta manera protegir els seus llocs de feina.

En quina situació laboral es troben les persones amb trastorn de salut mental?

Inmaculada Pinar, responsable del Consell d’Inserció Laboral, alerta que “arrel de la pandèmia,  aquest col·lectiu ha estat un dels més castigats. Com la resta de persones, les persones amb trastorns de salut mental estan patint ERTO, acomiadaments improcedents, se’ls obliga a fer vacances i, en alguns casos han hagut d’anar a treballar sense que l’empresa garanteixi els equips de protecció individual necessaris”.

“En relació a les persones que treballen en Centres Especials de Treball (CET), s’està intentant protegir al màxim els seus llocs de feina, però donada la situació econòmica generada per la pandèmia, alguns d’aquests CET han hagut d’aplicar ERTOparcials”, afegeix Inmaculada.

La responsable alerta que la situació quan es surti de la crisi, encara es podria agreujar més per aquest col·lectiu. “Si habitualment, en un mercat laboral en el que no hi ha crisi econòmica greu ja ho tenen molt difícil, quan sortim del confinament ho farem en meitat d’una crisi econòmica i social on hi haurà molt poca oferta per a tota la demanda que hi haurà de persones en recerca de feina i serà molt més complicat que les persones amb trastorns de salut mental aconsegueixin un lloc de treball”

Amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats i la reducció de l’exclusió laboral del col·lectiu, el Consell d’Inserció Laboral ha reclamat a la Generalitat un seguit de mesures per evitar la seva discriminació.

Rectificació de la decisió de reduir els fons provinents de la Conferència Sectorial

En el cas de Catalunya, aquests fons orientats a les polítiques actives d’ocupació representen una disminució del 55%. Aquesta mesura afectarà als CETs, així com als programes específics d’inserció laboral en el mercat ordinari, com programes de garantia juvenil i els Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport (SIOAS).

La reducció dràstica dels fons econòmics provocarà un daltabaix per a la inserció laboral del col·lectiu de salut mental, especialment en el sector més jove. Per aquest motiu, es demana la resolució de la convocatòria dels programes de garantia juvenil del 2020, quan s’aixequi l’estat d’alarma, per treballar de manera immediata les seves necessitats d’inserció laboral.

Respecte la publicació de la convocatòria de SIOAS prevista per l’any 2020, es pretén un augment del pressupost de l’any anterior per fer front a les necessitats d’inserció dels col·lectius més vulnerables.

Mesures addicionals i extraordinàries pels CETs

El fòrum reclama un seguit de discriminacions positives als CETs per tal que l’ocupació del col·lectiu no es vegi tan afectada.

Per començar, es demana un increment de la subvenció prevista al 75% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), així com mantenir les Unitats de Suport a l’Activitat Profesional (USAP) dels CETs.

També es pretén que es subvencionin els períodes de baixa del personal amb certificat de discapacitat contractats en els CETs durant el temps que duri l’estat d’alarma i el confinament i fins que no es pugui normalitzar totalment la situació.

Un altre requisit és la intensificació en el control en el compliment de la Llei General de Discapacitat i afavorir el manteniment de la facturació, garantint la inclusió de clàusules socials a tots els concursos públics que afavoreixin la contractació dels serveis i productes dels Centres Especials de Treball.

Per resoldre els problemes de liquiditat dels CETs, també es demana facilitar l’accés a línies de crèdit a interès zero i amb un termini de carència ampli.

Consell d’Inserció Laboral de Fòrum Salut Mental

Aquest òrgan està composat per 24 entitats catalanes de salut mental que ofereixen serveis i programes de formació i inserció laboral en empreses del mercat ordinari i en centres especials de treball propis.

Cada any, el consell atén més de 2.500 persones amb trastorns de salut mental i aconsegueix aproximadament el 50% d’inserció laboral de les persones que utilitzen els seus serveis.

L’agrupació compta amb més de 1.700 professionals, atenent unes 70.000 persones anualment, acompanyant i mantenint actius els projectes personals, professionals i d'inserció laboral, a més de mantenir estable el seu estat de salut mental.