Susagna Escardíbul: “El lleure es torna a considerar educació de segona categoria”

Susagna Escardíbul, pedagoga en l’àmbit d’Innovació i Continguts de Fundesplai, ressalta la importància de cuidar de la salut mental dels infants i d’oferir-los educació emocional per minimitzar l’impacte de la pandèmia en el seu dia a dia.

La pedagoga convida a escoltar les preguntes que fan els infants i joves a diferents personalitats i especialistes, a través de la  iniciativa #DretalLleure que ha impulsat Fundesplai amb motiu del 20N, el dia internacional dels drets dels infants. 

El 20N és una data de celebració o de reivindicació?

El 20N és una data de celebració i reivindicació alhora. De celebració per la conquesta que suposa tenir el tractat internacional ratificat per més països al món i de reivindicació perquè malgrat el seu caràcter vinculant encara queda molta feina a fer perquè l’acompliment de la totalitat dels drets sigui una realitat arreu.

Aquest any era un any particularment important per a nosaltres perquè es compleix el 31è aniversari de l’aprovació de la Convenció i és l’article 31 el que ens parla del dret al joc i al lleure.

En un any tan estrany com l’actual com es va viure la commemoració del 20N?

Enguany, ha albergat molts espais de reflexió sobre el tractament de la infància en el context que estem vivint. El darrer Informe sobre els drets de l’infant 2020 del Síndic de Greuges de Catalunya és contundent al respecte: gestió adultocèntrica de la pandèmia i invisibilitat de la infància. En cap moment se’ls ha tingut en compte com tampoc no se’ls ha escoltat.

A través del manifest del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència els infants han alçat la veu i han demanat més empatia, coresponsabilitat i més visió inclusiva. Valors exemplars i demandes més que raonables.

Com ha perjudicat la pandèmia als infants?

Com els adults, els infants i adolescents també estan patint. Por, nerviosisme, ansietat, irritabilitat, tristesa, avorriment... són algunes de les reaccions que observem i que diferents estudis corroboren.

Sens dubte els infants són resistents i resilients i demostren tenir una gran capacitat d’adaptació, però sota la seva vitalitat i aparentment despreocupació hi ha emocions i reaccions de les quals cal tenir molta cura.

Ens podries posar un exemple?

Et poso un exemple. El meu fill Pol que ara té 9 anys gairebé sempre el veus content i tranquil tret quan a casa algú comenta que té una mica de mal de panxa o de cap. De sobte li canvia l’expressió i ràpidament agafa el termòmetre per descartar que hi hagi febre.

A casa, afortunadament, cap de nosaltres i cap dels nostres familiars directes ha patit la COVID, però el Pol, un nen aparentment despreocupat, reacciona de forma desmesurada al mínim símptoma.

La incertesa encara deu empitjorar aquestes reaccions.

Tampoc no sabem quines conseqüències tindrà tot el que estem vivint a mig i llarg termini. Hem passat del confinament a una nova normalitat que no només no té res de normal, sinó que ningú sap cap on ens porta.

La incertesa i la inquietud que sentim les persones adultes també la senten les nenes i els nens però a diferència de nosaltres, els infants tenen menys eines per gestionar les seves emocions. Per això, una bona educació emocional i tenir cura de la salut mental de la infància és imprescindible i urgent.

Com valores el paper de les entitats dedicades a la infància? En aquests moments han de fer més esforços que mai.

És admirable el treball incansable que espais com el que representa la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) realitza diàriament. Coordinació, detecció de necessitats i vetllar per incorporar la perspectiva de la infància en les polítiques públiques i en la societat catalana, són, entre d’altres, algunes de les seves funcions principals.

Ser altaveu de la infància, en la seva diversitat i de forma integral és un repte que, ara, en un context de crisi sanitària, social i econòmica s’ha fet més gran.

S’estan trobant amb molts obstacles?

D’obstacles hi ha sempre però no podem obviar que les dades sobre pobresa infantil, necessitats educatives i violències són esfereïdores. El que no fem ara tindrà greus conseqüències en el futur.

Toca actuar conjuntament, administració, tercer sector i empresa, de forma coordinada i cooperant,  deixant a banda protagonismes i formalismes innecessaris. La infància no pot esperar.

Les classes online han posat sobre la taula la bretxa digital. Com podem garantir que tots els infants i joves puguin formar-se independentment de la seva situació socioeconòmica?

En aquest cas la solució està mot clara: fan falta recursos i formació. Internet i dispositius a l’abast de tothom, com un bé material imprescindible i professorat i famílies amb accés a la formació necessària. Si hi ha convenciment, aconseguir-ho no serà una utopia.

Si l’àmbit educatiu (escoles, lleure...),,  compta amb l’equipament i disposa de les eines podrà vetllar perquè els infants i joves puguin formar-se adequadament. De voluntat i empeny anem sobrats. 

El dret al lleure s’està veient vulnerat?

Naturalment. L’àmbit de l’educació en el lleure és un dret que està patint les restriccions de la pandèmia. En algun moment caldrà aturar-se a pensar per què anar a l’esplai, al cau, fer esport, tocar el violí o enfilar-se pels jocs que hi ha als parcs és menys necessari, i per tant menys important, que aprendre a sumar o memoritzar les comarques de Catalunya.

Un cop més el lleure ha estat considerat educació de segona o de tercera categoria. De poc han servit els esforços i els bons resultats de l’estiu.

Podem extreure alguna cosa positiva de tota aquesta situació?

Sempre hi ha coses positives! Em quedo amb el sentiment d’unitat i de vulnerabilitat compartida durant el confinament. Tant de bo el recuperem. Em quedo amb el comportament responsable i exemplar que els infants han mostrat i continuen mostrant. Em quedo amb les persones que avui entenen el món en termes de ciutadania global i actuen amb determinació pel bé comú de totes i tots.