La protecció del dret a l’habitatge topa amb el Constitucional

Es veia venir, però no per això la indignació és menor. Un cop més, el Tribunal Constitucional (TC) ha exercit de dic de contenció contra els avenços socials. En aquest cas, parlem del dret a l’habitatge, que ha patit un nou embat per part de l’alt tribunal, que ha anul·la el decret llei d’habitatge 17/2019 que la Generalitat va aprovar el desembre del 2019 i que ampliava en diferents supòsits la protecció a famílies vulnerables prevista a la llei 24/2015.

Aquesta, aprovada al parlament per via d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) el 2015, obliga els grans tenidors a oferir lloguer social a persones vulnerables abans de denunciar-les per impagament i forçar un desnonament, entre altres.

El mateix dia que s’ha conegut la decisió, el TC també ha admès a tràmit un altre recurs del PP amb relació a l’habitatge, en aquest cas contra la llei de regulació de lloguers, que es va aprovar el passat setembre.

Una decisió que pot afectar més de 3.200 llars vulnerables

La recent sentència del TC sobre el decret llei d’habitatge 17/2019 encara no s’ha fet pública, però diverses filtracions han donat a conèixer part del seu contingut. Després, el tribunal ha emès una nota de premsa en què argumenta la seva decisió i en detalla alguns punts. L’alt tribunal ha deixat clar que la sentència, dictada per unanimitat, té efectes immediats i ha argumentat la inconstitucionalitat del decret, recorregut pel PP, per una qüestió formal: que s’hauria d’haver aprovat com a llei i no com a decret. 

La decisió, magrat que no per inesperada, ha caigut com una llosa entre els moviment socials que han impulsat la llei i el decret. “No ens ha agafat per sorpresa, vista la trajectòria del TC, però sí que ens ha sorprès la rapidesa de la sentència. Ens preocupa que el tribunal prioritzi segons quins temes i que mesures com aquestes es puguin invalidar en tan poc temps”, expressa Josep Babot, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona. 

A l’espera de conèixer la totalitat de la resolució, el que ha anul·lat el TC és l’obligació per part dels grans tenidors de renovar el lloguer social a llars vulnerables un cop arriben a la fi del contracte, a oferir lloguers socials en cas d’extinció de contractes de lloguer i també en alguns casos d’ocupació.

Des de la PAH, però, volen deixar clar que el que ha anul·lat l’alt tribunal és el decret que ampliava la llei 24/2015, però aquesta, en la seva forma original segueix “plenament vigent”, puntualitzen. 

Tanmateix, l’anul·lació del decret, avisen els impulsors de la llei, tindrà conseqüències molt greus per a milers de llars vulnerables. En aquest sentit, la PAH ha parlat amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i les dades que els han facilitat xifren en un mínim de 3.200 de famílies afectades directament per la decisió del TC, sense comptar Barcelona i altres municipis importants.

“Aquestes 3.200 llars estaven a l’espera de tenir un lloguer social i ara, un cop s’anul·li el decret, ja no hi tindràn dret i el gran tenidor podrà impulsar el seu desnonament quan ho cregui convenient”, afirma Babot. 

Les entitats en defensa del dret a l’habitatge tenen clars els responsables d’aquesta decisió. En primer lloc, apunten al PP, que és qui va presentar el recurs i qui, asseguren, sempre utilitza el TC per guanyar als despatxos allò que no pot guanyar a les urnes per mantenir intactes els privilegis dels grans poders econòmics i dels grans lobbys immobiliaris. 

"Ara, el gran tenidor podrà impulsar el desnonament d'aquestes més de 3.200 llars vulnerables quan ho cregui convenient”, diu en Josep Babot (PAH).

El portaveu de la PAH, però, també responsabilitza el PSOE de la sentència per inacció, atès que podria haver acceptat un acord amb la Generalitat per defensar davant del tribunal la constitucionalitat de les mesures abans que es debatés la sentència, cosa que no ha fet.

“El partit socialista, que es vanta de ser tan progressista i estar tan preocupat per l’habitatge, hauria de permetre que els diferents territoris de l'estat puguin legislar per la seva banda i afrontin l'emergència habitacional de la millor manera possible, però sempre es posa de perfil i espera que el PP li faci la feina bruta”, subratlla Josep Babot.

Treballar per revertir la sentència

Un cop coneguda la sentència, quin és el següent pas per revertir-ne els seus efectes? La raó de forma que ha argumentat el tribunal per anul·lar el decret, és a dir, que que s’hauria d’haver aprovat com a llei i no com a decret, presenta “una oportunitat”, segons la PAH, per aprovar el decret en forma de llei: “Ara la pilota està a la teulada del Govern català i el Parlament, el que exigim és que un cop es constitueixi el Parlament després de les eleccions del 14-F, la primera llei que es tramiti sigui aquesta, article per article, lletra per lletra”, rebla Babot.

