Quim Pou: "Si no hi ha contacte amb la natura, no s'entén ni es coneix l'entorn"

L'Associació la Sorellona neix el 2013, integrada per un equip d'ambientòlegs, biòlegs i altres experts en gestió de recursos naturals que, alhora, tenen llarga experiència en l'educació ambiental i en el lleure. 

Des de llavors, els membres de la Sorellona treballen per oferir diverses activitats d'educació ambiental, enfocades a tots els públics i amb l'objectiu "d'aprendre a la natura, de la natura i sobre la natura". A més, les seves propostes també inclouen estudis tècnics i equips de voluntariat ambiental, dirigits a la conservació i gestió de la biodiversitat. Parlem amb 

Quin tipus d'activitats organitzeu des de l'Associació la Sorellona?

Som una associació centrada a dur a terme activitats d'educació, divulgació i sensibilització entorn del medi natural. A mesura que ens hem anat consolidant, hem començat a entrar en altres camps de treball on fem accions de restauració i conservació ambiental o estudis d'espècies amenaçades. Això inclou fer estudis tècnics o gestionar equips de voluntariat ambiental. Ara som una entitat de serveis amb una vessant típicament associativa, dinamitzem activitats en el nostre entorn social, però sobretot prestem serveis tècnics.

Oferiu experiències per a tots els públics.

L'educació ambiental oberta a tots els públics va ser el motiu central amb el qual va arrencar l'entitat. Sobretot, enfocada en l'educació en el lleure de nens i joves que és on destinem més esforços i pressupost. Per al públic més petit organitzem per iniciativa pròpia campaments i casals en espais naturals protegits.

D'altra banda oferim camps de treball i voluntariats, enfocats a tots els públics, a través de l'oferta de la Generalitat, sempre en funció de les propostes que ens accepten i de les que ens veiem en cor d'assumir. A més, durant els caps de setmana i festius, també organitzem propostes puntuals lligades a projectes que tenim en marxa, com iniciatives de conservació o divulgació ambiental. Els assistents acostumen a ser tant petits com grans.

Proposeu una gran varietat de campaments per a petits i adolescents. Què us diferencia dels campaments d'esplai o casal?

Són diferents i alhora no ho són. D'entrada el principal tret distintiu dels nostres campaments és que volem que siguin a l'aire lliure i a la natura, perquè els nens i nenes estiguin uns dies fora de l'entorn urbà, allunyats de les pantalles, socialitzant i passant-s'ho bé. Per tant, amb això ens assemblem molt a les iniciatives del món de l'esplai o de l'esport.

El tret distintiu és que els fem sobre la natura i a la natura. És a dir, no només ho fem en espais naturals protegits i llocs icònics, sinó que organitzem una mena de 'campus de natura'. La intenció és que els nens juguin, s'ho passin bé i surtin de casa, però si han d'aprendre alguna cosa, sempre que tinguin inquietud i ganes, que sigui sobre la natura. És per això que els hi oferim tallers de natura conduïts per experts ambientals o fem petites rutes passant per estanys de muntanya on els expliquem la feina de conservació i recuperació que s'hi duu a terme.

I pel que fa a programes per a adults o activitats més tècniques?

Per a adults tenim activitats d'interpretació de la natura, observació d'un espai o d'una espècie protegida o problemàtica concreta. Altres vegades ho vinculem més a un estudi concret que estiguem fent, programant mostrejos adaptats i oberts al públic general. Sovint adquirim una vessant més tècnica i restringim les activitats a un públic universitari. Altres cops oferim propostes d'intervenció, com els voluntariats ambientals per fer una neteja de la ribera o una retirada d'espècies exòtiques, entre altres.

Heu creat també un projecte propi, el projecte 'Escanyagats' per conservar l'espinós, un peix molt usual als nostres rius.

Sí, el projecte 'Escanyagats' se centra en la conservació de l'espinós, un peix protegit, així com dels seus hàbitats i espècies acompanyants d'interès. En el marc d'aquesta iniciativa hi anem enquibint tot de propostes entorn de projectes de conservació, de divulgació, o educació ambiental, entre altres. Dins l''Escanyagats' organitzem, per exemple, mostrejos de fauna aquàtica, amb l'espinós com a protagonista.

L'Associació gira entorn de l'educació ambiental. Com de necessari és aprendre de la natura?

És ben sabut que la societat, i en especial els nens, s'han allunyat de la natura. Però tots tenim la necessitat d'estar en contacte amb ella i d'aprendre'n. Com a primats necessitem sentir-nos a prop de l'entorn natural, perquè ens dóna salut física i emocional. Fins i tot algú podria dir en l'àmbit espiritual.

Els petits tenen aquesta necessitat de respirar i ser constantment propers a la natura. Nosaltres, com a educadors ambientals, volem que el lleure educatiu dels infants es pugui realitzar en contacte amb la natura. No és el mateix fer-ho als carrers de pobles i ciutats que a l'aire lliure en un prat d'alta muntanya. La prova és quan els pares els recullen després dels campaments, sovint els veuen canviats, amb un aire diferent i contents. D'alguna manera ens agradaria pensar que és per això, perquè els nens a l'aire lliure són com una flor que li toca l'aire i la pluja.

Coneixem suficientment el medi natural?

