Les entitats exigeixen la reubicació urgent de les persones refugiades a Mòria

"El més trist, i el que fa més ràbia, és que és una cosa que veiem venir". Així s'expressa Maria Creixell, de la Caravana Obrim Fronteres i la Coordinadora Obrim Fronteres, en referència a l'incendi que ha destruït el camp de persones refugiades de Mória, a l'illa grega de Lesbos, un incident que ha posat en risc la vida de les 13.000 persones que malvivien al recinte i que ha obligat al seu desallotjament, deixant-los sense lloc on poder dormir, i sense saber com recuperar unes pertinències que s'han perdut entre les flames.

La reflexió que fa Creixell, però, és compartida per totes les entitats que treballen per defensar els drets de les persones refugiades, una denúncia que fa anys que la porten fent, i així ho han fet saber per tots els seus canals durant les hores posteriors a l'incendi. Les entitats que estaven treballant sobre el terreny, com Metges Sense Fronteres, ja van avisar de la situació d'insalubritat al recinte.

Sonia Ros, portaveu d'Stop Mare Mortum, reitera que les organitzacions, tant d'assistència humanitària com de drets humans, fa anys que denuncien les condicions a Mória. "L'incendi, lluny de ser un accident, és el resultat d'un pla premeditat de tots els organismes responsables que aquestes persones visquessin en condicions", afirma, una denúncia que es va fer més intensiva a partir del mes de març, quan al campament hi vivien 20.000 persones refugiades. "És un miracle que els contagis hagin estat puntuals", explica.

"Durant la pandèmia, la solució va ser confinar-los al camp de persones refugiades, privant-los encara més dels seus drets, i amb unes mesures d'higiene, i accés a la salut que ja eren molt precàries des d'abans", lamenta Creixell en la mateixa línia que Ros.

Les exigències de les entitats

La gran demanda de les organitzacions és la reubicació urgent de les persones refugiades. "La demanem des del 2015, quan Espanya i els altres estats membres, estaven obligats, per un acord de la Comissió Europea, a reubicar aquestes persones", assenyala Ros, qui recorda que Stop Mare Mortum va portar al Tribunal Suprem al govern de Mariano Rajoy per incompliment de les quotes de refugiats. Tot i que l'entitat va guanyar, des de llavors hi ha hagut un incompliment de la condemna per part del govern espanyol.

"Segons la condemna, la quantitat de persones que Espanya havia de reubicar són 119.000 persones, deu vegades més el nombre de persones que estaven en aquestes condicions", destaca la portaveu d'Stop Mare Mortum. L'entitat exigeix que ara l'Estat espanyol faci les reubicacions de forma voluntària, com altres països com Portugal o Alemanya. "Calen polítiques migratòries, no només gestos", manifesta.

Creixell coincideix en la demanda de reubicació i adreça les responsabilitats a Europa, i els governs dels països europeus. "Que compleixin els compromisos d’una vegada, que posin els focus en els drets humans i les vides de les persones i no en les polítiques de comerç d’armes o tancament de fronteres", sentència la membre de Caravana Obrim Fronteres i la Coordinadora Obrim Fronteres.

Tensions a Mória

Tal com assenyala Creixell, el camp de persons refugiades de Mória és un lloc on, habitualment al llarg dels anys, s'ha produït tensions. De fet, aquest no és el primer incendi que es produeix al recinte. "Gairebé cinc anys, persones atrapades en condicions extremes, han provocat tensions i desesperació. Amb la Covid-19 i els creixents moviments de refugiats i migrants, que han estat confinats gairebé cinc mesos, la situació s'havia tornat simplement insuportable", asseguren des de Metges Sense Fronteres.

La versió sobre l'origen dels diversos focs que han provocat l'incendi a la zona encara no és clara. La versió oficial de les autoritats gregues diu que el foc va començar quan un grup de persones, que havien donat positiu per la Covid-19, van protestar contra les mesures del confinament per frenar la propagació del virus i es van negar a ser traslladades a un centre d'aïllament.

No obstant això, ja s'han sentit veus, algunes provinents de la zona, sobre la sospita que l'incendi fos causat per residents de Lesbos o per membres de grups d'extrema dreta. El camp de refugiats de Mória ja ha patit diversos atacs xenòfobs en els darrers anys.

Concentració urgent

Caravana Obrim Fronteres ha convocat una concentració urgent per denunciar les polítiques migratòries europees després de l'incendi que ha destruït el camp de persones refugiades de Mória. "Volem denunciar les polítiques de mort d’Europa, la manca de vies legals i segures i el fet que no es compleixin aquests compromisos de reubicacions d’assentament que va assumir Europa el 2017", lamenta Creixell.

A la concentració, que s'ha dut a terme al davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, s'ha dut a terme mantenint les mesures de seguretat, "les mateixes que NO s'han facilitat al camp de refugiades", denuncia el cartell. La convocatòria ha comptat amb la participació d'altres entitats que lluiten pels drets de les persones migrades i refugiades.