Núria Carreras: “Malgrat la situació, és una oportunitat per repensar l’associació i abordar nous reptes”

Com està afectant la crisi del Covid-19 a la vostra entitat?

La crisi de la Covid-19 ens està afectant de forma important, com afecta a moltes altres associacions. La missió d’Arxivers sense Fronteres és impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, garantint el seu correcte tractament, perquè puguin ser posats a disposició de la societat, i això implica en algun cas el desplaçament a d’altres països per fer les prospeccions oportunes dels fons documentals, cosa que ara mateix és impossible.

Heu hagut d’aplaçar algun projecte?

Enguany teníem programades unes actuacions en arxius d’Argentina i Cuba, i d’altres de més properes com a França que seran difícils de gestionar aquest any. La planificació del 2020 comportava una organització logística important, així com la formació dels cooperants i també en termes de finançament. Ara mateix s’ha quedat tot aturat esperant poder reprendre l’activitat i veure en quines condicions es podran fer.

D'altra banda, alguns dels projectes que ja tenim en funcionament també es troben aturats per la mateixa crisi de la Covid-19, que també ha arribat a països com Cuba o com els campaments sahrauís a Argèlia, aquest últim és un cas força preocupant degut a les condicions en les quals viu la seva població.

Podeu seguir treballant?

El treball que estem desenvolupant ara mateix és més intern, per tant, sí que continuem treballant. Els primers dies van ser de desconcert, però a dia d’avui sabem que aquest any no podrem portar a terme les prospeccions planificades.

Malgrat això, als membres de la junta no ens ha suposat un gran canvi ja que estem acostumats i acostumades a treballar amb les eines tecnològiques. Com he comentat abans, el que no es podrà fer serà el treball de camp a altres països perquè a hores d’ara tampoc sabem quan es podrà viatjar de nou.

Quins canvis heu realitzat?

El canvi que hem fet ha estat celebrar la reunió de la junta mensual mitjançant videoconferència. S’ha de tenir en compte que els i les membres de la junta són de Barcelona, Barcelona comarques, Girona, Lleida i també de Madrid, per tant, tot i que intentem un cop al mes celebrar la junta presencial per veure’ns, donada la situació actual, aquest mes hem fet la reunió per vídeoconferència.

Les tecnologies proporcionen moltes facilitats que cal aprofitar. A més, penso que bona part de les associacions ja tenen molt interioritzades aquesta manera de treballar. Ara mateix estem considerant si utilitzar la videoconferència per celebrar l’assemblea anual, seria la primera vegada que es faria i també podríem constatar si seria prou engrescador per a l’associat de l’entitat.

Podeu treure alguna conclusió positiva d’aquesta crisi?

Sempre es poden treure aspectes positius de les crisis, tot i que sembli una frase buida. Crec que és una magnífica oportunitat per aturar-se, perquè els terminis no absorbeixin el dia a dia i siguem capaços de repensar l’associació, les seves actuacions, pensar en nous reptes o en aquells que encara no s’han assolit. Deixar de banda el soroll de la societat que en condicions normals ens envolta i aprofitar aquest confinament i la tranquil·litat que ens ofereix per valorar estratègies, continuïtat, o d’altres opcions que poden ser beneficioses per l’entitat.

Com veieu el futur de l’entitat?

Arxivers sense Fronteres, com moltes entitats del sector al qual pertanyem, planteja activitats i actuacions pròpies de l’associació a partir de les subvencions que obtenim de les diferents administracions sumat a les quotes dels associats i associades que fan que l’entitat sigui viable. Cap dels membres de la junta cobra cap import i tampoc tenim personal de suport, la qual cosa dona una certa tranquil·litat perquè no tenim endeutament.

Ara bé, el futur dels projectes sí que es veurà afectat i dependrà de l’aposta que l’administració i la societat continuï fent amb les entitats del tercer sector, que no només són importants per les activitats concretes que fan, sinó per formar part del conjunt del que s’anomena Tercer Sector, imprescindible per reivindicar que una altra manera de pensar el món i de fer és possible. Per part d’ASF, volem ser positius i pensem que l’entitat sobreviurà sempre que ho vulguin els seus socis i sòcies. Si és així trobarem els recursos per continuar endavant.