Fauna, flora i qualitat de l’aire: diagnosi ambiental a Sabadell Nord

El projecte ‘Vivim, respirem, replantegem Sabadell’ arriba a la fase final d’estudi per repensar el model actual de ciutat. Empoderar a la ciutadania per aconseguir una societat amb criteris ambientals presents, reconèixer la biodiversitat de l’entorn, i millorar i repensar l’ecosistema urbà són els objectius centrals. 

La diagnosi s’ha centrat en una prova pilot per mesurar la contaminació atmosfèrica, avaluar la quantitat i qualitat de zones verdes i valorar els possibles corredors biològics que es poden fer a Sabadell. Persones voluntàries i centres escolars com l’Escola Can Deu, l’Escola Joan Maragall, l’Institut Ca n’Oriac o l’Institut Ferran Casablanques hi han participat. 

L’estudi s’ha fet tenint en compte dos indicadors: la qualitat de l’aire i la vida quotidiana, i la biodiversitat urbana existent. El projecte és multidisciplinari i per fer-ho han comptat amb dos actors, els centres educatius i la ciència ciutadana.

La relació entre urbanisme i biodiversitat es complica a les ciutats, convertint-les en espais grisos i amb poca fauna i flora, que acaben sent un lloc hostil. Fer un gir de 180 graus al respecte és el que esperen des del projecte, afavorint que més ciutadania camini compromesa cap a unes ciutats verdes. 

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha detectat que el suficient espai verd a la ciutat té beneficis físics i emocionals, a més de reduir la contaminació ambiental i acústica. Tot plegat, aconsegueix millorar la salut de les persones i lluitar contra l’emergència climàtica.

‘Vivim, respirem, replantegem Sabadell’ és una iniciativa transversal creada per l'Associació per la defensa i Estudi de la Natura (ADENC), Urbanins, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacinons Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions a Catalunya (CTTC), amb el suport de la participació ciutadana. 

La fauna i la flora de Sabadell Nord

La zona Nord de Sabadell té una alta riquesa d’arbres i arbustos. Amb l’estudi s’han trobat 105 espècies diferents en parcs, vials i corredors.  Aquestes, però, no estan ben distribuïdes. El 70% de les espècies compten amb moltes mostres a la ciutat, però el 30% restant compta amb molt pocs exemplars, fins i tot, hi ha algunes espècies que només en tenen dos en tot Sabadell.

Durant el confinament, l’estudi no va quedar paralitzat, es va crear ‘Naturalisme des de casa’, una campanya de ciència ciutadana a patis, jardins, balcons i terrasses privades per fer una aproximació de la biodiversitat present. En aquests espais privats s’han trobat fins a 138 espècies, de les que més del 50% són exòtiques.

Sabadell presenta la tendència d’altres ciutats grises: compta amb un gran nombre d’espècies al·lòctones pels seus valors estètics i econòmics deixant de banda les pròpies de Sabadell. A més, la ciutat té un model urbanístic de difícil disseny de corredors verds, tot i que a partir del projecte, proposen la banda Oest del Parc de Catalunya per ser una transició entre la zona perifèrica i la urbana.

Respecte a la fauna, els ocells han estat un dels punts forts d’anàlisi. S’ha mostrat que hi ha poca variabilitat d’espècies, menys el Parc dels Avets que en presenta una de més alta. Per equilibrar-ho, es necessita protecció d’elements dels edificis necessaris per donar refugi als animals, conscienciar de la importància de l’ús de la vegetació autòctona per alimentar-los i, sobretot, educar en la importància de mantenir espais de biodiversitat.

Qualitat de l’aire de la ciutat

Per mesurar els nivells de contaminació atmosfèrica de Sabadell, el projecte ha comptat amb l'ajuda de la ciència ciutadana. Les persones voluntàries seguien unes rutes concretes amb un dispositiu, dissenyat per CTTC, que genera mapes processant les dades que registra de la qualitat de l'aire a peu de carrer. 

Després de l’estudi, les entitats volen acordar amb l’Ajuntament una sèrie de mesures per fer de Sabadell una ciutat més verda. Restringir el pas de vehicles contaminants per franjes horàries en zones amb grups de gent vulnerable, com llars d’infants, escoles, casals de gent gran, residències o centres mèdics, és una de les primeres propostes.

