Voluntariat hospitalari en temps de coronavirus

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 va portar a molts hospitals i centres sanitaris catalans a trobar-se desbordats i necessitar suport extern durant els pitjors moments de la pandèmia. Per fer front a aquestes mancances, el programa sociosanitari de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) va posar en marxa una nova iniciativa de voluntariat que consistia a realitzar tasques de suport presencials i no sanitàries a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Les persones voluntàries que van formar part del programa van donar suport logístic en tasques d’organització i gestió de l’hospital i del pavelló habilitat específicament per la Covid-19.

Tanmateix, els voluntaris i voluntàries amb estudis vinculats al periodisme, la comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques també van reforçar el centre sanitari fent tasques de comunicació i difusió (reculls de premsa, redacció de continguts, xarxes socials, web i intranet).

D’aquesta manera, el programa sociosanitari de la FAS, que habitualment contribueix  a millorar la qualitat de vida de les persones ingressades en centres sociosanitaris i de les seves famílies i entorn cuidador, va adaptar la seva tasca a les noves necessitats dels centres.

Suport en l’organització i gestió de l’hospital

En Javi té vint-i-sis anys i està cursant el quart curs de fisioteràpia a la UAB. Veí de Barcelona, ell és un dels i les estudiants que van formar part del programa sociosanitari de la FAS que donà suport logístic en l’organització i gestió de l’hospital durant la crisi sanitària.

Preguntat sobre la feina que van desenvolupar, el Javi explica que dedicaven aproximadament dues hores durant dos dies a la setmana a “intentar disminuir les tasques que haurien d'assumir zeladors i administratius en el pavelló que s'havia habilitat. Si no ho fèiem nosaltres, ho havien de fer persones de l’equip sanitari i es tractava de col·laborar perquè el tractament als pacients fos més eficaç”.

Intentàvem disminuir les tasques que haurien d'assumir zeladors i administratius. Es tractava de col·laborar perquè el tractament als i les pacients fos més eficaç

En Javi té una relació especial amb l’hospital. Va entrar com a voluntari de la FAS a la Vall d’Hebron fa un any i porta des del 2014 fent d’auxiliar d’infermeria al mateix centre. Durant aquest període, ha passat a ser coordinador de sociosanitaris i les ha vist de tots colors. Ara bé, la situació ho va trastocar tot: “Vam passar de poder moure’ns per tot l'hospital a tenir un gran nombre de restriccions” assegura.

Amb l’esclat del brot de la Covid-19, el personal voluntari va romandre a casa uns dies fins que l’equip de l’hospital va poder reorganitzar l’espai a les noves necessitats. El primer dia d’aquest nou voluntariat va ser l’1 d’abril i en Javi no l’oblidarà mai:  “Va ser com arribar a un lloc desconegut. Fou un xoc de realitat perquè tot i escoltar-se moltes coses, no érem conscients d’aquella realitat. Veure les indicacions i les senyalitzacions en vermell de ‘Zona Covid-19’. Crec que de cop i volta li vam donar la importància que la situació es mereixia”.

Suport en l’àmbit de la comunicació

L’Ana Figueres és estudiant de tercer any de Periodisme a la UAB i fou voluntària del programa de suport a la comunicació de la Vall d’Hebron. Anteriorment, era voluntària a l’hospital Sant Joan de Déu però quan va conèixer la nova iniciativa del programa sociosanitari de la FAS, va decidir sumar-s’hi.

Amb només 20 anys, l’Ana s’encarregava de rebre, via correu, les cartes, missatges i fotos que les famílies enviaven als seus familiars ingressats per coronavirus. Tal com explica, “ens encarregàvem d’imprimir i posar ‘maco’ aquest material i després li facilitàvem a la infermera que s’encarregava de donar-ho als pacients. Gràcies a aquesta iniciativa, els pacients ingressats sentien que no estaven sols”.

És xocant veure com l’hospital és gestionat com un hospital de campanya. No pots entrar ni tocar segons quines coses, no pots tenir quasi contacte amb persones

L’Ana no tenia un horari establert perquè “anàvem setmana a setmana, depenent del volum de treball que hi havia”.

Aquesta estudiant de periodisme mai oblidarà el seu primer dia com a voluntària a la Vall d’Hebrón. “Va ser bastant caòtic, és xocant veure com l’hospital és gestionat com un hospital de campanya. No pots entrar ni tocar segons quines coses, no pots tenir quasi contacte amb persones, xoca bastant” explica l’Ana.

Fer voluntariat sense posar en risc la salut                            

Un dels factors que més preocupa quan et planteges fer voluntariat hospitalari enmig d’una crisi sanitària d’aquesta magnitud és la por a poder contraure la malaltia o contagiar-la.

En Javi reconeix que, en un primer moment, tenien un cert neguit: “Al principi, alguns van dubtar per tenir familiars de risc o per por a contagis però des del primer dia vam veure que l’hospital ho tenia tot molt limitat i senyalitzat per saber quines són les zones ‘brutes’ i ‘netes’. Aquesta organització ens va donar molta confiança” argumenta en Javi, a la vegada que afegeix que “l’hospital ens va proporcionar el material de protecció necessari”.

L’hospital ens va proporcionar el material de protecció necessari

En aquesta línia es pronuncia també l’Ana, que tot i remarcar que ella s'emportava la mascareta de casa, explica que “des de l’hospital em van demanar si en necessitava i em van donar la bata i el material necessari”.

Voluntariats que deixen petjada

Si ja de per si fer voluntariat és una vivència que et marca per a tota la vida, es podria dir que fer-ho en el context d'una pandèmia, propicia que la petjada pugui arribar a ser més gran.

L’Ana anima als i les estudiants a apuntar-se al programa sociosanitari de la FAS i viure d’una manera activa i altruista perquè “ens sobren hores per poder ajudar als que ho estan passant malament”. En el seu cas, creu que “el fet de repartir aquestes cartes i allunyar als i les pacients d’aquesta sensació de soledat, va ser molt important. És un tema humà que cal viure i que ens ajuda molt com a persones”.

És una experiència positiva ja que et permet conèixer la magnitud del que està passant i aportar el teu gra de sorra

Tanmateix, viure una experiència com aquesta també et permet tenir una idea més nítida de la realitat i valorar la feina de les persones que dia rere dia dediquen una porció del seu preuat temps lliure a ajudar qui ho passa malament. En aquest sentit es pronuncia el Javi i se sent afortunat: “és una experiència positiva perquè et permet conèixer la magnitud del que està passant. Sabies que el país estava parat, que molta gent estava tancada a casa sense poder sortir i tu tenies la sort de poder anar a l’hospital i col·laborar aportant el teu gra de sorra”.

Amb anys d’experiència en l’àmbit hospitalari, en Javi també té paraules d’agraïment pel personal sanitari i considera un privilegi haver pogut ajudar-los en la preparació del material i els equips de protecció.  

 Un futur col·lectiu ple d’esperança

D’aquesta vivència vital, l’Ana n'ha sortit reforçada. L’estudiant de periodisme considera que la situació que s'està vivint “marcarà tot el món i ens ajudarà a ser més solidaris. Abans de la crisi, tothom anava pel seu compte i ara, en canvi, estem més connectats. Ens hem tornat millors persones i espero que aquesta solidaritat no es perdi mai perquè al cap i a la fi, és el que ens queda”.

Així mateix, l’Ana fa una crida per reconèixer la tasca del personal sanitari i desitja que “estiguin molt més valorats”. Un posicionament que també es fa seu el Javi:  “Al final, tot i ser la seva feina, s'estan jugant la vida. Cal valorar la sanitat pública que tenim”.