Evidentment, avui en dia, la major part de la societat, i els nens en conjunt, s'han tornat molt urbanites. Tenen molt poc vincle amb la natura i, per tant, poc coneixement d'ella. No només de les espècies i els seus noms, sinó dels processos: com ha de ser un riu, com baixa l'aigua, què passa quan plou. Coses tan senzilles com aquestes. Si no hi ha contacte amb la natura, no s'entén ni es coneix l'entorn.

Bona part de la vivència dels nens i dels adults avui en dia ve d'una pantalla. Sóc especialista en peixos i quan en un taller traiem una anguila del riu, el primer que et pregunten els nens és si aquella anguila és elèctrica. Lògicament, perquè ho han vist en documentals, als dibuixos animats o en un llibre. Però l'anguila elèctrica de fet no és ni tan sols anguila, és un peix llarguerut que viu a Sud-amèrica. Està bé que tinguin interès per aprendre, però sovint el focalitzen a través dels canals habituals, com els mitjans tecnològics, i el seu referent no ve d'observar l'entorn.

L'interès, però, hi és?

Els nens són molt plàstics i ràpidament tenen ganes d'aprendre de la natura. A més, les activitats sobre l'entorn natural els hi deixen empremta. Per sort, s'estan impulsant diversos programes d'educació ambiental, tant per a escoles com per a esplais o per a les mateixes famílies.

Com us ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a l'Associació?

D'entrada ens va afectar personalment. El treball que fem a l'Associació és molt vocacional, depèn de l'empenta i les ganes de tirar endavant projectes, que sovint tenen pressupostos justos i condicions difícils. Doncs bé, és evident que tenim els ànims tocats. Al final som petits equips de persones i és inevitable que tot això ens afecti.

Després, a escala organitzativa, en ser una entitat de serveis depenem que les famílies ens confiïn els nens, però també de contractes que aconseguim amb el sector públic. Per tant, el nostre programa d'educació ambiental dirigit a escoles i famílies va quedar pràcticament anul·lat. Només vam poder tirar endavant la feina d'estiu, tot i que generant molt de dèficit econòmic. Hem hagut de doblar esforços amb els mateixos pressupostos: més monitors, invertir en materials nous, més hores de feina o més empeny personal, per exemple.

Malgrat la pandèmia, torneu a oferir activitats però seguint les mesures sanitàries. Quines són les expectatives?

El que ens ha deixat aquesta pandèmia és un sentiment d'incertesa continuada, que ha comportat un desànim col·lectiu. A efectes organitzatius i de planificació és on més ens afecta, perquè no sabem fins a quin punt organitzar les activitats si no sabem si podrem realitzar-les. L'any passat vam haver d'anul·lar tota la programació de la primavera, i a l'estiu, després de molts dubtes i a l'últim moment, ens vam animar a tirar endavant les activitats previstes.

Ara venim amb la rèmora del cansament, però veient que la situació serà similar a l'any passat, no ens hem proposat plantejar coses noves sinó que repetirem la mateixa programació.

Pel que fa a la gent, heu notat un increment en la implicació o la participació en les activitats? Creieu que la pandèmia ha alterat les percepcions i la sensibilitat ambiental de la població?

En termes quantitatius no sabria dir-t'ho exactament, però probablement sí, perquè malgrat tot hem tingut el mateix nombre d'inscripcions als campaments que altres anys, sobretot gràcies al fet que ha vingut molta gent nova.

Amb el confinament municipal i comarcal la gent està redescobrint els seus entorns naturals, sovint menystinguts però ben valuosos. Això sí que ho notem clarament a les nostres activitats; hi ha hagut un canvi en l'esperit amb el qual ve la gent. Però aquest esperit deixarà empremta a llarg termini, no és un efecte immediat. Ho anirem notant amb el temps, perquè la gent anirà recapacitant i esperem que s'adoni que ens hem de fer càrrec que la natura és més valuosa del que ens imaginem i constitueix una via d'escapatòria per la nostra salut i benestar.

Heu trobat canvis en la biodiversitat després d'aquest període d'inactivitat?

D'això se'n va parlar al confinament, ja que hi va haver determinada fauna passejant-se per llocs insòlits. També és cert que vam passar una primavera inusual, amb molta humitat i pluja. Però com que malauradament tenim una natura bastant castigada, des del nostre àmbit d'espècies aquàtiques hem vist que les zones de riu segueixen igual de castigades.

Per tant, els canvis han estat puntuals i esporàdics, i en general la natura segueix tenint els mateixos problemes de sempre. És cert que el medi natural reacciona ràpidament i és molt plàstic, és per això que podria recuperar-se ràpidament si som capaços de deixar-li espai i donar-li una oportunitat.

Les entitats tenen un paper actiu en aquesta recuperació de la natura.

Catalunya és un territori amb una xarxa molt diversa d'entitats. En el sector ambiental tenim molt de camp per recórrer pel que fa al paper que poden tenir les entitats en la conservació, gestió i divulgació de la natura a tots nivells, incloent-hi estudis aplicats o cientificotècnics. El que passa és que es necessiten recursos per fer-ho, i les administracions han de creure i apostar per les associacions.

Evidentment hi ha línies d'ajut per al tercer sector, però aquestes són escasses i insuficients. Com a societat tenim una certa mancança en la potència i capacitat de treball que posseeixen les nostres entitats. Nosaltres tenim ganes de treballar molt més enllà del que podem fer, i si no ho fem és bàsicament per una qüestió pressupostària. Aquest és el principal factor que ens limita a tenir el paper actiu que voldríem.