Sigui com sigui, una vegada més els avenços guanyats per la mobilització i la pressió dels moviments socials han topat amb el mur del Constitucional. En la nota de premsa que ha emès, el TC explica que no es donen les condicions “d’extraordinària i urgent necessitat” com per aprovar un decret com aquest.

Un fet que no sorprèn als seus impulsors, atès que es tracta de l'enèsima demostració que els grans poders de l’Estat “des dels seus despatxos són totalment aliens a la situació d’emergència habitacional que estem vivint a les ciutats i pobles de Catalunya”, afirma Babot. 

I avisen que la situació d’emergència habitacional no té visos de millorar, ben al contrari: “Des del 2008 hi ha una crisi de l’habitatge molt important que afecta a grans capes de la població, i això s’incrementarà sense cap mena de dubte arran de la pandèmia, la situació és urgent”, alerta el portaveu de la PAH.

Un avís de cara a la llei de regulació de lloguers

La celeritat amb què el TC ha emès la sentència contra el decret llei sobre l’habitatge és, per a la plataforma, tot un avís de cara a la llei de contenció del lloguer, una norma per limitar el preu del lloguer que el Parlament també va aprovar fruit de la lluita dels moviments socials a finals del 2020 i que el PP també va recòrrer al TC, que ara ha admès a tràmit el recurs presentat pels populars.

El lobby immobiliari, un cop més, ha utilitzat el TC i el PP com a corretja de transmissió” , expliquen des del Sindicat de Llogateres.

Sobre aquest fet, la Sílvia Abadía, portaveu del Sindicat de Llogateres, recorda que la llei és plenament vigent i denuncia que el recurs és un “nou intent del TC i del PP de bloquejar la voluntat del poble català i de la sobirania del Parlament, és un intrusisme que rebutjem de ple”.

Des del Sindicat tenen clar que qui hi ha al darrera d’aquest recurs “és el lobby immobiliari, el primer interessat a suspendre la llei de regulació dels lloguers, que un cop més ha utilitzat el TC i el PP com a corretja de transmissió” 

Mancances per accedir al dret a l’habitatge

Tot plegat evidencia que manca voluntat política per afrontar el problema decididament i posar fil a l’agulla per pal·liar les mancances estructurals que llasten l’accés al dret a l’habitatge. La primera: un parc públic d’habitatge social molt magre, lluny dels estàndards europeus.

Així ho fan palès les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que xifren en un 2,5% el parc social respecte al total d’habitatges, un percentatge que queda molt lluny de la mitjana europea, que se sitúa en el 9,3%. Així, l’habitatge social a Espanya està al nivell del de països com Bulgària, Portugal i Eslovàquia. 

Per altra banda, expliquen des de la PAH, cal començar a emprendre “mesures valentes per responsabilitzar el sector privat” en el tema de l’habitatge. Josep Babot creu que s’ha de limitar el benefici d’aquells que “es lucren amb un bé bàsic com és l’habitatge”. La llei 24/2015 i el decret que l’amplía van en aquesta línia, però són mesures que sempre han partit de la pressió i l’impuls dels moviments socials.

Ara que estem en plena campanya electoral a Catalunya, és un bon moment per demanar als partits que adquireixin compromisos ferms i clars que garantitzin un correcte accés al dret a l’habitatge. En aquest sentit, la plataforma augura “una campanya calenta”, en què faran sentir la seva veu i fixen un objectiu clar: Aprovar el decret en forma de llei abans de la moratòria de desnonaments, prevista per al 9 de maig, tal com va aprovar el Consell de Ministres.

En cas que no es faci, avisen que ens trobarem davant d’un “autèntic drama humanitari als pobles i ciutats de Catalunya”.

Pel que fa a Espanya, en els propers mesos entrarà a debat la primera Llei Estatal d’Habitatge, un compromís de l’Executiu de PSOE i Podemos, que ja està fent aflorar desavinences entre els socis de govern. En aquest sentit, des dels moviments socials exigiràn que contingui aquelles mesures que han estat efectives a Catalunya i blindi el dret a l’habitatge també a la resta de l’Estat.   

“Quan vam impulsar la llei 24/2015 a través d’una ILP potser pocs pensàven que podria tirar endavant, i ho vam aconseguir. Els moviments socials ens hem guanyat la legitimitat per reclamar certes qüestions en el dret a l’habitatge, i així ho seguirem fent, lluitant perquè tothom tingui accés a aquest dret”, sentencia el portaveu de la PAH.