Encarna Muñoz: "És inadmissible que les persones sordes estiguem a la cua del progrés social i accessibilitat"

El Centre Recreatiu Cultural de Persones Sordes de Barcelona, conegut com amb les sigles de CERECUSOR, és una entitat sense ànim de lucre que lluita contra les barreres de la comunicació i d'accés a la informació que pateixen les persones sordes. Parlem de l'associació, de la situació actual del col·lectiu, així com les afectacions que han tingut arran del coronavirus, amb l'Encarna Muñoz, secretària de l'entitat, així el Josep Boronat, president de CERECUSOR, que ens responen a les nostres qüestions.

Com va néixer CERECUSOR?

CERECUSOR es va fundar l'any 1941. Les activitats principals van ser les trobades culturals de les persones sordes, que per aquells anys, donada la manca d'accessibilitat a la comunicació i informació social, repercutia en què les persones sordes es relacionessin en cercles socials de les seves pròpies associacions; organitzant tota mena d'activitats culturals. Com una forma d'oci social adaptat en la seva pròpia llengua, ja que no era possible participar en les activitats culturals que oferia la societat a causa de les barreres comunicatives.

Les activitats s'enfocaven en tertúlies, conferències, obres de teatre, festes infantils, festes populars com, carnestoltes, cap d'any, reis mags, cursos de formació, etc. A partir d'aquests últims trenta anys, es detecta una greu deixadesa i marginació en la qual es troben les persones amb discapacitat auditiva. CERECUSOR es dedica plenament a la promoció i a la participació d'igualtat d'oportunitats que la resta dels ciutadans.

Quina és la vostra missió?

L'objectiu principal de l'entitat és la participació en igualtat d'oportunitats de les persones sordes, hipoacúsiques i sordcegues. Per aconseguir-ho, duem a terme diverses tasques i metodologies.

Com ara?

La representació dels socis i sòcies, participant en fòrums socials i organismes públics; treballar per un marc legal que els hi permeti la plena igualtat i participació social; impulsar el ple accés de les persones sordes a tots els nivells del sistema educatiu; promoure l'accés a la formació laboral en igualtat d'oportunitats que la resta de la ciutadania i fomentar l'autonomia, promovent l'accessibilitat i la supressió de les barreres de comunicació i proporcionar la incorporació d'aquest col·lectiu a les noves tecnologies.

A banda d'això, també fomentar i dinamitzar les activitats culturals dins del moviment associatiu de persones sordes, sensibilitzar a la societat sobre les necessitats i demandes de les persones sordes, hipoacúsiques i sordcegues i les seves famílies, mitjançant polítiques de comunicació i difusió, fomentar el prestigi, la consideració socioprofessional i la formació cultural del col·lectiu; potenciar i desenvolupar accions informatives que possibilitin la participació activa de les persones sordes a la societat, i potenciar i desenvolupar el treball del voluntari.

En quins àmbits treballeu?

L'accessibilitat a la comunicació i informació és uns dels nostres principals objectius. L'entitat aplega més de 328 socis i sòcies. Això comporta una gran dedicació per part de totes aquelles persones que, majoritàriament de manera voluntària, treballen per oferir al nostre col·lectiu tot allò que necessita. És per això que la nostra entitat comprèn una àmplia gamma d'activitats i serveis: cultura, oci, esbarjo, esports, educació, serveis socials, serveis d'intèrprets, formació LSC, així com informació de l'actualització de tecnologies i mètodes.

Quin és l'equip que forma l'entitat?

Per dur a terme les nostres propostes comptem amb la col·laboració d'un equip que configura el suport sobre el qual s'afermen els nostres projectes i serveis. L'equip està format per persones voluntàries i treballadors que cerquen un objectiu comú: garantir la participació social de les persones sordes associades, i treballen per la supressió de les barreres de comunicació.

La nostra tasca dins l'associació no és solament acollir al nostre local un grup de persones sordes unes hores setmanals, sinó que preferentment va encaminada a lluitar per la formació i participació de les persones sordes a tots els àmbits socials, en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

Algunes activitats destacats que realitzeu?

