Sònia Gainza: "Hem de valorar la riquesa artística que aporten les persones amb trastorns de salut mental"

Un any més, i ja en van catorze, Apropa Cultura continua apropant les activitats culturals d'arreu del territori a persones en situació de vulnerabilitat o en risc d'exclusió social, connectant les entitats socials amb teatres, auditoris, museus i festivals. Enguany, la nova temporada del projecte se centrarà en la salut mental a través de la campanya 'Lliures d'estigma'.

Parlem amb la directora d'Apropa Cultura, Sònia Gainza, perquè ens expliqui els eixos sobre els quals treballaran aquest any, així com de la situació actual de la cultura.

Heu presentat la nova temporada Apropa cultura 20/21. Quines són les novetats?

Com a novetat per aquesta temporada, és que posem el focus en la salut mental des d'un doble vessant. D'una banda volem que, tant les entitats que treballen amb aquest col·lectiu com els serveis de salut mental, facin ús d'Apropa Cultura. I d'altra banda, motivar o promoure la deconstrucció de l'imaginari col·lectiu existent entre la societat sobre les malalties de salut mental i construir-lo de nou en positiu a través de l'empatia. També que el sector valori la gran riquesa artística que poden aportar persones amb problemes de salut mental.

És un tema adequat en una situació com l'actual. És un col·lectiu que ha patit molt en el confinament.

No només han patit molt, sinó que hi ha hagut més casos. Jo no sóc experta, però les que si ho són diuen que la salut mental comença a preocupar quan el trastorn et dificulta en la teva vida diària, social, laboral, etc. I les persones que estaven al límit, davant la situació de confinament i aturada econòmica, evidentment s'han vist abocats a patir trastorns mentals.

Nosaltres havíem triat ja aquest col·lectiu abans que tot això passés. Quan es parlava de cancel·lar o no, dèiem que havíem de mantenir-lo, que ara era més necessari que mai parlar d'això. Precisament ens ha tocat en primera persona a molta gent, ja sigui a un mateix, un familiar o un conegut. El que ens ha demostrat la pandèmia és que tots podem ser víctimes de patir un trastorn de salut mental.

Quin paper té la cultura en els processos de recuperació de trastorns mentals o altres problemàtiques?

Evidentment dependrà una mica de cada col·lectiu. Per exemple, en el cas de les addiccions, ens reconeixen que es troben amb un oci saludable, més enllà del que coneixien. En el cas de les persones migrades, se senten molt més del país, més integrades, que en formen part. Les persones sense llar, el mateix, se senten que pertanyen a la societat. El fet d'anat a veure un acte cultural forma part de la rehabilitació, t'ho passes bé, deixes de pensar en els problemes i tornes a tenir 'la xocolata de l'ànima'.

Per col·lectius més exclosos, com persones amb discapacitat intel·lectual, és important que puguin accedir lliurement a un espai d'aquestes característiques. En aquest cas és positiva la normalització, així com, la dignificació, perquè puguin gaudir d'aquesta altra cultura.

La cultura ja venia tocada d'abans i ha patit molt durant aquests darrers mesos.

Abans que comencés el primer confinament, ja va haver-hi un moviment per dedicar el 2% del pressupost a la cultura, un percentatge que en altres països és més alt. I justament, jo que vaig participar en una de les manifestacions que es van fer, aquella mateixa setmana ens confinaven. Veníem d'una situació molt delicada reclamant més pressupost per poder fer cultura, i fer-la sostenible. És un sector que està molt tocat i durant el confinament va estar a prop de la crisi total.

Les darreres setmanes, des de les administracions, s'han fet moviments per a defensar la cultura. Com ho heu viscut?

