Es posa en marxa la nova llei de la infància

Aquest passat dijous 15 d’abril, el Congrés ha fet un pas històric amb una llei que protegirà la infància enfront de la violència. Aquesta ha estat batejada com la Llei Rhodes, amb referència al pianista James Rhodes, que va estar víctima d’abusos sexuals durant la seva infància i, juntament amb organitzacions en defensa dels drets dels infants, ha lluitat perquè a l’Estat espanyol s’aprovi una de les normatives més avançades del món en la prevenció de les agressions a menors i la reparació de les víctimes.

Com ja ha explicat Ione Belarra, ministra de drets socials al Congrés, la norma pretén transmetre un missatge nítid a la ciutadania, com al seu dia va fer la llei contra la violència de gènere. “Que la violència contra els nens i nenes no és acceptable en cap de les seves formes”.  “Dedicarem els fons que siguin necessaris per a desenvolupar les mesures que calguin. És important no només la inversió, sinó també el missatge d’aquesta llei”, afegeix Belarra.

Les dades dels abusos continuen sent alarmants. A tot l’estat, cada dia es presenten més de 100 denúncies de violència sobre infants en l’àmbit familiar i gairebé la meitat de les víctimes dels delictes sexuals són menors d’edat. Només al 2019, es van registrar 40.000 delictes contra menors i arran del confinament, el maltractament infantil ha augmentat.

La Plataforma d’Infància ja ha remarcat que “és una llei necessària i pionera a Europa i el món, pel seu aspecte integral. A Noruega van posar en marxa una estratègia amb diversos ministeris implicats, però no hi ha cap legislació d’aquestes característiques. És multidisciplinària i té un caràcter especialment preventiu, per a evitar que es produeixi la violència”.

Antonio Andrés Pueyo, promotor de PrevenSI, assegura que la normativa permet abordar els abusos de forma més especialitzada, atenent les necessitats de cadascun d’ells. “La Llei Rhodes ha donat una resposta a una demanda social que ve de lluny. A l’inici, la normativa era molt genèrica, però la versió final ha incorporat molts aspectes concrets relacionats amb la violència sexual, atenent de forma especialitzada”.

“Per exemple, molts agressors són adolescents o persones amb discapacitat o trastorns mentals. En aquests casos, la llei posa èmfasi en la prevenció i contempla altres vies de càstig que no siguin la penal”, matisa Pueyo. “L’aspecte més rellevant és que ha ampliat el focus de la prevenció més enllà de les víctimes. Ha posat a l’entorn de les organitzacions i entitats que treballen amb infants una tasca molt activa i preventiva. Clar que s’ha de protegir a la víctima, però també s’ha d’evitar que n’hi hagi de noves”, afegeix el promotor de l'entitat.

La normativa tindrà en compte aspectes com el deure de comunicar qualsevol situació de violència, oferir protecció a les escoles i l’esport i que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades sobre el tema. La llei també contempla nous tipus penals per castigar els delictes que es produeixin a la xarxa, la prescripció d’un delicte es podrà denunciar fins als 50 anys i s’introdueixen millores per lluitar contra la violència masclista.

¡Aprobada en el @Congreso_Es! La Ley Orgánica de Protección a la Infancia y la Adolescencia frente a la Violencia ha obtenido la mayoría absoluta necesaria para su aprobación. El texto continuará ahora con su tramitación en el @Senadoesp. #LeyViolencia #NoPuedenEsperar pic.twitter.com/k1J1dlKvd9

— Save the Children Es (@SaveChildrenEs) April 15, 2021

Deure de comunicar

La normativa marca el deure de comunicar qualsevol situació de violència sobre infants o adolescents a l’autoritat competent encara que no sigui constitutiva de delicte. Les oenagés alerten que aquestes denúncies només són una petita part del problema, ja que bona part de les agressions o bé no són verbalitzades pels/per les menors o bé s’intenten resoldre dins les famílies. D’altra banda, s’elimina la possibilitat que es desestimi la denúncia d’un infant per presumpta falta de maduresa.

Protecció a les escoles i l’esport

La llei crea la figura de la persona coordinadora de benestar i protecció als centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques amb l’objectiu d’assegurar l’adequat funcionament dels protocols d’actuació davant indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència. Així mateix, es crea la figura del delegat/ delegada de protecció a les entitats esportives i d’oci.

Especialització de policia i jutjats

Es demana que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències que no siguin necessàries. Pel que fa a l’àmbit de la justícia, estableix que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades.

D’altra banda, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, el que evitarà que hagin de declarar reiteradament al llarg del procediment penal. Així mateix, es crea un registre unificat de menors víctimes, amb la finalitat de tenir dades més precises de la magnitud del problema.

La prescripció es podrà denunciar fins als 50 anys

Gràcies a una esmena transaccional en l’últim moment, els terminis a partir dels quals prescriuran els delictes d’abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima faci 35 anys, el que representa que les agressions més greus tindran temps de denunciar-se fins als 50 anys.

Aquesta possibilitat suposa un gran pas endavant, ja que en l’actualitat els terminis comencen a córrer quan la víctima fa 18 anys, el que ha provocat que desenes de procediments s’arxivessin sense emparar a les víctimes pel fet que no van poder denunciar fins passat molt de temps l’abús que van patir.

Lluita contra la violència masclista

En la tramitació parlamentària, s’han afegit millores en l’àmbit de la lluita contra la violència masclista. D’aquesta manera, s’apunta que “els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com ara l’anomenada síndrome d’alienació parental, puguin ser presos en consideració”.

D’aquesta manera, s’elimina la definició de la síndrome d’alienació parental, basada en la suposada manipulació de la mare als fills i filles en contra del pare.

Delictes a través de la xarxa

La llei també crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d’internet al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com ara l’anorèxia i la bulímia.