David Martos: "Volem que l’ateneu sigui un espai d’exercici de ciutadania, d’eixamplar drets i de democràcia"

L’Ateneu Popular Coma Cros és un projecte social i cultural de gestió comunitària situat al municipi de Salt. Es tracta d’una experiència pionera a la comarca del gironès que té per objectiu promoure la transformació social i la cultura popular a través de la participació i implicació de la ciutadania.

L’espai de la Coma Cros va obrir les portes a la gestió comunitària al 2017, però la reivindicació de l’espai ja unia entitats i ciutadania des del 2013.

L’Ateneu Coma Cros que coneixem avui dia és el resultat d’una llarga lluita de les entitats de Salt per tenir un espai de gestió comunitària. Com va ser l’inici?

Xavi Garriga: En aquell moment, al 2014, hi havia una absència molt gran d’espais comunitaris a Salt i una demanda històrica de tenir un espai de i per a les entitats. En aquest context s’impulsa la campanya 'El poble vol les claus' dinamitzada per l’assemblea de l’Espai Salt i que reivindica l’antiga fàbrica Coma Cros, que ja era municipal, com el lloc idoni per a la creació d’un espai associatiu. Es va engegar un procés participatiu que va culminar amb la decisió de que el nou espai havia de tenir una gestió comunitària i es constitueix l’assemblea de l’Ateneu formada per unes 70 persones i 30 entitats.

David Martos: L’Ateneu va néixer a partir d’una cosa tan senzilla com la voluntat de ser un espai social i de trobada. Salt és una ciutat molt gran i no hi havia cap equipament social, ni tan sols un centre cívic, on la gent es poqués trobar.

Com va ser rebuda aquesta reivindicació per part de l’Ajuntament?

XG: Al principi amb el govern de torn va ser molt complicat i vam rebre una primera negativa al febrer de 2015. Això ens fa iniciar una nova campanya que vam anomenar 'A Salt tenim un projecte' que tenia per objectiu reivindicar tota la feina de les entitats i la solidesa del projecte. Amb el canvi de govern, per sort, hi ha un compromís amb que això es faci realitat, però continuen les desconfiances. Som pioners a la província de Girona i sembla que costa entendre la fòrmula de la gestió comunitària. Malauradament, per veure exemples ens cal anar a Barcelona, a l’Ateneu Harmonia o l’Ateneu de Nou Barris.

DM: A vegades sembla que les institucions tinguin por de perdre el poder, de que passin coses sense que elles tinguin el control, i com si la ciutadania no fos capaç de crear i cuidar projectes per sí mateixa. La proposta era generar un espai que fos de la gent, on no calgués fer una instància per trobar-te, i això l’Ajuntament semblava que no ho entengués i va posar moltes traves burocràtiques. En general, els ajuntaments estan desposseïnt a la ciutadania del que és seu. Que un equipament públic estigui gestionat pels mateixos ciutadans hauria de ser l’essència d’allò públic.

Al març de 2016 finalment, després d’un concurs públic, signeu un conveni amb l’Ajuntament de Salt per la gestió de l’equipament. Com comença a funcionar l’Ateneu?

DM: A l’espai de la Coma Cros ja s’hi feien coses abans. Tot i així, quan hi vam entrar ens vam trobar unes aules molt fredes, amb sostres molt alts. Aleshores vam crear un taller participatiu que després es va convertir en la comissió espais i que va treballar en com fer d’aquest espai un lloc social de trobada. En aquest procés es crea l’espai ‘El teler’, nom que recupera la memòria històrica de la fàbrica. És així com un lloc que ens trobem fred, s’omple de calidesa amb un espai social de trobada on s’hi fan tallers, xerrades, reunions, bar... un espai on pot passar de tot.

Per què era tan necessari?

XG: Ens agrada dir que l’Ateneu fa de xarnera perquè permet connectar tant persones com entitats. Si que hi havia entitats que tenien un espai, però en aquell moment n’hi havia un gran gruix que no. Tampoc hi havia una relació entre elles, i això es el que s’intenta promoure també amb la creació de la Federació d’Entitats Socials de Salt, que és qui signa el conveni de l’espai. És com si l’Ateneu fos la Casa de les entitats, i per mi això és brutal.

DM: Antigament aquestes aules de la Coma Cros havien tingut fins i tot un ús privatiu. Cada entitat tenia una assignada algunes aules i només ella tenia la clau. Amb el nou projecte la idea era fer-ho tot col·lectiu, compartir realment els espais i que tots estiguessin a l’accés de tothom. L’ateneu ha esdevingut el lloc de referència del que passa a nivell associatiu a Salt. Quan arriba un educador nou el primer que fa és venir a l’Ateneu a veure què hi passa.

A banda, també s’està fent molta feina de servei públic. Fem molta atenció directa a persones que acaben d’arribar a Salt i ens pregunten sobre serveis, cursos i altres ofertes públiques. És un espai on hi passen moltes coses.

Quines coses hi passen i com funciona l’Ateneu?

