Oriol Ferre: "L’art en viu no és només entreteniment: aporta saviesa i esperit crític"

Que la cultura es va recomponent després d'uns mesos aturada és un fet. No sense dificultats, les entitats que treballen en les diferents arts veuen com, de mica en mica, tornen a programar-se noves actuacions que els permet tirar cap endavant. No obstant això, com a la resta de la població, la situació actual genera uns dubtes que fins ara es van resolent amb el treball incansable de les entitats, i ajudes i moviments des de les administracions, com ara la declaració com a bé essencial que va fer de la cultura la Generalitat de Catalunya.

Parlem amb l'Oriol Ferre, gerent del Centre de Titelles de Lleida, una entitat que va néixer el 1986 amb la voluntat d'esdevenir un ens creador i divulgador de l'art dels titelles. Ferre ens parla sobre la situació de l'entitat i el teatre de titelles, el passat i el futur que espera a la cultura en general i les arts en viu en concret.

Parla'ns una mica sobre el Centre de Titelles.

El Centre de Titelles és una entitat impulsada per Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí. És un centre força atípic pel que fa a la resta de la península. Per una banda som companyia, som productors d'espectacles, però per l'altra som els organitzadors de la fira de titelles de Lleida, així com de campanyes escolars o exposicions.

Enguany la fira de Titelles no s'ha pogut celebrar.

Sí, al maig havíem d'haver celebrat la 31a edició, però per motius obvis no vam poder. La vam reorganitzar durant el confinament per fer una edició d'emergència el 8 de juliol, però amb el segon confinament al Segrià, tres dies abans, tampoc va ser possible. Enguany hem organitzat dues fires que no hem pogut celebrar.

Esteu treballant per a la pròxima edició?

La fira sempre coincideix amb el primer cap de setmana de maig, i el 2021 se celebrarà del 30 d'abril al 2 de maig, Nosaltres ja hi estem treballant, i ara mateix tenim la convocatòria oberta. Anem una mica més tard que el 'timing' d'un any normal. Intentem tenir el màxim de prudència possible a l'hora de mirar cap a on tirem amb la situació que tenim actualment de crisi sanitària.

Quin format tindrà?

Estem treballant amb tres possibles formats diferents. Per una banda, la fira que tots voldríem celebrar, com la que va ser el 30è aniversari de la fira el 2019, per exemple, que tots sabem que, sent realistes, és pràcticament impossible que es pugui fer. D'altra banda, estem donant forma a dos possibles formats més, siguin híbrids o només presencials, perquè només en línia tenim clar que no volem apostar, som una fira d'arts en viu, tot i que puntualment es poden fer coses en línia.

Treballem el triple per poder tirar-ho endavant, però les ganes i l'empenat no ens les traurà ningú.

Quina afectació ha patit la vostra tasca, més enllà de la fira?

Com a companyia la nostra afectació ha estat exactament igual que a la resta de companyies del país. Tenim comptades quaranta-dues actuacions escolars suspeses i trenta-cinc participacions de festivals o programacions de cap de setmana cancel·lades. Són més de setanta actuacions suspeses, tant en territori nacional com internacional. D'aquestes, només hem pogut reubicar en noves dates cinc o sis. L'afectació ha estat total, ha estat devastador.

A banda de Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, teníem actuacions a Itàlia, França, Bèlgica i Portugal que no hem pogut dur a terme. A mesura que la situació a l'estiu millorava, vam poder trobar noves dates d'actuacions, però no totes s'han pogut dur a terme. Anem molt al límit. Fa uns anys que vèiem que els programadors treballen amb temps de marge per fer una programació amb cara o ulls, però ara és màxim en quinze dies. Va molt així. La situació ho demana i preparats pel que convingui.

Vau poder aprofitar el confinament d'alguna manera?

Aquells mesos ens van brindar per avançar la nostra futura producció que es dirà Kujira, un cant a la vida i al respecte al medi ambient, que interpel·la a l’espectador sobre la responsabilitat col·lectiva envers l’emergència climàtica.

Com han canviat els espectacles amb la tornada?

Canvia en funció dels tipus d'espectacles. Tenim un espectacle de carrer, en format itinerant, en el qual interactuàvem molt amb el públic. Aquest l'hem hagut d'adaptar i reinventar per poder continuar oferint-lo sense aquest contacte.

Quant als espectacles de sala, ens dirigim molt al públic infantil i familiar, per tant el contacte visual és molt important. També treballem amb música als nostres espectacles i fem participar el públic. El fet de portar mascareta impedeix veure si interactuen amb tu, si somriuen o si han connectat amb la història que els estem explicant. Això ho notem, i la posada en escena canvia.

I quina és la vostra percepció de com ho viu el públic?

Una cosa que hem après és que els més menuts són els que millor s'han adaptat a la nova normalitat. Són els que menys els afecta el dur mascareta per veure l'espectacle, etc. Ens donen una lliçó als adults.

