Arrels advoca per “solucions adequades i definitives” per a les persones sense sostre

La mort de dues persones sense sostre aquest dilluns a Barcelona, enmig del temporal de fred, ha tornat a remoure consciències i ha fet palesa de la manera més descarnada una problemàtica que no és nova a la ciutat, ben al contrari. “Viure i morir al carrer és una de les injustícies més crues”, ha escrit el compte de Twitter d’Arrels Fundació fent-se ressò de la notícia. 

A falta de conèixer les conclusions definitives de les autòpsies, tots els indicis apunten al fred com la causa de la mort d’aquestes dues persones. El propi Ajuntament, en boca de la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha admès que les víctimes, de 32 i 38 anys, podrien haver perdut la vida arran de les gèlides temperatures que ha deixat la borrasca ‘Filomena’.

La mort d’aquests dos homes, un a la Barceloneta i l’altre, al Parc de la Ciutadella, ha tornat a posar el focus en els serveis d’atenció i suport a les persones sense llar a la ciutat i ha fet surar la qüestió de si aquestes morts es podrien haver evitat. I és que, plou sobre mullat. Segons Arrels, durant el 2020 han mort a Barcelona 70 persones sense llar, 18 d’elles al carrer.

Pendent de conèixer més informació sobre els fets, l’entitat dedicada a l’atenció de persones sense llar lamenta la mort d’aquestes dues persones i reclama solucions adients perquè no es repeteixi. Una d’elles havia mantingut contacte amb Arrels, com explica el seu director, Ferran Busquets: “És una persona que coneixem des de fa uns 6 o 7 anys perquè havia vingut al centre obert de manera intermitent”.

Crida a evitar l’estigmatització de les persones sense sostre

L’Ajuntament, per la seva banda, s’ha afanyat a explicar que almenys un dels dos homes morts havia declinat el refugi del fred que li havia ofert el consistori, en un dels espais d’emergència que s’ha habilitat per acollir persones que viuen al carrer davant el descens dels termòmetres. Busquets, però, alerta que això no vol dir que aquesta persona no volgués ajuda: “El que més ens preocupa és que cali la idea que si algú que rebutja l’ajuda significa que no vol res i se l’estigmatitzi, el que passa és que el recurs que se li ha ofert no era l’adient per a aquesta persona”.

De fet, en contra del que pugui semblar, Busquets creu que sovint és una bona decisió rebutjar anar a aquests espais, perquè solen estar massificats i la convivència no sempre és fàcil.

“No tothom s’adapta a aquests espais, una solució temporal no és útil per a ells, estar-hi uns dies i tornar a començar al carrer des de zero és molt dur”, apunta el director de l’entitat, que posa d’exemple que només 34 persones van ocupar les 100 places disponibles suplementàries habilitades al pavelló de la Fira en el marc de la fase preventiva de l’Operació Fred. En total, la ciutat compta amb 2.900 places per a persones sense sostre.

L'habitatge com a solució

Des d’Arrels tenen clar que les sortides que es proposen a aquestes persones no sempre són les més adients. “La solució més adequada, la millor per a tothom, és, sens dubte, l'habitatge. El problema és que aquest no existeix o arriba tard, per això nosaltres proposem obrir petits espais a la ciutat, amb poca gent, perquè aquestes persones estiguin còmodes i s’hi puguin quedar de manera indefinida, mentre ho necessitin”, assenyala Busquets. 

I és que, és evident que viure al carrer és un factor de risc intrínsec per emmalaltir i per morir. Les persones estan més exposades a la desnutrició, presenten problemes de salut previs i el fet d’estar exposades a temperatures extremes les posa en una situació de risc, explica el Daniel Roca, metge de família al centre d’atenció primària Raval Sud i al CAS Baluard, en una entrevista al web d’Arrels. “Hi ha bibliografia que diu que, pel fet d’haver viscut al carrer, la persona es mor 15 anys abans”, sentencia.

En aquest sentit, les inclemències del temps agreugen el patiment de les persones que viuen al ras. I no parlem només del fred. “És veritat que el fred genera més sensibilitat amb aquest tema entre la ciutadania i estem tots més pendents, però hi ha altres factors meteorològics que afecten també a les persones”, assegura Busquets, que afegeix que des de l’entitat han comptabilitzat que els dies amb temperatures de més de 30 graus, menys de 15 i de pluja suposen més del 79% dels dies de tot l'any.

Segons l’últim recompte efectuat per Arrels el passat mes de maig, als carrers de Barcelona hi dormen unes 1.239 persones, una dada que des de l’entitat estan convençuts que no anirà a la baixa, ans al contrari. “Serà difícil que en el context actual aquesta xifra no augmenti. Calen millors solucions de manera urgent”, conclou el seu director.

El que sí que ha augmentat, i demostra la bona feina d’Arrels, són les persones ateses per la fundació, que el 2020, l’any de la pandèmia, ha assistit 2.600 persones, un 47% més que fa cinc anys. Malgrat tot, successos com els del dilluns passat deixen clar que encara queda molta feina per fer. És urgent.