Es fan conferències i formacions amb professionals especialistes sobre els temes més actuals, amb l'objectiu de mantenir informats/des als nostres socis/es davant de la manca d'accessibilitat a una informació detallada, actualitzada i amb l'oportunitat de fer preguntes concretes. Per exemple, el dia abans del confinament, hi havia una metgessa fent una ponència sobre el Coronavirus.

També oferim serveis d'acompanyament integral a la comunicació en diversos àmbits, atenció social individualitzada i serveis de llengua de signes per a cobrir necessitats de la vida diària. Impulsem i fomentem el contacte entre persones sordes, sobretot de les persones grans, donat que es troben en situacions de vulnerabilitat i són més propenses a l'aïllament. Intentem proporcionar-los activitats i tallers accessibles del seu interès, fent-los partícips directes de l'organització i el desenvolupament d'aquestes.

I quines estan programats per realitzar-se pròximament?

Volem engegar dos projectes interessants tan aviat com es pugui: un respon directament a la necessitat de difusió de la llengua de signes; és el projecte anomenat "Parelles lingüístiques en LSC". Es tracta de configurar parelles en el que un dels membres té la llengua de signes com a llengua materna i l'altre és un/a estudiant de llengua de signes, o bé li interessa perfeccionar-la.

L'altre va molt lligat al qual ja es comentava abans: lluitar contra la soledat de les persones sordes grans, que per qüestions de la seva salut i mobilitat, no poden acudir a l'associació, per participar i relacionar-se amb les seves amistats. Es tracta del programa "De porta a porta". Un servei d'acompanyament de les persones sordes més grans de seixanta-cinc anys des del seu domicili fins a l'associació. Mensualment es programen activitats exclusives per a les persones sordes grans i el que es vol és fomentar la participació en aquestes.

Teniu feina.

També està previst, activitats dirigides a dones sordes, per sensibilitzar la situació de maltractaments i la igualtat de gènere, per donar una informació de la situació actual, així com, la importància que comporta l'educació dins la família.

Quina ha estat la resposta de les persones participants en aquestes activitats?

Ha estat molt positiva i benvinguda, tot i això, a causa de la situació actual de crisis per la Covid-19, totes les activitats presencials han minvat molt. Hem adaptat al màxim possible les activitats i accions per tal d'oferir-los en metodologia en línia, videoconferències, mailing, etc.

Quin tipus d'assessorament i orientació oferiu?

Oferim assessorament de tots els àmbits en què una persona sorda es pot trobar des del punt de vista comunicatiu i d'accés a la informació. També oferim assessorament a famílies amb algun membre que tingui algun tipus de discapacitat auditiva.

També assessorem professionals de tots els àmbits sobre qualsevol dubte que puguin tenir referent a la comunitat sorda. Sensibilitzant de les necessitats del col·lectiu. Quant als serveis que oferim als nostres socis, també està l'acompanyament i ajudes a gestions burocràtiques, suport, etc.

Quina ha estat l'afectació de la pandèmia en les persones del col·lectiu? Heu pogut continuar amb la vostra tasca?

Ens hem trobat amb un greu problema de comunicació. El confinament va provocar situacions d'angoixa perquè tots els mitjans de comunicació emetien les notícies en moltes ocasions sense subtitulació i tampoc amb la llengua de signes.

Les persones sordes signants que a Catalunya són més de 25.000 usuaris d'aquesta llengua, la deficient educació rebuda al llarg de més de quaranta anys els ha provocat un alfabetisme funcional de més del 85% en les persones sordes, i per això tenen moltes dificultats de compressió lectora. I afegit amb la llengua catalana. La compressió del català és de vegades una tasca impossible. Per això necessitem la seva llengua de signes per accedir a la compressió de les informacions.

Va ser un confinament molt dur.

El confinament va ser una experiència molt negativa amb un fort impacte emocional per a les persones sordes, i en especial a les persones grans. Però al mateix temps, les tecnologies estan molt avançades i ens ha permès la possibilitat de comunicar-nos en llengua de signes amb les videocàmeres de tots els mòbils i ordinadors; ha estat possible informar amb gravacions en llengua de signes i contactes directes amb la nostra pròpia llengua.