Una de les conclusions més importants de l’estudi és la reafirmació de la contaminació dels vehicles privats. Gràcies als mapes dissenyats es pot veure gràficament la incidència dels gasos contaminants. La diferència entre un dijous i un dissabte de la mateixa setmana a la mateixa hora, deixa palès que l’ús privat dels vehicles per anar a treballar afecta ambientalment a la salut. Igual que un dia de pluja, en el que s’acumulen més vehicles, i així, més contaminació.

“Cada ruta era diferent. A la zona nord hi ha tipologies de carrers diferents: hi ha carrers estrets amb cotxes aparcats a banda i banda amb un trànsit intern però també avingudes grans envoltades de zones verdes”, explica el president de l’ADENC, Joan Cuscó.

Segons l’entitat, les mostres de les zones que tenien parcs o jardins entre carretera i vianants eren molt millors, i per tant, tenien un aire més saludable. “La Plaça Espanya semblava una zona complicada però els cotxes passen per sota del túnel i els que passen per sobre estan vorejats per la zona verda de la Plaça", afegia la investigadora del CTTC, Eulàlia Parés.

Redissenyar les ciutats

Després del confinament ha quedat clara la necessitat de millorar el carril bici i els sistemes per acaparar-les per afavorir, així, el seu ús davant els vehicles contaminants. A més, fer una anàlisi del sistema del transport públic per evitar que els vehicles passin per les zones vulnerables.

Des d’Urbanins proposen redissenyar les ciutats amb voreres més grans per poder apartar-se dels cotxes i creuen necessari reconsiderar la ubicació dels bars i restaurants amb terrasses molt a prop de les carreteres. Comparteixen amb ADENC les solucions, l’aplicació de petites franges de vegetació entre vehicles i vianants, sobretot en aquestes zones conflictives, “els cotxes han de perdre espais a favor dels vianants”, assenyalen.

A CREAF pretenen posar en valor el vincle entre vida quotidiana i espai verd per conservar i realçar el patrimoni actual. Dissenyar l’entorn urbà tenint en compte els criteris a favor de la biodiversitat i de la vida quotidiana de les persones, gestionant els parcs i jardins d’espais verds amb criteris d’eficiència i sostenibilitat.

Les accions de l’Ajuntament

L’Ajuntament, per la seva banda, també vol donar continuat al projecte, pel que muntarà sensors per fer el rastreig dels mapes de contaminació. Des d’ADENC esperen que, tot i haver acabat la fase d’estudi, aquesta sigui “una petita llavor del que comença ara”.

"A finals del 2021 tindrem xarxa local de sensors de tres estacions de referència de Diòxid de Carboni i cinc aparells multiparàmetre per mesurar diferents gasos com l’O₂, el CO₂ o l’Ozó”, ha assegurat el responsable del Servei de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell, Jaume Enciso. 

El projecte ha estat finançat pel procés participatiu 'Construint Ciutat 2019' de l'Ajuntament de Sabadell per transformar la ciutat en una més amable, saludable i sostenible. 

El projecte Orenetes

A principis de l’any 2000, es va iniciar un projecte per estudiar l’oreneta cuablanca a la ciutat de Sabadell. Aprofitant aquest nou estudi a Sabadell, s’ha reprès l’activitat aquest 2020 amb la iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). S’han comptabilitzat 729 nius actius, convertint-se Sabadell en el tercer municipi de Catalunya amb més nius censats. Quatre barris de Sabadell han perdut quantitat de nius respecte als anys vuitanta, sobretot el centre. En total, però, han crescut un 3,5%.

La majoria dels nius estan ocupats, però també n’hi ha sense senyals d’ocupació i altres trencats o ocupats per altres espècies. Asseguren que hi ha risc que les orenetes marxin a la perifèria i que són ocells necessaris pel control de mosquits i altres insectes voladors.

Per tal de mantenir la protecció d’aquesta espècie és essencial fer el seguiment de les orenetes, així com dels nius censats. Comprovar la presència de nius abans d’iniciar obres que puguin afectar a la façana o evitar aquelles obres que afectin les orenetes en els períodes de nidificació són les demandes que traslladen a l’Ajuntament. A més, és vital la conscienciació de la població de la importància de la conservació d’aquesta espècie, “la clau està en l’educació ambiental”, destaquen des d’ADENC.