Limitacions dels drets en temps de crisi, puntuals o permanents?

iACTA és una cooperativa d'assessorament jurídic sense afany de lucre que exerceix l'advocació des d'una vocació social. La conformen exclusivament dones i treballa per promoure i garantir l'accés als drets. Hem parlat amb elles sobre els drets i les llibertats durant el confinament i a partir de la crisi de la Covid-19.

En el món judicial una cooperativa de dones juristes que volen trencar amb les relacions de poder advocat-client deu sorprendre molt, no?

Doncs sí. Però vaja, la relació de poder advocat-client no és una cosa de la qual es parli molt dins de la professió. Segurament hi ha companys i companyes que consideren que aquesta no existeix o almenys que no es dona sempre, sinó que depèn de si l'advocat/ada té o no aquesta posició envers les seves clientes. Però nosaltres ho veiem com una qüestió constitutiva de l'exercici del dret.

Per què?

Perquè les advocades tenim formació i informació jurídica i la ciutadania no, i a partir d'aquí les relacions de poder es creen quasi automàticament si no fas res per evitar-ho.

I com es trenca amb aquesta relació?

Doncs apoderant a la població en el coneixement del dret i en la reapropiació del conflicte, facilitant l’accés a les eines jurídiques i als processos de mediació.

Potser és una mica naïf pretendre que podem acabar totalment amb ella, però sí creiem que es pot minimitzar, reflexionant, aprenent i experimentant cada dia a mesura que fem la nostra feina.

Heu pogut seguir desenvolupant la vostra tasca durant el confinament? En què heu estat centrades?

Sí, en termes generals sí, encara que algunes àrees han tingut més feina que d’altres. Per exemple, estrangeria s’ha aturat però de penal/penitenciari, laboral o dret de família hem tingut feina.

Com ha funcionat el sistema judicial durant el confinament?

Doncs creiem que malament. Pensa que el poder judicial és un dels tres poders de l'Estat i ha estat paralitzat durant dos mesos i mig. El poder judicial decideix sobre la vida de la gent cada dia, i la seva paralització ha tingut conseqüències concretes a la vida de les persones.

Evidentment, s'havia de preservar la salut i seguretat de totes les persones que intervenim en l'administració de justícia, però creiem que es podria haver fet d'una altra manera. Per exemple, ampliant quines actuacions es consideraven essencials i, en alguns àmbits com el del dret penitenciari, precisant-les més per no deixar en mans de l’administració penitenciària i els jutjats de vigilància penitenciària la decisió sobre què era essencial i què no. Però clar, això hauria suposat, com a mínim, dotar-nos de més recursos.

Heu criticat les mesures que s'han proposat per evitar el col·lapse, com ara habilitar el mes d'agost i fer judicis les tardes i els dissabtes. Per què?

Finalment no s'ha previst fer judicis els dissabtes, però sí a la tarda i al mes d'agost. Hem criticat la mesura perquè, d'una banda, no soluciona el col·lapse de la justícia, que és un problema endèmic; agreujat certament per aquests dos mesos i mig de paralització, però estructural. No es solucionarà fent tres judicis a la tarda, quatre dies per setmana. El que necessitem són més recursos personals i materials, jutjats de reforç, sobretot a les jurisdiccions laboral i administrativa.

D'una altra banda, la mesura és criticable des d'un punt de vista de conciliació de la vida laboral i personal dels i les advocades. Es van fer altres propostes com fer coincidir el calendari de vacances de tots els operadors jurídics a l'agost. També perquè una cosa que pot passar amb molta probabilitat és que assenyalaran judicis a l'agost que després hauran de suspendre's perquè no s'han pogut citar a totes les parts o els testimonis necessaris estan de vacances. Els jutges faran vacances, això sí.

Des de diferents sectors s'ha denunciat que durant el confinament no s'han respectat els drets de la infància. Hi esteu d'acord?

Els infants han estat els últims en aquesta crisi. Van ser els primers en ser confinats i els últims en poder tornar a l’espai públic, i en aquest cas no per raons de salut pública. La raó econòmica ha accelerat el procés d’obertura de bars i espais d’oci on es consumeix, mentre els parcs infantils encara eren tancats.

Després, amb el tema de la impossible conciliació de la vida laboral i familiar (no oblidem que la cura també és un dret dels infants) s’ha delegat tota la responsabilitat a les famílies, moltes de les quals havien de seguir treballant. Parlar amb les famílies en situació de vulnerabilitat o exclusió, i com han viscut ls Covid-19, ens faria entendre molt més fins a quin punt la infància ha estat descuidada en aquest procés, i no és important en el nostre món del capital econòmic.

La crisi també ha deixat en una situació encara més vulnerable a moltes persones migrades i refugiades.

