Agnès Salat: "Ens impedeixen gaudir d'un espai públic que mantenim entre tots"

El descens del trànsit i la contaminació viscuts durant el confinament, ens van permetre redescobrir la possibilitat de viure en ciutats més saludables i respectuoses amb el clima. Aquesta situació va motivar la creació de la campanya ‘Recuperem la Ciutat’, nascuda el maig del 2020, amb l'objectiu de recuperar l'espai públic per a les persones i aconseguir una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient.

Aquesta iniciativa ha estat compartida per les veïnes i veïns del Baix Maresme, que han de conviure amb greus problemàtiques en relació amb la  i l'espai públic de la zona. És per això que han decidit unir-se al projecte llançant la campanya ‘Recuperem El Baix Maresme’, amb la finalitat de transformar la circulació de la comarca. Parlem amb Agnès Salat, portaveu de la iniciativa, sobre la necessitat de poder gaudir d’un espai públic que prioritzi el vianant envers els vehicles motoritzats. 

Com a membre portaveu de la plataforma 'Recuperem El Baix Maresme', com definiries la plataforma i els seus objectius?

'Recuperem El Baix Maresme' és una plataforma oberta i dinàmica, que agrupa un conjunt de gent procedent del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar, amb l'objectiu d'organitzar-se en el context de la campanya 'Recuperem La Ciutat'.

El nostre propòsit principal és exigir la reducció del trànsit de vehicles motoritzats privats en un context de Covid i d'emergència climàtica com el que estem vivint, dos contextos interrelacionats que suposen una amenaça per la nostra vida. Existeix una gran dependència d'aquest tipus de mobilitat, que no només genera residus tòxics, sinó que també impedeix l'extensió d'una mobilitat més saludable, com és el transport públic, moure's a peu, en bicicleta o amb vehicles individuals com els patinets.

El confinament va comportar un descens del trànsit i la contaminació, quelcom que  va suposar un canvi de mentalitat. Com es va viure la reducció de la contaminació i aquesta mirada cap a la sostenibilitat als pobles del Baix Maresme?

A ciutats com Barcelona, la imatge de carrers buits sense cotxes va causar gran impacte. Aquí, en canvi, el que ens va sobtar va ser adonar-nos de l'existència del silenci. El silenci d'un soroll que potser no ens havíem adonat que existia, provinent del trànsit de la Nacional-II. T'acostumes a aquest soroll i quan desapareix durant setmanes, i tan de cop i volta, és com un canvi de món.

No només això sinó que a més, com el Maresme es troba a prop de la Serralada Litoral, van començar a aparèixer ocells forestals que normalment no s'acosten a les poblacions urbanes. Jo recordo veure un Gaig davant de casa. També vam tenir notícies d'albirament de dofins a prop de Mataró. Això d'alguna manera va fer que molta gent conegués una nova realitat, com quan et despertes d'un malson i no te n'adones que ho havia estat.

Una situació que demostra que una millor distribució de la ciutat és molt positiva.

Quan es va acabar el confinament domiciliari molta gent vam voler sortir a passejar, i va ser quan ens vam adonar que no disposàvem d'espai suficient, sobretot si volíem mantenir les distàncies físiques. Tenim voreres molt estretes i carrils d'aparcament a tot arreu amb cotxes immòbils. Ens impedeixen gaudir d'un espai públic que mantenim entre tots.

Com va sorgir la iniciativa 'Recuperem El Baix Maresme'? Com vau decidir adherir-vos a la campanya 'Recuperem La Ciutat'?

Ja existia una mobilització prèvia d'anys de reclamació d'aquestes mesures, però el fet detonant va ser la mobilització de l'11 de juny que organitzà 'Recuperem La Ciutat', on es van adherir moltes poblacions. Una d'elles va ser Premià de Mar, amb la planificació de tallar l'N-II i la lectura d'un manifest de la campanya. En aquest moment ens vam adonar que podíem aplicar totes aquelles consignes a altres pobles del Baix Maresme. Vam obrir una convocatòria per reunir-nos entre gent de diversos municipis per assimilar aquesta proposta, i es convertí en tot un èxit.

Qui conforma el projecte?

El projecte 'Recuperem El Baix Maresme' està conformat tant per gent que pertanyem a altres entitats, com gent que ve per lliure. Ara mateix som unes vint persones organitzant activament coses i ens reunim contínuament.

Quina ha estat l'acollida de la iniciativa i el seu suport per part dels ciutadans? Com els hi feu arribar les vostres accions i propostes?

Personalment em va sorprendre molt, perquè m'esperava una mica més de recel especialment amb el context de la Covid, però l'acollida que hem tingut ha estat fenomenal. Només cal veure l'assistència als talls. Moltes famílies que s'han adherit, ens han donat les gràcies per la nostra feina. A més, el mateix funcionament del grup és molt agradable, no tenim cap fricció, ens anem ajudant els uns als altres.

Per fer arribar les nostres accions utilitzem diverses vies. Per una banda, les difonem a través de les xarxes socials, i d'altra banda, fem molt contacte a nivell de boca-orella i també hem rebut molt de suport per part dels mitjans de comunicació comarcals.

De totes les reivindicacions que proposeu, quines són les fites més urgents i destacables?