Afortunadament, sembla que, amb aquestes mesures, es permet que la cultura estigui en funcionament. És molt important que la cultura es mantingui viva perquè ens alimenta l'ànima. Esperem que hi hagi una comprensió de la societat en general, que crec que ha entès que la cultura és segura, per què ho és: es manté la distància de seguretat, les restriccions d'aforament, etc. L'amplitud que tens, i la congestió de persones, és molt més segur que, per exemple, el transport públic. Estem una mica a l'expectativa però tenim esperança.

Com afecta a la cultura les darreres restriccions?

Els equipaments dels quals tinc coneixement han fet esforços per reprogramar les activitats, canviant l'hora d'inici dels seus actes, per fer possible l'activitat i complir amb les restriccions. De la mateixa manera, des de la Generalitat s'ha fet l'excepcionalitat que les activitats culturals puguin acabar a les 22 h. i el públic pugui tornar a casa seva amb el tiquet que demostri que ha estat en un espai cultural. Penso que hi ha una bona coordinació entre les dues parts dins de la situació en la qual ens trobem.

D'altra banda, des de l'Apropa Cultura, una de les preocupacions que tenim és la gent que no pot sortir, com ara la gent gran a les residències: baixa el seu estat cognitiu, l'estat anímic, la seva capacitat relacional, i ens entristeix moltíssim. Són els més maltractats i els que pateixen més en aquesta pandèmia.

Per situacions així feu formacions i tallers en línia.

La primera gran preocupació que tenim és fer arribar les activitats culturals a aquestes persones, motiu pel qual desenvolupem tallers en streaming. Així podem connectar-nos en línia amb els centres que estan confinats, tenen sessions de música o de visita de museus. S'han de trobar fórmules perquè no deixin de gaudir de la cultura diàriament. Aquest seria un dels eixos sobre els quals treballem, reinventar-nos per com facilitar aquest accés quan no és el clàssic.

Ens hem adaptat i fem les formacions en línia, amb interacció total. L'únic hàndicap és la bretxa digital, perquè es necessita tenir una televisió o connexió a internet. Però pels que sí que en tenen, doncs és una cosa que ha vingut per quedar-se. Ens hem adonat que residències, o entitats que no venen a l'Auditori perquè els queda molt lluny, doncs és una manera de gaudir-los.

Teniu recursos al web d'Apropa Cultura, també.

Sí, amb moltíssimes formacions artístiques que fem pels educadors socials i altres persones que treballen al sector. Hi ha temàtiques diverses com improvisar música sense ser músic, o fer efectes sonors. Durant el confinament aquests recursos han estat molt vistos i aprofitats. Ens han dit que han funcionat bé. Han resultat útils.

Fa la sensació que la societat ha fet una passa endavant per valorar la cultura. Què et sembla?

Des de la música que es feia als balcons, als continguts digitals que s'oferien, la gent que es va donar d'alta a les plataformes, els museus que enviaven material... Igual que hem patit en primera persona el tema de la salut mental, crec que hem vist que la cultura en si és fonamental. Faltava que es reflectís en les polítiques, que davant la situació de pandèmia s'hagués preservat, però ara que s'ha declarat bé essencial, esperem que sigui així i que el públic hi pugui acudir.

Vau engegar la campanya 'Museus agraïts', segueix activa?

Està activa a Barcelona, hi ha temps fins al 31 de desembre. És una campanya en què vint dels museus de Barcelona, continuen oferint, fins a quatre entrades, per a les que hagin rebut la carta amb la invitació del regidor Joan Subirats, més un certificat de la seva entitat en el qual se certifica, amb nom i cognoms, que han treballat a primera línia durant la pandèmia.

Hi ha persones que els ha fet molta il·lusió rebre la invitació, han valorat molt que pensin en ells. Una altra cosa és que, encara hi ha moltes persones que potser no els hem fet saber pel que fa a la societat que la cultura també és per a ells i potser no se senten tan atretes per anar a un museu, com per exemple persones migrades que han treballat durant la pandèmia. Això és quelcom que hem d'arreglar de fons, que cal treballar com a societat.