DM: L’ateneu funciona com un full en blanc. Està obert a qualsevol iniciativa i proposta ciutadana. El funcionament és tan 'contrasistema', que la gent no hi està acostumada. A vegades arriba gent que et diu que vol fer un curs i l’emplacem a participar a la comissió de programació, però la majoria de vegades et diuen que t’ho venen a dir perquè ho organitzis tu. Aquí es tracta d’implicar a la ciutadania i de promoure la participació. Volem que l’ateneu sigui un espai d’exercici de ciutadania, d’eixamplar drets, de democràcia. Que la ciutadania sigui qui governi l’espai públic.

A nivell de funcionament sí que tenim diverses comissions i un grup motor transversals, però també és veritat que algunes comissions s’han generat a través d’alguns cursos o tallers, on les mateixes participants s’han acabat implicant en el funcionament. Això és el que és interessant.

XG: el nostre lema és que "Tu també ets ateneu". Si vens un dia aquí i fas una barra, també pots ser ateneu. Si tu vols, ets ateneu.

Al 2019 més de 9.500 persones van participar a cursos, tallers o assistir a concerts, xerrades o obres de teatre i vau fer més de 5.800 atencions durant tot l’any. Les xifres parlen per sí soles.

DM: La veritat és que no ens agraden molt els números, però sí, són dades que reflecteixen l’abast del projecte. Ens agrada també visibilitzar sobretot les hores d’activisme de la gent que en forma part, però sobretot, tots aquells espais i persones que són part de l’Ateneu.

Hem aconseguit fer concerts amb gairebé 200 persones de públic, però al final aquests no és l’objectiu, els grans èxits són les petites coses que aconseguim que passin. Com el taller de percussió familiar on vam aconseguir ajuntar quatre bandes de Salt que no es coneixien i que tenien maneres mot diferents musicalment. El valor no era si venia més o menys gent, sinó aconseguir aquestes connexions. O la vegada que uns joves que a l’institut no els van deixar fer una celebració de final de curs, i es van autoorganitzar i ho van tirar endavant a l’Ateneu.

XG: És que Salt té una idiosincràsia molt particular. Hi ha una part que és ciutat dormitori, una altra que és població migrada que viu com bonament pot, i hi ha una pobresa socioeconòmica molt important... Hi ha els patrons de fer de tota la vida a nivell de participació, i a vegades costa. Però la tasca de l’Ateneu com a espai de trobada i de connectar persones i entitats està sent molt important.

Quines activitats o projectes podem trobar a la Coma Cros?

DM: L’Ateneu té un projecte, té uns principis, té uns valors, i tenim molt clar el nostre ideari.

Tenim tres eixos de treball: la transformació social, l’eix cultural i l’eix formatiu. En funció d’això anem organitzant una programació que intenta promoure la intergeneracionalitat, però amb molta atenció també a l’eix de joventut. A Salt aquest treball amb les joves és clau, perquè tenim molts joves, però a vegades ens falten recursos.

Pel que fa a les activitats intentem que les programacions siguin paritàries i el més diverses possibles. No volem ser persones de 40 anys programant coses per persones de 15, i no volem ser els «blanquets» que programem coses perquè vinguin persones racialitzades. Hem d’aconseguir que joves programin, que gent de diferents orígens i cultures sigui la que estigui dins, perquè és l’única manera de generar una programació diversa i que apropi a persones de perfils diferents. Això comença a passar, però continua sent un repte.

Com ha afectat la crisi de la Covid-19 aquest funcionament?

DM: Doncs ha afectat molt al concepte de l’Ateneu com a espai obert de trobada. Ens hem vist obligats a anar caminant entre les pors i els límits, però el que hem vist és que el més important és anar fent tot allò que ens faci sentir còmodes, amb responsabilitat i sentit comú. Creiem que tot hi haver-hi un covid, també hi ha vides de moltes persones i que s’han de tenir en compte que el benestar i la salut de fer activitats també és necessària.

Per ara els concerts al Teler s’han cancel·lat de moment, però per altra banda hem rebut moltes demandes d’altres grups i col·lectius que degut al covid s’han quedat sense espai. Hem mantingut aquelles activitats que creiem que són bones per al benestar de la ciutadania, com la gimnàstica per a la gent gran, el ioga, els hipopressius... De fet, s’han ampliat més que mai.

Aquest any l’Ateneu Coma Cros ha estat un dels projectes que ha rebut el suport econòmic del projecte 'Lliures'. Què ha significat aquest reconeixement?

DM: Ens vam sentir molt i molt afortunats i valorats de que ens triésssin a nosaltres com un dels quatre projectes recolzats per la campanya ‘Lliures’. En espais acadèmics, formatius, fins i tot quan anem a Barcelona se’ns veu com un referent, com un projecte interessant i trencador, i a vegades xoca amb que això no t’ho trobes amb el teu propi ajuntament, que sembla que a vegades no valori tota la feina que es fa des de l’ateneu. Ens han donat dues aportacions que ens han anat bé per engrandir l’estructura de l’ateneu.

Que entitats com Òmnium Cultural, Ecas o Coop57 apostin per tu, que ens tinguin en compte, t’anima a seguir endavant.