Càncer i Covid: l'impacte de la pandèmia en els pacients oncològics

Estem  vivint una crisi sense precedents que ha fet trontollar els sistemes sanitaris de tot el món. Haver d’enfrontar-nos a una malaltia nova, desconeguda i desconcertant ha provocat, en molts casos, un col·lapse tant sanitari com emocional. Els pacients oncològics representen un grup de risc, tant perquè els tractaments clàssics de quimioteràpia debiliten el seu sistema immunològic com pel perill que representaria contraure una infecció com la de la Covid en el seu estat.

El 4 de febrer es publica l'estudi Impacto sanitario del Coronavirus en la atención hospitalaria a pacientes oncohematológicos, realitzat sobre l’impacte de la Covid en les àrees emocional, social i sanitària. Aquest estudi posa al damunt la taula les dades recollides en trenta-set centres terciaris de l'Estat espanyol -sis dels quals són a Catalunya- referents als mesos de confinament estricte, és a dir, de març a juny de 2020.

Els participants són l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), Sociedad Española de Anatomía Patológica (SEAP), la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO), la Sociedad Española de Hematología y Hemoterapia (SEHH), la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), la Sociedad Española de Oncología Radioterápica (SEOR) i , associació que atén a un nombre més gran de pacients amb càncer.

Menys diagnòstics, menys tractaments, més por

El número de pacients oncologics nous va baixar un 21% durant el confinament. Això vol dir que un de cada cinc nous càncers encara no ha estat diagnosticat. Pel que fa a les citologies, l’activitat diagnòstica s’ha reduït en un 30% i un 23’5 % pel que fa les biòpsies. L’activitat en els hospitals de dia ha disminuït un 14%, i el nombre de pacients tractats amb quimioteràpia va baixar un 9,5%, mentre que el de tractats amb radioteràpia un 5%. Aquestes xifres són fruit d’una comparativa entre els mesos de març a juny de 2020 i de 2019.

Segons aquest estudi, la davallada dràstica de nous pacients es deu, en la gran majoria dels casos, a la suspensió de l’activitat assistencial durant aquest període de temps. A això cal afegir-hi la por de la població general a sortir de casa per acudir a l’hospital o consultar al metge de família.

El desconcert per aquesta nova situació va provocar que moltes persones no realitzessin o posposessin consultes al seu metge, metgessa de capçalera o especialistes malgrat experimentar algun senyal d’alarma. Les conseqüències d’aquesta davallada de nous pacients no diagnosticats es poden començar a percebre en l’actualitat ja que, com afirma el Dr. Guedea –Director d’Oncologia Rapidoterapica de l’ICO-  ja comencen a arribar pacients amb càncers més avançats del que veien el 2019.

Els cribratges per a la detecció precoç del càncer també s’han vist afectats amb la crisi actual, cosa que també ha sumat en aquesta manca de diagnosi de nous pacients. Així mateix, el nombre de persones candidates a realitzar assajos clínics també ha disminuït en un tant per cent força elevat.

“Amb oncologia avancem a base d’assajos clínics. Per provar aquests tractaments o medicaments ens calen pacients que entrin en aquests assajos i així comprovar la seva efectivitat. A l’actualitat ens hem trobat que han baixat un 30% els candidats a entrar en aquests assajos”, explica el Dr. Guedea.

Atenció continuada malgrat el col·lapse

Tot i la situació inicial, aquelles persones a qui ja se’ls havia diagnosticat el càncer, estaven en tractament o se’ls feia seguiment en el moment en què va iniciar la pandèmia, van seguir rebent atenció, malgrat que en alguns casos la seva normalitat es veiés afectada. Com destaca el Dr. Álvaro Rodriguez-Lescure -President de SEOM- va ser així malgrat el col·lapse dels hospitals i les baixes en els Serveis.

El doctor Rodriguez-Lescure afirma que es van valorar de forma individualitzada els riscos i potencials beneficis de cada intervenció i tractament en els pacients amb càncer, per tal que aquesta atenció continués viva i no afectés a l’evolució de la malaltia.

