Dasha Lavrinienko: “Per engegar una entitat juvenil cal un bon equip i pensar en la necessitat del territori”

Quan i amb quina finalitat neix l'entitat Pirineus Creatius?

Pirineus Creatius va néixer fa sis anys com a projecte d'inspiració i creativitat del seu equip fundador. Teníem el cap ple d'idees, de projectes culturals i socials i veiem una necessitat d'iniciar creacions comunitàries de cultura inclusiva i de projectes de mobilitat pels joves de l'Alt Urgell.

Per què vau decidir pilotar-ho a través de les arts escèniques?

Des de bon principi teníem clar que les arts escèniques serien el nostre instrument, perquè ens vam especialitzar en elles com a professionals i sobretot perquè som uns apassionats del teatre, la música i el moviment, i creiem en el poder transformador i educatiu que tenen.

Avui en dia seguim amb l'objectiu de millorar la inclusió social dels joves de la nostra comarca mitjançant projectes comunitaris, utilitzant les arts i l'educació no formal.

Quina és la realitat cultural del jovent rural a l’Alt Urgell?

Els joves de Barcelona i rodalies tenen moltes opcions per escollir i per a ells l'accés a la cultura i l'aprenentatge mitjançant l'art esdevé més universal. La realitat del jovent rural és difícil en aquest aspecte i queda força al marge de les propostes culturals. Això acaba fent que gran part del jovent vegi en la cultura, no una eina de diversió i desenvolupament sinó una activitat exclusiva.

Amb quines necessitats es troba?

La falta d'oferta que doni resposta a les inquietuds de formació i desenvolupament tant en el vessant personal, com social o artística genera un anhel de sortida, el Pirineu se li fa petit i necessiten molta més varietat i opcions per aprendre, créixer com a persones.

Curiosament, un lloc com el Pirineu, on la qualitat de vida és meravellosa pels adults, acaba esdevenint quelcom avorrit i trist, ja que no és capaç de donar resposta a les necessitats dels joves que senten una mena de desarrelament amb la seva terra.

Què esteu fent des de Pirineus Creatius per contrarestar aquesta mancança?

Hem creat l'Escola de Teatre de La Seu d'Urgell per iniciativa pròpia. Aquesta escola fixa el seu objectiu més enllà de la formació artística i busca que els participants adquireixin una responsabilitat comunitària en activitats per tot l'Alt Urgell, oferint activitats als pobles, grups més vulnerables i propostes culturals anuals fetes pels joves i per als joves.

Com la vostra tasca facilita la inclusió social dels grups més vulnerables?

Per nosaltres, la diversitat és la paraula clau en la nostra feina. Creiem que és una font per aprendre, créixer, canviar les nostres creences i fomentar els valors d'igualtat i equitat, de democràcia, de convivència en comunitats interculturals, etc.

Hi posem un gran èmfasi en les sessions de teatre a L'Escola o també en altres tallers teatrals en centres d'inclusió social com el Centre Claror o el Club Social El Picot. Una altra activitat que per nosaltres significa el resum de tot el que volem fer són els espectacles que organitzem com ‘El Rescat dels Minairo’ o també el festival musical la Nit Blanca on la diversitat de persones participants ajuda amb pas ferm a la cohesió de la nostra petita però diversa comunitat.

Des del vostre punt de vista, quines habilitats personals es poden treballar a través de les arts escèniques?

Amb seguretat i sense parpellejar, amb les arts escèniques es pot treballar TOT. El teatre és un mirall, més o menys deformat, de la vida. La música és el llenguatge universal de tots els éssers humans i el moviment és l'expressió física del nostre interior.

Cal adaptar les sessions a les necessitats de cada grup, però si el facilitador de les sessions té prou empatia i escolta per saber allò que el grup li demana, podrà oferir els camins de desenvolupament que necessiten. I precisament, de totes les capacitats a treballar, avui en dia potser aquestes dues són les més importants: empatia i escolta.

Per què?

Vivim en un món individualitzat que ens fa pensar en les altres persones com quelcom aliè i separat de nosaltres. Fins i tot el medi en què vivim s'ha transformat en quelcom sense relació amb nosaltres. Amb el ritme de vida que portem, hi ha poc temps per escoltar-nos a nosaltres mateixos i ja no diem als altres i les seves necessitats.

