Natàlia Torrent: “Els rohingyes depenen del tot dels serveis de salut oferits per organitzacions humanitàries”

Les terribles imatges de l’incendi que el passat 22 de març va afectar el camp de Cox’s Bazar (Bangladesh), on es refugia una part important de la minoria birmana dels rohingyes, van colpir el món. Per aprofundir-hi, hem parlat amb la Natàlia Torrent, coordinadora de Metges Sense Fronteres (MSF) a Bangladesh, que ens explica quines són les condicions dels camps i exposa la difícil situació de les persones -prop d’un milió- que hi viuen. 

Les conseqüències de l’incendi per a les persones que viuen al camp de Cox’s Bazar han estat desastroses.

Els nostres equips sobre el terreny han vist la devastació que ha provocat l'incendi en diverses zones. Milers de famílies han perdut les poques pertinences que tenen i les modestíssimes construccions de bambú i plàstic sota les quals es refugiaven.

A més, diverses instal·lacions han quedat destruïdes, entre elles diversos centres de salut, com el que Metges Sense Fronteres tenia en la zona de Balukhali, que donava cobertura a més de 30.000 persones i ha quedat completament destruït. També hem vist com moltes persones van quedar ferides en intentar sortejar els filats que envolten els camps.

 

Font: Pau Miranda (MSF).

Una tragèdia com aquesta era previsible?

Fa temps que alertem de les penoses condicions en què estan aquests camps. Aquesta terrible tragèdia no fa més que confirmar que la situació s'està tornant insostenible i que les autoritats i la comunitat internacional han de plantejar solucions a llarg termini, i no només sortides a curt terme. 

Les causes d’aquests incidents són atribuïbles a les condicions de vida dins dels propis camps?

Per descomptat. Els camps estan totalment saturats i els refugis, construïts amb materials temporals i febles, fan que el foc es propagui ràpidament. 

És freqüent que hi hagi incidents com aquest?

Sí, per exemple, aquest va ser el tercer incendi en un mes. Les conseqüències que tenen per a la vida de molts refugiats rohingya són absolutament devastadores. La situació als camps s'està deteriorant, cada cop hi ha menys accés a l'atenció mèdica, augmenta la violència i les condicions de vida bàsiques són del tot insuficients.

Com són aquests camps?

Gairebé 900.000 refugiats rohingyes viuen amuntegats en 26 quilòmetres quadrats, en condicions de vida molt precàries. De fet, aquestes condicions són la causa principal de les problemàtiques mèdiques entre la població refugiada que a Metges Sense Fronteres atenem als nostres centres mèdics. Parlem de malalties com ara diarrees agudes, infeccions de l’aparell respiratori, malalties de la pell i febres.

 

Font: Pau Miranda (MSF)

Per no parlar de la salut mental, és clar.

L'extrema violència que va obligar els rohingyes a fugir de les seves llars a Myanmar, combinada amb el perillós viatge, l'estrès diari de la vida als camps, la incertesa sobre el futur i ara els desafiaments addicionals causats per la Covid tenen un gran impacte en la salut mental dels refugiats.

Molts pateixen flashbacks, ansietat, malsons recurrents i insomni, així com trastorns d'estrès posttraumàtic i depressions. Arran de l’incendi, un refugiat ens explicava que en veure les flames no va poder evitar sentir el mateix que quan el seu llogaret a Myanmar va ser incendiat i va haver de fugir amb la seva família.

Com s'organitzen aquests camps, qui els gestiona? 

Els camps són gestionats per les autoritats de Bangladesh, en coordinació amb agències de Nacions Unides. Als rohingyes se'ls ha negat la possibilitat de tornar a les seves llars a Myanmar de manera segura i amb dignitat.

Les restriccions pel que fa a la llibertat de moviments i la falta d'accés als mitjans de subsistència a Bangladesh, inclosa la capacitat per treballar, suposen que els rohingyes depenen per complet de l'assistència humanitària. Les creixents restriccions per a moure's i la prohibició que puguin treballar fan inviable que aquesta dependència disminueixi.

La Covid no ha fet més que complicar la situació.

Les primeres projeccions suggerien un brot de Covid a gran escala al districte Cox's Bazar de Bangladesh, on es troba el camp de refugiats més gran del món. Amb prop de 900.000 refugiats rohingyes vivint en condicions d'amuntegament i insalubritat, existia la preocupació que el brot sobrepassés ràpidament la capacitat de resposta humanitària. Això va desencadenar una sèrie de mesures per prevenir i contenir la propagació del virus. I encara que hi ha casos de Covid als camps, de moment, els escenaris més catastròfics no s'han materialitzat.

En quina mesura us inquieta l’afectació de la Covid?

La nostra major preocupació ara són els efectes secundaris de la Covid. Per una banda, hi ha una reducció dels serveis de salut, i per l’altra, la població és més aviat reticent a anar als centres mèdics. Això pot provocar un augment de la morbiditat i mortalitat no relacionades amb l’epidèmia, sinó causades per l'accés tardà i limitat a l'atenció mèdica.

Font: Pau Miranda (MSF).

El patiment dels rohingyes ve de molt lluny. Quina és la situació actual d'aquesta minoria?

El 25 d'agost de 2020 es van complir tres anys des que les operacions de les forces de seguretat de Myanmar van obligar més de 700.000 rohingyes a travessar la frontera cap a Bangladesh. Per als apàtrides rohingyes, aquesta data és un recordatori de dècades de violència, persecució, discriminació i negació de drets bàsics.

Actualment, la falta d'estatus legal i l'absència de solucions a llarg termini i més sostenibles significa que el futur dels rohingyes és més incert que mai. Sense estatus legal, els rohingyes depenen del tot dels serveis de salut oferits per entitats humanitàries.

Es preveu alguna sortida per a tots aquests refugiats que malviuen en aquests camps?

De moment, no s'albira cap solució a curt termini. I qualsevol procés de repatriació ha de dur-se a terme d'acord amb el dret internacional i ser segur, voluntari i digne.