Alerta pel declivi de les poblacions de papallones a Catalunya a causa del canvi global

Fa vint-i-set anys que el Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb l’ajut del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, coordina el projecte de seguiment de les poblacions de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Les persones col·laboradores d’aquest projecte duen a terme un cens visual durant trenta setmanes al llarg d’un itinerari determinat que trien a Catalunya, Andorra o a les Illes Balears. Un cop per setmana, recorren el transsecte a una velocitat constant i compten les papallones que estan a una distància de 5 metres per davant seu i als costats. Aquesta tècnica que prové del conegut BMS britànic, un mètode que es va desenvolupar als anys setanta i que actualment s’ha exportat arreu d’Europa.

Aquest comptatge permet conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones i relacionar-los amb diferents factors ambientals. Unes dades “molt potents” que “donen la possibilitat d’entendre moltes coses”, ens explica l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i coordinador del CBMS, Constantí Stefanescu.

Augmenten els voluntaris i voluntàries el 2021

L’1 de març va començar la temporada número vint-i-vuit del CBMS, una campanya que ha arrancat amb la incorporació de trenta nous voluntaris i voluntàries, gràcies als quals els censos arriben a moltes més localitats. “Ens estem apropant als cent cinquanta punts on setmanalment la gent recull dades”, celebra el coordinador del projecte. “És la notícia més positiva a hores d’ara: la xarxa continua creixent gairebé trenta anys després i té molt bona salut”, afegeix.

Com explica el Constantí, “la clau de l’èxit” d’aquest programa és que és “un mètode agradable”. “Durant el temps que surt a fer el comptatge, la persona voluntària està en contacte amb la natura i, a més, les papallones sempre són molt atractives i quan les coneixes et quedes enganxat molt ràpidament”, destaca.

Unes dades molt útils per a la recerca científica

Totes les dades que envien els voluntaris i voluntàries setmanalment s’informatitzen i es passen a una extensa base de dades -amb més de tres milions d'observacions de papallones- que després es fa servir per fer recerca científica. “Un dels aspectes més interessants d’aquests projectes és entendre com tots els canvis que estan tenint lloc actualment, el que es diu canvi global -que inclou el canvi climàtic, però també tots els canvis del paisatge- estan incidint sobre la biodiversitat”, explica l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Gràcies a les papallones com a grup indicador, poden “interpretar com el canvi climàtic està afectant determinades espècies o com l’augment de la cobertura forestal està afectant les poblacions de papallones”.

Les espècies de papallones a Catalunya

Un dels aspectes més preocupants que han pogut constatar des del CBMS recentment és que “una gran proporció de les espècies de papallones de Catalunya està en declivi” i que “les poblacions cada vegada són més escasses”.  En alguns casos, fins i tot, han arribat a documentar extincions locals. 

“La nostra tasca està a identificar quines són les causes que ens estan portant a aquesta situació”, ens explica el Constantí, que apunta a l’augment de les masses forestals, la pèrdua d’espais oberts i l’abandonament de les pastures com a principals desencadenants. 

Aquesta disminució de les poblacions de papallones al territori català es pot combatre amb “una gestió activa del medi”. Però hi ha altres problemes molt més difícils de gestionar que també afecten aquests insectes, com són “les grans sequeres estivals dels últims anys, lligades a les onades de calor”.

Els efectes de la pandèmia

Com a qualsevol projecte, el confinament domiciliari de l’inici de la pandèmia de coronavirus va suposar un gran problema. “Durant els dos mesos de confinament total va ser absolutament impossible aconseguir permisos perquè els voluntaris sortissin al camp, tot i que és una activitat que té un risc associat a la pandèmia gairebé nul”, lamenta el Constantí.

“Vam calcular que durant els dos mesos crítics es van perdre dos terços de totes les dades possibles i vam aconseguir salvar aproximadament un terç”, recorda. Tot i això, el 2020 va ser un molt bon any per a les papallones, ja que va haver-hi “una primavera molt plujosa” i les poblacions van “créixer molt”.