José Antonio Ruiz: “Amb l’avaluació projectiva la persona usuària pot ajudar a codissenyar el servei”

José Antonio Ruiz, adjunt a direcció de relacions institucionals i continguts de Fundesplai, serà un dels ponent en la formació ‘Com puc incorporar la participació en l’avaluació’, que organitza Ivàlua i la Taula del Tercer Sector el proper 28 d’octubre.

En què consisteix la formació que impartireu?

La formació que farem pretén enfortir les associacions i fundacions del tercer sector perquè incorporin les persones usuàries en el procés avaluatiu. Les entitats no només han de fer activitats o prestar serveis per a les persones més vulnerables, sinó que a més, ha d’empoderar-les i fer que en formin part del procés.

Una manera perquè en formin part dels projectes és que puguin participar en aquest procés, i què millor que ho puguin fer en l’avaluació, per dir la seva i que es pugui refer el projecte gràcies a les seves aportacions i implicació.

Quines són les claus per incorporar la participació en l’avaluació?

Hi ha quatre elements importants. El primer és que hem de creure en els infants, el jovent i les famílies, en el nostre cas, i creure que tenen coses que poden aportar. No és que les persones siguin necessàries per construir el tercer sector, sinó que són imprescindibles. La segona té a veure amb un joc de preposicions. Durant molts anys hem treballat des dels professionals amb l’acompanyament d’infants i famílies. Ara, hem de donar la volta. Hem de treballar des dels infants, des dels joves i les famílies amb el suport dels professionals.

La tercera és que quan avaluem tendim a assenyalar cap a afora el que no ha funcionat i qui ha estat el culpable i ens oblidem d’assenyalar-nos a nosaltres mateixos. Per tant, hem de ser molt més autocrítics. Per últim, la participació no pot actuar com un element independent, ha d’estar impregnada en l’ADN de l’entitat. No seria coherent que en un menjador tinguéssim un consell d’infants i no es fessin assemblees, no es tingués una bústia de suggeriments o un infant no tingués la oportunitat de parlar amb un monitor i explicar-li el que consideri.

Com es fa des de Fundesplai?

Tenim diferents àmbits. A la nostra base social trobem els esplais i els serveis que fem en el territori, que ja tenen arrelada l’avaluació amb infants, joves i famílies. Fa molts anys que les assemblees són un element molt propi del lleure educatiu, on els infants i el jovent han pogut dir la seva i aportar. Però ja fa un temps vam decidir que no hi havia prou, havíem de fer un pas endavant perquè aquest tipus d’avaluació consultiva passés a una avaluació projectiva, aquella en la qual l’usuari diu la seva i ajuda a co-dissenyar el servei i incorporar les millores.

Per fer aquest canvi, vam crear espais per fer-ho possible. D’aquesta manera van aparèixer els primers consells d’infants vinculats als esplais, que generen grups de treball amb la finalitat de poder parlar tot el que passa i millorar l’espai. Als menjadors escolars també vam incorporar els consells d’infants per parlar de tot, des de consensuar les normes del temps de migdia, dissenyar campanyes conjuntes durant l’any i tots els elements del dia a dia del menjador.

En quins aspectes fallen les entitats alhora d’incorporar-la?

El que passa molt sovint és que estem condicionats en presentar unes memòries i uns resultats en un temps determinat i quan fas participar a la gent la temporalitat canvia, es requereix un ritme diferent i això fa que no ho mesurem bé i no ens en sortim del procés. Hem de tenir present que la població no està acostumada a que li preguntem. Per tant, el que passa al principi és que no tenim respostes ni implicacions, però hem d’insistir i arribarà un moment que la maquinària començarà a funcionar i la gent s’implicarà de forma orgànica.

I què em dius del retorn de la participació?

Si jo he escoltat les persones, quan prenguem decisions ha d’haver-hi una devolució. És a dir, si hem decidit canviar algun aspecte del menjador gràcies a l’avaluació dels infants, els hi hem de dir, perquè si no veuen que aquest temps que li dediquen a l’avaluació és important i canviarà coses, deixaran de participar. No només ens hem d’apropar a les persones perquè ens ajudin a avaluar, sinó que amb allò que ens diuen els hi hem de fer un retorn perquè si no és un element desmotivant que genera l’efecte contrari.

És com si jo decideixo participar en una campanya de medi ambient per anar el dissabte a plantar un arbre a Collserola. Jo vaig a la muntanya i el planto. El següent dissabte em tornen a trucar i vaig. Però si ningú m’explica l’objectiu que hi ha al darrere, si no em deixen que pugui valorar com ha anat i perdo el sentit del que faig, el que pot passar és que el següent dissabte que em truquin no hi vagi, perquè no se m’està fent una devolució de l’acció que estic fent.

Com ho poden millorar?

Sempre dic que una de les coses que més ens costa a les entitats és que a les persones les hem d’incorporar als projectes des del minut 0. A Fundesplai, des del moment que posem un projecte en marxa, ja sigui destinat a joves, infants o famílies, intentem que hi hagi una representació del col·lectiu des del principi. Quan un projecte l’hem creat sense la participació del col·lectiu al que va adreçat no m’agrada anomenar-lo projecte, sinó avantprojecte. Perquè es converteixi en projecte ha de tenir incorporada la mirada del col·lectiu al qual va adreçat.

Des de les entitats ho hem de creure, hem de pensar que això és vital i s’ha de poder incorporar. La falta d’expertesa del tercer sector en aquest camp i els ritmes que ens imposen les licitacions o les administracions per justificar els projectes fa que a vegades la cuina de la participació, que és una cuina a foc lent, no la puguem portar a terme per la pressió que ve donada per altres aspectes.