En l’actualitat, tot i que la situació continua sent greu, sembla que hi ha hagut una certa normalització i una ràpida adaptació a aquesta realitat que estem vivint, fent que en centres sanitaris i hospitals s’hagin aconseguit generar espais segurs on els pacients oncològics s’hi sentin còmodes. 

Més telemedicina

L'atenció i el seguiment telefònic, per altra banda, ha experimentat un augment considerable. “La Covid ens ha portat a canviar algunes coses i una és l’àmbit telemàtic. Que un oncòleg pugui, tant des de l’hospital com des de casa seva, atendre un pacient per via telemàtica, accedir al seu historial... és un pas de gegant”, afirma el Dr. Guedea.

A l’estudi realitzat se subratlla que, entre els mesos de març a juny de 2019, les consultes de seguiment fetes per telèfon es van multiplicar per tres, tot i que el mes de juny les consultes presencials s’equipararen al 2019. Malgrat s’afirma que la telemedicina no és una solució absoluta ni a llarg termini per als pacients oncològics, sí que s’ha vist que és una bona alternativa a la visita presencial quan aquestes dues s’alternen, sobretot per a aquelles persones que estan estables o que només requereixen rebre, puntualment, el resultat d’unes proves.

Atenció psicològica, més necessària que mai

L’angoixa i la por han estat i són dos sentiments generalitzats en aquests darrers mesos. Si per la població que no és de risc ja resulta complicat gestionar la pressió psicològica que genera aquesta crisi, per a les persones que pateixen un càncer ha suposat tot un repte. La sensació constant de perill de contraure el virus, estar a l’espera de la trucada del metge, haver d’acudir a un hospital per rebre el tractament... són situacions que han augmentat l’estrès d’aquestes persones, que ja partien d’una situació conflictiva.

La soledat ha estat també un dels punts a més crítics en aquests casos. L’extrem confinament que estan realitzant molts pacients oncològics els porta a patir un aïllament amb conseqüències psicològiques com la tristesa, la manca d'energia o la depressió. 

“A l’inici, els pacients van deixar de tenir el contacte presencial amb els professionals mèdics i això els angoixava perquè se’ls hi deia: ja et trucaran, et donaran els resultats per telèfon, no vinguis a l’ambulatori... Es trobaven sols a casa i això va ser dur a l’inici, perquè va ser un gran canvi de maneres de fer”, manifesta la Mireia Golobardes, psiconcòloga de l'AECC.

Per totes aquestes raons, l’acompanyament psicològic està sent més necessari que mai. Des de l’AECC s’ofereix aquesta atenció, sigui individualitzada o en grups, tant per a pacients com per a acompanyants. En aquest àmbit hi ha hagut també una ràpida adaptació a les consultes tant telefòniques com digitals.

Amb els temps, les sessions online s’han convertit en la millor opció per a molts: aquells que per culpa dels símptomes no es veuen amb cor de sortir de casa, que s’han de desplaçar massa lluny o, simplement, que prefereixen connectar-se des de la comoditat de casa seva.

Atenció assistencial i consultes a temps

De l’estudi realitzat se n’extreuen dues conclusions clares: la primera és la necessitat de no aturar l’activitat diagnòstica, terapèutica i assistencial en general en les següents onades de pandèmia. Per aquesta raó, els Serveis participants en aquest projecte demanen a les autoritats que posin mesures perquè sigui possible. En segon lloc, també es demana als pacients que no demorin consultes ni abandonin tractaments per por a la infecció de Coronavirus.

“Tots hem après que amb aquesta situació hem d’intentar que els tractaments de càncer no es vegin afectats. Els hospitals han treballat molt perquè això sigui possible, per crear circuits segurs pels usuaris, per donar informació precisa, insistint en que si tenen símptomes cal visitar el metge”, afirma Teresa López-Fando, coordinadora de Programes i Serveis de l’AECC.