Com es presenta la campanya escolar?

Es presenta malament. Si comparem el calendari d'un curs normal amb aquest, no té res a veure pel que fa a reserves de dates. També ho veig com a pare, que amb les reunions que hem anat fent amb els centres escolars sabem que els infants sortiran el mínim possible de les escoles. Per tant, s'han de trobar formules per seguir defensant que els escolars vagin a veure espectacles durant el curs. Pensem que veure un espectacle pot aportar coses positives pel bon funcionament pedagògic però també pel bon funcionament d'una classe.

Una solució que se'ns acut és que nosaltres anem a les escoles, però no tots els espectacles són adaptables per anar a una escola, per condicions tècniques, per espai, etc. Enguany tenim algunes reserves però molt poques en comparació amb un any normal. Serà una cosa que ens afectarà, lògicament.

Com de necessari és l'art dels titelles en aquest moment?

Tothom ha de tenir dret a la cultura. Els valors que aporten les arts en viu, i la cultura en general, a la societat estan més que demostrats. Aporten saviesa, aporten esperit crític, no és només entreteniment. És molt més que això. En el nostre cas que adrecem els nostres espectacles a un públic familiar i infantil, perquè és una eina més de treball pedagògica.

A més s'ha demostrat que els actes culturals són esdeveniments segurs.

No s'han conegut brots o rebrots en cap acte cultural, I no entenem que se segueixin cancel·lant actuacions. Torna a haver-hi aquesta por de no poder controlar els espais on es duen a terme les actuacions. Amb totes les mesures que venen marcades, crec que es fa evident que qualsevol acte és completament segur.

Entenem que una activitat privada costa molt dur-la a terme, perquè els aforaments estan molt limitats i, numèricament, pot costar. Però no entenem que als espais públics, de titularitat d'ajuntaments, no es duguin a terme els espectacles. Compten amb pressupost, no han de tenir por. Si abans era un espectacle per a cent persones, llavors l'hauran de gaudir trenta, han de tirar endavant. Hi ha tot un sector, no només creadors i artistes, sinó tècnics, dissenyadors, lloguer de materials tècnics que depenen d'aquestes actuacions.

S'està donant més valor a la cultura? És aquesta una de les poques coses positives que podem extreure de la situació?

Exacte. El que va aconseguir el confinament és justament això, que qualsevol acte, proposta, etc d'arts en viu estigués en boca de tothom, d'una manera molt pròxima. S'ha constatat que realment la cultura és essencial per a la majoria de la societat.

Alhora ens feia por el fet de consumir-la digitalment, que no es mengés la necessitat d'anar a un teatre, museu, veure una exposició, anar a un concert, però qui n'és usuari el que realment desitja és que ens obrin els espais on hi ha activitat cultural. El confiament va tenir la capacitat per reinventar la manera en què arribàvem al públic.

Quina és la salut en general del teatre de titelles?

Abans que comences aquest malson, sempre dèiem que a escala de Catalunya, el teatre de titelles, el teatre d'objectes, estava en un molt bon moment, perquè hi havia molts espectacles, moltes produccions i programacions que oferien espectacles de gran qualitat. També esdeveniments especialitzats en aquest gènere, cada vegada anaven sortint més programacions, cicles i festivals, que apostaven per aquesta disciplina teatral, això doncs demostra que hi ha producte de qualitat.

Sense anar més lluny, a Lleida mateix, som vàries les companyies que treballem amb espectacles de titelles i/o objectes, que coincidim a programacions de tota la península i inclús a Festivals Internacionals, companyies com Xip Xap Teatre, ZumZum Teatre, Campi Qui Pugui, Festuc Teatre, o La Baldufa (que recentment han estat guardonats amb importantíssim Premio Nacional de Teatre para la Infancia). Lleida ara mateix és sinònim de qualitat i rigor en aquesta disciplina, així com la resta de Principat.

Tots els espectacles internacionals s'han cancel·lat?

Hi ha companyies que poc o molt estan sortint. La nostra no, el tema internacional ens ha caigut. El teatre de titelles podem dir que està en un molt bon moment, però el que fa patir és com acabarà aquesta situació que vivim actualment. Som petites empreses que, com qualsevol altra, vivim molt al dia, no hi ha uns recursos, o un coixí per aguantar un any devastador com el que tenim al davant. És important que l'administració estigui al costat dels creadors, dels distribuïdors, dels tècnics, etc.

Aquesta és la vostra demanda principal?

Sabem que no és fàcil de gestionar aquesta pandèmia, i no voldríem estar al seu lloc. Ja hi ha hagut actes de suport, línies noves de subvenció que fan suport a aquestes cancel·lacions. No ens han deixat desemparats, peròmel que hem de reivindicar més fort i més clar és que les programacions tirin endavant, que no deixin que es vagin cancel·lant actuacions. Això no ens ho podem permetre.