I l'afectació a la vostra tasca?

Gràcies a les actuals tecnologies ha estat possible continuar donant suport a les persones sòcies, ja que creiem que havia de ser una prioritat donar informació, assessorament, suport i acompanyament en aquesta situació tan dura a través de les videoconferències, ja que, si la situació viscuda ha estat dura per les persones oïdores, ho és molt més en el cas de les persones sordes. Hem teletreballat seguint els nostres horaris i inclús ampliant-los degut el gran augment de demandes.

Com està sent el retorn a l'activitat?

Pausada i tranquil·la en l'àmbit presencial, ja que es donen visites exclusivament amb cita, però augmenten les demandes de serveis d'intèrpret o d'assessorament social en l'àmbit telemàtic que es van deixar de donar durant el confinament i que ara a poc a poc es van reprenent.

Com dificulta l'ús de la mascareta la lectura labial?

La llengua de signes es compon de diversos paràmetres formatius. Un d'ells són els patrons vocals que acompanyen el signe. Amb la mascareta convencional eliminem aquest paràmetre, per tant, tant la comprensió com l'expressió dels signes pot arribar a coixejar una mica.

És la mascareta transparent una solució?

Tot i que són importants per les persones sordes, no és una de les principals preocupacions, sinó que la societat en general, i els serveis essencials, porten mascaretes que impossibiliten llegir els llavis. Les persones sordes, per la seva discapacitat auditiva, desenvolupen habilitats amb la lectura labial, des de petits han estat forçats a aprendre a llegir els llavis amb la seva família i amb la societat en general.

Són les persones sordes les que fan molt esforç per adaptar-se a la societat amb la lectura labial i poder comprendre la informació, però aquesta solament pot arribar a un 20% o menys, la resta del 80% es perd. Si ja és molt difícil i complicat rebre la informació amb la lectura labial, amb la mascareta convencional ja és impossible. Per això les mascaretes transparents són més adequades per a les persones oients que ofereixen serveis essencials, sobretot a l'àmbit sanitari i a la societat en general.

Quina feina es fa des de les administracions en favor de les persones del col·lectiu?

Des de CERECUSOR hem de continuar amb la lluita envers les administracions públiques, i sobretot la Generalitat de Catalunya, que ha d'implicar-se en el compliment de la Llei d'Accessibilitat de Catalunya, en vigor des del 2014, i que fins ara, la igualtat d'oportunitats ha estat amb comptagotes. La comunitat sorda catalana està pitjor ara que fa deu anys, hi ha menys intèrprets per manca de pressupost, i això afecta els àmbits de la Sanitat, Educació, Treball, Cultura, etc.

Les nostres activitats són possibles gràcies al suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i altres entitats privades, però no pel que fa a la Generalitat, que des del Departament de Treball, Afers Socials i Família, té l'obligació d'oferir serveis adaptats a cada tipologia de discapacitat.

Quines són les necessitats?

Aquests serveis els hem d'assolir les entitats sense ànim de lucre, que amb molt esforç hem de treballar per millorar la qualitat de vida, al nostre cas, de les persones sordes i que per aconseguir els objectius d'aquesta millora de qualitat de vida, es fa necessari disposar de professionals especialitzats, per aconseguir-ho és necessari l'obtenció de recursos econòmics i contractar a aquests professionals. La resta de persones sordes que treballen a l'entitat són voluntaris

És inamissible que, en ple segle XXI, les persones sordes a Catalunya estiguem a la cua de progressos socials i accessibilitat, tot i que, la Llengua de Signes Catalana, va ser reconeguda legalment al Parlament de Catalunya l'any 2010.

Quins són els propers objectius i reptes de l'entitat?

Tornar a reprendre el nivell d'activitats programades anteriorment i aprofitar la visibilitat de la problemàtica de l'accés a la informació de les persones sordes, que ha proporcionat la pandèmia per poder accedir a més recursos educatius i culturals i de la informació. Tornar a engegar projectes presencials grupals i fer sortides i excursions, i activitats culturals, així com ponències sobre temes d'actualitat que ens afecten a tots al dia a dia, com més aviat millor.