Sí. És una constant de les crisis. Si parlem de persones en situació administrativa irregular, la poca relació amb el mercat laboral informal que podien tenir s’ha vist impossibilitada, amb l’agreujant de no poder accedir a cap de les mesures o ajudes decretades pel govern. Moltes situacions vitals i familiars penjaven d’un fil.

El cas de moltes treballadores del servei de la llar familiar internes és molt il·lustratiu: de la nit al dia, sense feina i sostre. O el cas dels treballadors del camp. Amb la crisi econòmica que ve també pot passar que una de les principals vies de regularització de persones migrades es redueixi. Si ja era difícil trobar una empresa o persona que et fes un contracte, ara ho serà encara més.

Davant això, us heu adherit a la demanda per la regularització permanent i sense condicions de les persones migrants i refugiades.

Sí. Ens sembla bàsic i una qüestió de drets humans i justícia social que s’ha de posar sobre la taula. Bé, derogar la llei d’estrangeria ha estat sempre una demanda dels col·lectius antiracistes i alguns moviments socials. Però potser aquesta crisi ha visibilitzat més la situació d’aquestes persones, sobretot quan ens esclata a la cara la contradicció que suposa que moltes de les feines essencials (des del treball de cura fins a la recollida d’aliments al camp), les facin persones que han estat deixades completament de costat.

Aquestes situacions poden obrir finestres d’oportunitat perquè aquestes demandes siguin assumides per una major part de la població o trobin un major consens.

Considereu que l'Economia Social i Solidària és un espai adient per implicar persones migrades i regularitzar la seva situació, oi?

En realitat, s’ha d’aprofitar qualsevol escletxa que deixa la llei d’estrangeria per regularitzar persones. No ens queda una altra opció que fer un ús instrumental d’una llei que rebutgem. Però certament, l’ESS presenta algunes característiques interessants. Des d’un punt de vista polític, és un espai presumiblement receptiu a determinats discursos i aliances amb col·lectius de persones migrants, tot i que encara queda molt per fer, evidentment.

També, l’ESS, almenys tal i com nosaltres l’entenem, parteix d’un concepte sobre l’economia plural. Així, la contractació d’una persona pot respondre a criteris polítics. Això és més difícil de plantejar en el marc d’una empresa convencional. A més a més, l’ESS pot aprendre i enriquir-se molt de formes d'autoorganització, suport i ajuda mútua pròpia d’alguns col·lectius de persones migrants. 

Jurídicament és fàcil?

Des d’un punt de vista jurídic, existeix un buit legal a la normativa d’estrangeria pel que fa a la participació de treballadors estrangers en societats laborals i cooperatives que es pot aprofitar per demanar la flexibilització d’alguns requisits.

Penseu que la visibilitat que han adquirit les cures farà que es valorin més en el futur?

A vegades pensem que sí, altres que no. Més aviat diríem que el que s’ha fet visible són les conseqüències de la seva invisibilització: de les retallades a la sanitat pública, de la gestió privada de les residències per a la gent gran, de tenir un model que fa caure sobre les dones, moltes migrants i en situació irregular, la cura d’infants i persones dependents.

Si pensem en el tancament de les escoles i els centres de dia, la responsabilitat sobre el treball reproductiu s’ha privatitzat encara més: des del govern no s’ha pres cap mesura per ajudar a les famílies en aquest sentit, només un tímid i poc realista 'plan MECUIDA'. També és veritat que des del Ministeri d’Igualtat s’ha plantejat un pacte per les cures... A veure en què queda.

Per tant, sí que està a l'agenda pública.

Tornant a la visibilització de les conseqüències negatives del model, la situació pot fer que molta gent que no l’impugnava, almenys no totalment, o que només tenia intuïcions sobre el seu mal funcionament, ara ho faci. S'obren possibilitats que la ciutadania i els moviments socials podem i hem d’aprofitar. La mobilització social serà essencial.

Creieu que en l'escenari post-Covid els drets i llibertats es respectaran més o encara menys?

És difícil fer aquest tipus de previsions, però és cert que moltes coses que estan passant ens fan pensar en un escenari regressiu. Però això ve de lluny. La Covid-19, en qualsevol cas, potencia o accelera tendències. Per exemple, la Llei de Seguretat Ciutadana del 2015, ben designada llei mordassa, ha estat espremuda fins a nous límits per fonamentar les multes per incompliment de les pautes de confinament. Malgrat les crítiques dels més alts organismes jurisdiccionals pel que fa a la seva legalitat, l'administració afirma que no es farà enrere.

Els cossos de seguretat de l'Estat han ampliat la discrecionalitat en les seves intervencions. Actuacions que, com hem pogut veure als mitjans, han acabat en detencions i accions no només injustificades sinó fins i tot delictives. I existeix un mecanisme propi de situacions de crisi que es repeteix històricament: mesures creades per situacions d'excepcionalitat es converteixen en permanents i es naturalitzen limitacions dels drets en pro de la seguretat. Haurem d'estar ben atentes.