Ismael Montreal: “Ens agradaria veure més a les nostres famílies però amb la Covid-19 no és possible”

L’Ismael té 48 anys i viu a la Residència Estímia, al barri de Sarrià de Barcelona. Ell comparteix habitació amb en Lluís i tots dos estan ubicats a la cinquena planta de l’edifici. A més d’en Lluís, conviu amb 9 companys i companyes més i s’aixeca cada dia a les 6.30h del matí per començar-lo ben activament. El seu dia a dia està farcit d’activitats, però hi ha una cosa que ha canviat des del febrer fins a dia d’avui: no pot sortir de la residència perquè és un col·lectiu de risc.

La Covid-19 ha afectat d’una manera directa a les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquelles que es troben en una residència, com és el cas de l’Isma, no poden sortir al carrer des de fa més sis mesos, un periple que els fa estar aïllats del seu cercle més proper i els obliga a estar tancats cada dia. Per trencar amb això, AIS Ayuda ha creat el projecte ‘La Finestra', un conjunt de sortides virtuals per a persones com l’Ismael.

Aquest espai en línia és una oportunitat per conèixer indrets de Catalunya des de casa i poder realitzar alguna de les activitats d’oci que farien si no hi hagués perill de contagi. A www.xarxanet.org hem parlat amb l’Ismael perquè ens expliqui el seu dia a dia a la residència i la seva valoració de la primera escapada virtual del setembre al Baix Empordà. A l’entrevista ens acompanya la Lourdes Arques, presidenta d’AIS Ayuda.

Com va sorgir la idea de connectar als invisibles?

Lourdes: El mes d’abril vam gravar un vídeo titulat ‘Connectem als invisibles’ on surt l’Ismael. Cada setmana ens hem connectat amb residències, i una d’elles és Estímia. Vam dir que no podia ser que estiguessin tan desconnectats i fèiem trucades tres dies la setmana amb Zoom. El projecte volia crear una comunitat virtual i al maig va néixer ‘La Finestra’.

El que no pot ser és deixar a persones enrere, que sembla que són invisibles. Aquestes persones tenen famílies que potser les han vist dues vegades en els últims mesos. El món de la discapacitat són els fills i els pares que no es veuen.

Ismael: ‘La Finestra’ ha sigut molt bo per a nosaltres per ajudar-nos a estar connectats. Estem molt contents per la feina feta i la paciència que han tingut.

Què trobes diferent en la teva vida social ara amb el coronavirus?

I: Amb la Covid tot és més difícil perquè volem veure més a les nostres famílies però no és possible. Tot ho fem a distància. Des de finals de febrer que no puc sortir. Abans sortia cada matí a passejar i el dimarts venien els nostres pares. Amb aquest confinament que estem vivint de sis mesos és molt difícil. Les visites només poden venir per estar una horeta.

Com et relaciones amb el teu entorn més proper?

I: Actualment es fan visites un dia a la setmana i tenim contacte amb els 9 companys. Comparteixo habitació amb en Lluís a la cinquena planta. Abans ens barrejàvem amb altes plantes o dinàvem tots junts i ara estem en plantes diferents. Amb els companys en el nostre temps lliure mirem la televisió o dinem junts. No podem veure’ns amb els companys d’altres plantes però podem connectar-nos entre nosaltres amb l’ordinador.

L: La residència Estímia té cinc plantes. La primera i la segona són per a veure la televisió i la tercera, la quarta i la cinquena són per dormir. Des del 14 de març s’han fet bombolles estables entre diferents plantes.

Com hi ha col·laborat el voluntariat amb les persones usuàries d’Estímia?

L: Ara mateix no poden venir els voluntaris. Els usuaris s’estan deprimint moltíssim i per això vam engegar ‘La Finestra’. Vam gaudir ‘una passada’ el cap de setmana i va sortir molt bé. Els tracten com si tinguessin 80 anys o 90 i són gent de 30. L’Ismael podria anar amb la seva cadira de rodes pel carrer però no pot ni sortir a passejar. No ho trobo just perquè són persones joves de 30 o 40 anys amb capacitats normals i els tracten com si estiguessin en una zona vermella on no poden sortir.

Quin és el teu dia a dia, Ismael?

I: Des que ens aixequem fins a l’hora de dormir no parem de fer coses. Per exemple reparteixo la roba interior per les habitacions de la planta cinquena i també plego tovalloles. Pintem, fem mandales, jocs, etc. A les 6.30h estem desperts per fer-ho tot més tranquil·lament i a les 9h ja estem preparats per quan ve inspecció.

L: Les cuidadores fan tot el que poden i més. Des de la Generalitat no han tingut ni la delicadesa de posar-se en contacte amb ells. Aquí no tenen hora per anar a dormir, poden mirar pel·lícules de Netflix o anar al llit a dormir. Les normes han d’existir però estem tractant amb persones i si hi ha algun esdeveniment com la Champions, aniran a dormir més tard.

Com va anar la primera sortida virtual de ‘La Finestra’?

I: Molt bé, fer sortides virtuals des de l’ordinador és molt maco. Vam viatjar cap a l’Empordà amb globus i a la tarda vam veure un concert i vam jugar al joc ‘Pasapalabra’ amb els voluntaris. També vam fer un joc de pirates amb el qual ens vam disfressar. La nostra planta ens dèiem ‘els terratrèmols’.

L: Vam demanar a totes les cuidadores que el primer cap de setmana del projecte fos especial per a ells. Aquestes sortides es repetiran el primer cap de setmana de cada mes, a l’octubre anirem al Delta. Les protagonistes són la Júlia, la Roda i l’Arlet. El passat dissabte vam fer una producció on els protagonistes es desplaçaven en un globus. A les tardes es fan activitats de musicoteràpia. També anirem a La Garrotxa, el Tarragonès o Esterri d’Àneu.

Quines coses positives té 'La finestra' per al vostre cap de setmana?

I: El que he vist era molt maco. M’agrada fer diferents activitats. Algun dia si acaba aquesta Covid i podem sortir amb ells, m’agradaria fer més sortides i desconnectar una mica de cada dia. M’agradaria tenir un contacte presencial i abraçar als voluntaris, tinc ganes de parlar amb ells i explicar-los coses.

L: La nostra intenció d’aquest cap de setmana era que trenquessin amb la rutina i ho han aconseguit. És molt positiu contactar virtualment amb els voluntaris. El que intentem és que dins de les coses que tenim a l’abast, donar-los el millor.

T'agradaria tornar a la normalitat d'abans? Què trobes a faltar?

I: Trobo a faltar que vinguin molt sovint a veure’ns i també a la família. També trobo a faltar poder sortir a passejar com feia abans, ho necessito perquè la meva cadira de rodes està sempre aturada. Així les bateries i el comandament es fan malbé i s’han de canviar.

L: Hem de reivindicar que puguin sortir al carrer, necessiten airejar-se i poder rodar una mica. Si un amic de 30 o 40 anys pot sortir a comprar, per què ells no poden sortir una estona al carrer? Poden sortir i fer una passejada al parc del davant. Ara mateix poden sortir a la porta de la residència només.