Secans de Lleida: Trenca protegeix l’últim refugi de diverses espècies en perill d’extinció

La fauna i la flora de les zones estepàries i els secans de Lleida s’han vist molt afectades durant els últims anys per la intensificació de l’ús de pesticides i l’abandó de les pràctiques agràries tradicionals. És per això que l’associació Trenca ha impulsat la consolidació del projecte centrat en la protecció de dos dels espais protegits més valuosos de la Plana de Lleida, pertanyents a la Xarxa Natura 2000: la finca agrària de Torreribera i la Timoneda d’Alfés.

Com ens ha explicat el José Guerra, de l'associació Trenca, Torreribera és un espai molt important perquè “manté els marges amb els camps limítrofs” i això fa que hi hagi una “diversitat brutal”. 

De fet, és l’última àrea de cria de la trenca, l’ocell més escàs de la península Ibèrica. Aquest vertebrat és el més amenaçat del país, l'any 2019 només hi havia una parella nidificant que va tirar endavant tres polls.

D’altra banda, la Timoneda d’Alfés és l'últim gran erm de Catalunya. Un espai molt important per la flora que alberga i per ser l’únic refugi a Catalunya de l’alosa becuda, una espècie d'au que es va arribar a considerar extingida.

Actuacions i objectius de Trenca

Per a la conservació d’aquestes aus i el seu entorn, Trenca impulsarà -durant els pròxims dos anys- pràctiques agràries i ramaderes sostenibles, voluntariats i eines com la custòdia del territori. Amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).

“Posarem nius i tancarem el perímetre dels espais perquè la gent no els trepitgi, ja que moltes d’aquestes aus nidifiquen a terra”, explica el José Guerra sobre el tipus d’accions que duran a terme. 

També iniciaran una neteja dels espais amb l’ajut de voluntaris i faran una plantació molt gran d’arbres i arbustos “perquè d'aquí a uns anys hi hagi més arbres idonis per nidificar i que augmenti la diversitat”.

En col·laboració amb els propietaris i usuaris del territori, també es desenvoluparan mesures de foment de la biodiversitat i de millora de l’hàbitat. I es posarà en marxa un estudi científic sobre els insectes, ja que a tots dos espais s’han trobat espècies de llagosta molt poc comunes.

Des de l’associació recorden que a banda de la seva tasca, també és fonamental el paper de la ciutadania per a la conservació d’aquests espais, ja que són especialment sensibles a les molèsties humanes.

L’objectiu final d’aquest projecte, que forma part de la convocatòria 2020-2022 de subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya, és frenar el declivi de les poblacions de fauna salvatge lligada a ambients agrícoles i prats que, segons l’informe sobre l’Estat de la Natura de Catalunya 2020, han perdut, de mitja, un 34% d’individus als últims 18 anys.

“Volem augmentar la timoneda perquè pugui acollir més parelles de l’alosa becuda”, especifica el José, que també té l’esperança que “la gent sigui conscient de la importància que té aquest espai” i que “els lleidatans coneguin millor els paisatges del seu municipi”. 

Un gran recurs econòmic

A banda dels motius ecologistes, el José ens recorda que els secans de Lleida són un reclam “molt potent” per al turisme ornitològic. “Hi ha moltíssima gent que ve a mirar ocells”, afirma. 

En una enquesta que es va dur a terme l’any 2019 es van comptar 18 nacionalitats diferents entre els visitants de la Timoneda d'Alfés, la majoria del nord d’Europa, però també japonesos, estatunidencs i australians. A més, en ser un turisme d’experts en aus, és molt respectuós amb la fauna i la flora.

Segons ens explica el José, la majoria “són jubilats que recorren el món mirant ocells” i que “després d’una jornada d’observació es gasten molts diners en un bon sopar i un bon hotel, ja que tenen un gran poder adquisitiu”. “És una cosa que s’ha de potenciar i s’ha de cuidar”, insisteix.