Ararat denuncia que la comunitat internacional ha deixat sola Armènia en el conflicte amb l'Azerbaidjan

"Armènia s'ha quedat sola". Així explica Sarkis Hakobyan, president d'Ararat, Associació d'Armenis de Catalunya, el posicionament de la comunitat internacional en el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan, una guerra, amb més de mil morts, que ha arribat a la seva fi amb un alto al foc acordat entre els dos estats i amb la mediació de Rússia, i que va arribar quan les forces azerbaidjaneses s'acostaven al centre del país i havien ocupat la ciutat de Shushi, a pocs quilòmetres de la capital de l'Alt Karabakh, Stepanakert.

El president de l'entitat reconeix que la resolució final del conflicte ha estat un "cop dur" per al poble armeni. En tot cas, assegura que "no perdem l'esperança", ja que el document signat només parla de l'alto al foc i "no especifica l'statu quo de la República de l'Artsakh". Hakobyan reitera que la comunitat internacional s'ha mantingut massa al marge de tot. "L'entrada de les de tropes russes ajudarà, però durant la guerra ha actuat de la mateixa manera que França o els Estats Units", explica.

Els combats es van iniciar el 27 de setembre amb una ofensiva de les forces azerbaidjaneses, amb suport militar de Turquia. Progressivament l'exèrcit de l'Azerbaidjan va anar ocupant territoris de l'Artsakh. L'acord ha estat signat pel president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev; el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinian, i el president de Rússia, Vladímir Putin. 

Hakobyan admet que la comunitat armènia sent "molta fúria per la pèrdua d'uns territoris i pel suport que Azerbaidjan ha rebut de Turquia, d'Israel i de mercenaris sirians i libis". Segons ell, ha estat una lluita "d'un petit poble contra tres estats i no ha estat possible aguantar més".

"La situació és molt complicada però Armènia ha anunciat que esperen recuperar la via de la negociació per tractar sobre el futur de la república", explica Hakobyan. "Ara comença una nova història per a Armènia després de la derrota" afirma, "esperem que torni el renaixement i el treball constructiu per evitar errors del passat", afegeix.

Condemna del Parlament Català

Durant el punt àlgid del conflicte, el Parlament de Catalunya va condemnar els atacs de les forces armades de l'Azerbaidjan. Va demanar a  través d'una Declaració Institucional una solució pacífica avalada per la comunitat internacional que tingués en compte el respecte a la voluntat majoritària dels ciutadans d'Artsakh.

També diverses associacions d'armenis a Catalunya van reclamar suport internacional en diverses mobilitzacions populars al carrer per aturar el conflicte i per denunciar els atacs iniciats per l'Azerbaidjan a la zona.

Des de l'Associació d'Armenis de Catalunya han assenyalat que "des de Catalunya s'ha treballat molt, hem rebut el suport dels Parlaments de Catalunya i del País Basc així com de diputats i senadors. Malgrat això, lamenten que el "Govern espanyol ha continuat venent armes a Azerbaidjan i a Turquia".

Pèrdua de tres terceres parts del territori

L'acord d'alto al foc especifica que Armènia es compromet a abandonar tots els territoris azerbaidjanesos al voltant de l'Alt Karabakh fins a l'1 de desembre. A més, l'Azerbaidjan mantindrà el control dels territoris que ha conquerit dins de l'Alt Karabakh, incloent-hi la ciutat de Shushi. Aquesta retirada equival, aproximadament, a la pèrdua de dues terceres parts dels territoris que fins ara constituïen la República de l'Artsakh.

El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinian, va qualificar de dolorós per a ell i per al seu poble l'acord, que consagra les victòries militars obtingudes per l'Azerbaidjan després de sis setmanes de combats. Les autoritats polítiques i militars armènies han explicat que l'acord era l'única opció per tal que la presència armènia a l'Alt Karabakh desaparegués, davant l'avanç militar azerbaidjanès, molt superior per l'aire.

Per tal de garantir la pau i la lliure circulació de persones i mercaderies, l'exèrcit rus desplegarà 1.960 soldats a la zona que garantiran la seguretat de diversos corredors que connectaran l'Artsakh amb Armènia i l'Azerbaidjan. Durant els tres anys vinents es construirà una nova carretera que, a través d'aquest corredor, facilitarà el trànsit entre els dos territoris.

La presència dels soldats russos és prevista per a una durada de cinc anys, amb extensions automàtiques per a períodes de cinc anys successius, sempre que cap de les dues parts demani la fi d'aquesta provisió.

Retorn dels refugiats

L'acord també deixa per escrit que es permetrà el retorn a la seva llar de tots els desplaçats pel conflicte, que ho faran sota el paraigua de la Comissió dels Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR). També hi haurà un intercanvi de presoners i cadàvers de militars caiguts en combat. Armènia es compromet, sota supervisió russa, a garantir la seguretat d'un corredor de transport entre l'enclavament azerbaidjanès de Nakhtxivan i la resta de l'Azerbaidjan.

Aquest corredor permet, per primer cop, la connexió directa entre Turquia i l'Azerbaidjan a través de territori armeni.

D'entrada es fa difícil pensar que el que quedi de la República de l'Artsaskh pugui tornar a funcionar amb una certa normalitat. En tot cas, l'acord d'alto el foc no parla en cap moment de l'statu quo de la República.

La gran majoria de la població es consideren ètnicament armenis i practicants de l'Església ortodoxa armènia. De fet, l'Artsaskh funciona com una República independent, tot i que no ha estat reconeguda per cap Estat membre de les Nacions Unides.

La major part de la població armènia, es calculen que són més de 100.000 persones, ja ha fugit de l'Artsakh, que queda completament aïllada respecte d'Armènia. Si l'Artsakh ja necessitava, fins ara, l'assistència d'Armènia en diversos aspectes, ara encara li farà més falta, tenint en compte la destrucció física que la guerra ha comportat. El més important per a Armènia serà el corredor de cinc quilòmetres que connectarà la capital de la regió, Stepanakert, amb territori armeni.

Resignació del govern d'Artsakh i aldarulls a Armènia

L'acord es va viure amb resignació al govern de la República d'Artsakh. El mateix president, Arayik Harutyunyan, va reconèixer en un missatge a Facebook que "considerant l'estat actual i evitant les futures pèrdues humanes, dono el meu consentiment per aturar la guerra".

Harutyunyan també va expressar el seu condol i "orgull pels familiars de les víctimes "i de tota la nostra nació". Segons va dir, la decisió es va prendre conjuntament amb els líders de les diferents forces polítiques que conformen el parlament d'Artsakh.

Ben diferent ha estat la reacció a Erevan, capital d'Armènia, on durant dos dies consecutius centenars de manifestants van protestar iradament contra l'acord, el qual consideren una traïció del primer ministre del país, Nikol Pashinián.

L'Alt Karabakh és una regió habitada per armenis que Stalin va incloure dins de l'Azerbaidjan. En desintegrar-se la Unió Soviètica, es va proclamar independent. Amb l'ajuda de la veïna Armènia, va repel·lir l'atac azerbaidjanès, i va ampliar el seu territori, en una guerra que va causar 30.000 morts i va acabar en un alto el foc el 1994. Des de llavors, i fins a l'inici d'aquest conflicte, totes les negociacions per una pau definitiva havien fracassat.