La Marxa per la Dignitat recorda i exigeix justícia pel cas Tarajal

Aproximadament, unes noranta persones van aconseguir arribar a la zona fronterera de la platja de Tarajal, però vint-i-tres d’elles van ser retornades en calent al Marroc sense cap accés a un procediment formal, almenys catorze van morir ofegades i una va desaparèixer. 

En record d’aquestes morts, l’APDHA (Associació Pro Drets Humans d’Andalusia) organitza des de fa set anys la Marxa per la Dignitat per recordar les morts a Tarajal i exigir justícia i canvis a les polítiques migratòries actuals.

La vuitena Marxa per la Dignitat, adaptada a la Covid-19

Cada any, des del 2014, la marxa segueix un recorregut diferent, però el destí final sempre és la platja de Ceuta. Enguany, amb la Covid-19, l’associació ha adaptat les activitats per poder seguir solemnitzant les morts en context de pandèmia i demanen a les persones participants respectar les mesures sanitàries.

Aprofitant les oportunitats que ofereix internet, el 5 de febrer a les 19 h s’emetrà en directe una taula rodona que es podrà seguir des del Facebook de l’APDHA. L’acte central se celebrarà el 6 de febrer a les 12 h amb diferents concentracions i manifestacions descentralitzades a diferents ciutats del país -com Barcelona- i també a altres països, com Alemanya o el Senegal. El programa concret dels actes de memòria i denuncia es comunicarà durant els pròxims dies a la web i a les xarxes socials de l'APDHA.

Des de l’organització han proposat alguns elements comuns per a totes les concentracions arreu el territori. Una pancarta amb el lema 'Enfront de les polítiques de mort: memòria, vida i drets' i el manifest signat per les entitats adherides seran les eines en conjunt. A més, proposen portar espelmes amb els noms de les persones que van perdre la vida: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou i Blaise.

Ja s’han unit més de 210 col·lectius i associacions al manifest, i fins al dia 5 de febrer es poden seguir sumant adhesions a través d’aquest formulari.

El cas Tarajal, arxivat tres vegades

La implicació de les forces de seguretat de l’Estat ha passat per les mans de la justícia. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Ceuta va imputar per delictes d’homicidi imprudent i lesions a 16 agents de la Guàrdia Civil. Tot i això, el cas es va arxivar l’octubre de 2015 per ordre de la jutgessa María del Carmen Serván, que va dictar que res apuntava a un ús indegut del material antidisturbis. 

La Coordinadora de Barrios, CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat) i l’Observatori DESC van presentar un recurs d’apel·lació demanant una investigació més exhaustiva. “Som una de les acusacions que vam denunciar l’actuació policial perquè la Guàrdia Civil, lluny de socórrer a aquestes persones al mar, va llençar pilotes de goma amb el resultat de quinze morts”, expliquen des de l’Observatori DESC.

El gener de 2017, l’Audiència de Ceuta va demanar la reobertura del procés. Un any després, el gener de 2018, la mateixa Audiència arxiva el cas i les entitats socials denuncien que no s'ha comptat amb els testimonis de dues de les persones que van sobreviure.

L'Audiència de Cadis reobre el cas l’agost del 2018 estimant el recurs presentat per les entitats. El 24 de setembre de 2019, la magistrada del Jutjat de Ceuta processa als 16 agents apel·lant que les fronteres no són zones exemptes de drets humans. 

Després dels recursos presentats per l’Advocacia d’Estat, la Fiscalia i defenses particulars, la magistrada dona per arxivat -per tercera vegada- el cas Tarajal per falta d’acusació particular, tot i que les famílies de les víctimes havien sol·licitat presentar-s'hi en dues ocasions i se'ls hi havia negat.

Finalment, el 28 de juliol de 2020, l’Audiència Provincial de Cadis va emetre un auto en què desestima els recursos d’apel·lació. Les entitats, però, segueixen lluitant per la justícia de les víctimes set anys després: “Seguim defensant que l’actuació de la Guàrdia Civil no va ser ni proporcional, ni oportuna, ni congruent. Considerem que no s’ha valorat prou tot el material probatori”, detallen des de CCAR. “És especialment preocupant que aquesta decisió pugui ser un precedent per la impunitat i violació de drets humans en la nostra frontera sud”, afegeixen.