Les arts escèniques són escenaris per obrir la ment, per connectar amb els altres, per estar atentes i respondre als impulsos que rebem. Ens ensenyen a treballar en equip, a confiar i donar suport a l'altre, ser responsables dels altres. En anglès es pot explicar molt bé que significa l'exercici d'empatia en les arts: Response - able, en definitiva, l'habilitat de respondre.

També teniu en marxa projectes internacionals. En què consisteixen?

De fet, Pirineus Creatius va néixer inicialment com a plataforma per proposar projectes internacionals de mobilitat juvenil i el nostre primer projecte va ser l’intercanvi juvenil ‘Rock the Mountains’, que va unir 26 joves de diversos països europeus per intercanviar les seves cultures a través de la música.

A partir d'aquella primera experiència internacional, organitzem un intercanvi juvenil cada any conjuntament amb organitzacions d'Irlanda, Grècia, Itàlia, Bulgària, Polònia, Hongria i Alemanya, entre d'altres. A més, l'any passat vam obrir noves col·laboracions fora del continent europeu, amb Mèxic, Sud Àfrica i Índia mitjançant el projecte ‘7 Trails for Mixity’.

Després de sis anys organitzant activitats culturals a l'Alt Urgell, ens podeu explicar què suposa ser una entitat juvenil al Pirineu? Amb quines dificultats us trobeu?

El Pirineu és gairebé verge i les oportunitats que ofereix a persones amb idees clares són enormes. Tenim suport de les autoritats locals i regionals, així com europees, un equip motivat i preparat i encara mil idees per implementar i fer l'impacte més gran. Per tant, significa una oportunitat per un costat però, pot significar un problema per un altre.

Un problema?

El Pirineu té una greu mancança d'infraestructures i això pot acabar generant una dificultat econòmica perquè sempre costa una mica poder tirar els projectes endavant si no tens els recursos públics necessaris d'avançada. Un exemple el tenim a La Seu d'Urgell, que amb 12.000 habitants no disposa d'un teatre municipal, sales d'assaig per a grups culturals o associacions o espais públics on es puguin fer tallers. Aquestes dificultats afegides poden crear cert desencant i que els projectes acabin morint.

Tanmateix, ens hem proposat crear i treballar tant com puguem, adaptant les mancances a favor nostre, i fer creativament dels problemes, oportunitats perquè aquests greuges estructurals del Pirineu envers altres territoris del nostre país siguin denunciats i resolts. Creiem que tard o d'hora el moment arribarà.

Des del vostre punt de vista, quin és l'estat de salut de l'associacionisme a l'Alt Urgell?

Potser som molt positius, però una cosa és veritat, a l'Alt Urgell hi ha moltes entitats, col·lectius que fan coses increïbles i, en ser una comunitat tan petita en l'àmbit demogràfic, és impressionant la solidaritat, empenta i ganes de fer coses de la seva població.

Treballeu en xarxa amb altres entitats de la comarca?

Nosaltres posem molta importància a treballar en xarxa. Creiem que només així es pot crear projectes més potents, arribar a més gent i intercanviar els coneixements, experiències i inspiracions per multiplicar-ne l'impacte en la vida de les persones.

Quins consells donaríeu a aquelles persones joves que estiguin pensant a crear una entitat?

Primer de tot, crear un bon equip. Es pot ser amics i amigues, però ha d'haver-hi alguna cosa més enllà de l'amistat per tirar un projecte d'aquest tipus endavant. Cal responsabilitat i escolta per a poder treballar junts/es, desenvolupar estratègies per col·laborar i crear els objectius de l'entitat a través de les necessitats reals del territori.

També és important trobar els fons del finançament de les activitats que es volen dur a terme, encara que siguin per cobrir les despeses, i per això a l'inici és tan important poder demanar ajuda a altres entitats amb més experiència i també a l'administració local com ara l'Oficina Jove de l'Alt Urgell o el departament de joventut del consistori local.

Per acabar, com us veieu d'aquí a deu anys?

Esperem que igual d'apassionats del que fem com ara! Ens agradaria que el nostre equip sigui més gran i tindre un espai físic de creació artística, que pugui ser un punt de trobada dels artistes del territori i de tot el món. Tornarem a llegir aquest article quan això ja sigui una realitat.