Hi ha dos contextos importants que determinen aquesta urgència. Per una banda, el context de la pandèmia. Això provoca que no puguem permetre aglomeracions de gent i, per tant, és més important assegurar la salut de les persones que passegen pel carrer que no pas tenir el cotxe aparcat davant de casa. Per això una de les nostres urgències és repensar la mobilitat dintre dels municipis i facilitar el desplaçament cap als municipis veïns. 

També és imprescindible estabilitzar el transport, sobretot si disposem d'una línia de Rodalies en vaga contínua que comporta tantes aglomeracions dins els combois com llargues estones d'espera sense cap tren.

I l’altre context?

L’'alliberament del peatge de la C-32 el pròxim agost. Aquesta autopista que passa pel maresme, ha anat allargant el seu peatge a través de diverses concessions en benefici de la companyia Abertis. El peatge ha provocat durant anys una gran derivació del seu trànsit cap a l'N-II. Per tant, tenim una carretera amb molta més pressió de circulació, que no està preparada per absorbir-lo.

Aquest alliberament és una oportunitat per reduir l'afluència de l'N-II. Però ens preocupa que aquesta oportunitat sigui ignorada, provocant que l'autopista absorbeixi més trànsit mentre que la Nacional segueixi assimilant la circulació que ha estat absorbent fins ara. És a dir, que el vehicle privat tingui encara més facilitats per circular.

La millora de la comunicació entre els pobles i dins dels mateixos municipis, pot ajudar a reforçar el sentiment de col·lectivitat i comunitat entre els ciutadans. Ajudaria doncs la plataforma a aportar més vida social als pobles?

La plataforma ens ha fet adonar de la desconnexió que vivim entre els pobles veïns que, a més, viuen circumstàncies molt similars. Per això, un dels objectius és justament superar aquesta barrera entre pobles, és a dir, fer xarxa. Per aconseguir-ho és important facilitar la mobilitat d'un municipi a un altre. No vull haver de dependre del cotxe ni dels trens, que passen quan volen, per poder moure'm per la comarca.

Quin és l'estat dels recorreguts a peu entre els pobles?

Molt deficient. Si vull anar passejant de Vilassar a Premià, em trobo amb camins de terra paral·lels a la N-II que en molts casos no tenen cap protecció entre el vianant i els cotxes. Tot això dificulta la comunicació, però també afecta altres àmbits, com el comerç. La mobilitat de la comarca està pensada per l'ús del cotxe i, per tant, els centres comercials als quals s'hi pot accedir amb vehicle propi surten beneficiats en detriment del comerç local. La facilitació de la connexió interurbana, afavoriria l'intercanvi en l'àmbit de comerç local.

'Recuperem El Baix Maresme' busca transmetre aquestes demandes a les institucions i administracions. Quina ha estat la seva resposta? Heu aconseguit alguna de les fites proposades?

La resposta de les administracions ha estat decebedora. Vam presentar una moció als plens dels tres ajuntaments (Masnou, Premià i Vilassar), que demanava la pacificació de la Nacional. Aquesta moció s'aprovà a Vilassar i a Premià, però al Masnou va ser rebutjada. A més, els mateixos partits de diferents municipis van votar en sentits contraris. Però el que més ens preocupa és no haver vist un canvi de mentalitat per part dels administradors, ni que tampoc busquin passar d'una comarca que prioritza el cotxe a una comarca que prioritzi la ciutadania.

A través de la plataforma ja heu convocat tres concentracions des del setembre. Com ha estat aquesta experiència?

L'organització ha estat una mica caòtica, amb l'agreujant de la pandèmia i la dilació dels temps de resposta dels permisos de la Generalitat. Però finalment totes les concentracions s'han pogut dur a terme, amb la condició que els assistents no podien portar menjar ni begudes, com tampoc compartir material, incloent-hi les pancartes. Ha estat difícil organitzar manifestacions que no podien celebrar-se com havia estat sempre.

Per sort, vam rebre un gran suport per part de 'Recuperem La Ciutat'. En particular, el ballarí Miquel Barcelona ens va dissenyar una coreografia per expressar la recuperació de l'espai. És una coreografia molt espectacular que utilitza diversos verbs per ser expressats corporalment. Un exemple és el verb morir. Durant la coreografia, quan 'ens morim' és quan ens estirem enmig l'asfalt creant la imatge de tota una carretera plena de cossos estirats. Estar estirada a l'asfalt mirant al cel provoca una estranya sensació d'empoderament i vulnerabilitat a l'hora.

 

De cara al futur, quina és la següent acció pensada des de la campanya?

D'una banda, la idea és seguir amb els talls al llarg de la primavera. El següent serà el 28 de febrer a Vilassar de Mar, però evidentment prioritzem que ens puguem coordinar en fer accions entre vàries ciutats. A més, les famílies i la canalla són les grans assistents de les concentracions, és per això que ens estem replantejant dinamitzar les concentracions i crear activitats més animades, sempre respectant les mesures de prevenció de la Covid-19 i buscant promoure les nostres reivindicacions.
 
S'apropen les eleccions. Què proposeu a les institucions?

Des del punt de vista administratiu, busquem transmetre preguntes als partits que es presenten a les eleccions el pròxim 14 de febrer, perquè es comprometin amb alguna postura, amb la idea de poder fer pressió a qui entri a formar part del nou govern.