Toni Guirao: “S’està perdent la memòria del poble sahrauí”
Comparteix
Toni Guirao s'estrena com a nou president de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS).
Amb l’objectiu de denunciar la situació del poble sahrauí en la vulneració de drets humans i amb la inacció de la comunitat internacional, va sorgir la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS). Amb projectes als camps de persones refugiades de Tindouf (Algèria) i als territoris ocupats del Sàhara Occidental, formen part de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS) i Lafede.cat. Tanmateix, la Federació està adherida a l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara del Parlament de Catalunya.
Durant l’última assemblea, l’entitat va renovar la junta directiva i l’actual presidenta, Núria Salamé, deixa el càrrec per passar el testimoni a Toni Guirao, l'actual president de Wilaia (Mataró amb el Sàhara) i, ara, nou president d’ACAPS. Parlem amb ell sobre la nova etapa i la situació del poble sahrauí, focus en l'actualitat per la crisi humanitària i les vulneracions de drets a la Frontera Sud entre l'Estat espanyol i el Marroc.
Quina és la història de Toni Guirao?
És una història llarga en la solidaritat perquè porto tretze anys a la junta d’ACAPS, on també havia estat com a tècnic portant els projectes. La junta de la federació és un espai on som amics i ens coneixem, i va arribar un punt on la Núria Salamé -que ha estat la presidenta els últims anys- va plantejar que li calia un descans. Però això no vol dir que plegui, ens ho va deixar molt clar; que ella la solidaritat i el fet d'estar vinculada a l’ACAPS no ho volia deixar de cap manera, i nosaltres ben contents.
Aquests anys jo havia portat alguns projectes, com per exemple, un per alimentar els nens als campaments de refugiats. Donar-los un esmorzar i incentivar a les famílies a què portessin els infants a l’escola. També m’he mogut bastant al moviment solidari pel poble sahrauí, així com entre la gent que ve dels campaments.
També ets el president de Wilaia a Mataró.
Mai pots oblidar les teves arrels i no puc oblidar que vaig començar a Mataró. De fet, aquí a Mataró em preguntaven si deixava de ser el president de Wilaia perquè des d’ACAPS em necessitarien més, però no deixaré a la gent que m’envolta, ni d’un costat ni de l’altre.
Com afrontes aquesta nova etapa com a president d’ACAPS?
L’afronto assumint l’herència de la Núria, que és una activista del moviment sahrauí, una persona molt activa i amb una visió molt àmplia del tema. He d’assumir, en aquest cas la presidència, aportant més reptes en què crec que hi hem d’insistir. Un d’ells seria obrir ACAPS a altres associacions o entitats que no siguin pròpiament del món sahrauí perquè penso que una de les coses que hem de millorar és que, tot i que som molt i moltes, hem de treballar conjuntament perquè la causa es pugui conèixer arreu del territori.
No és un tema que surti habitualment als mitjans de comunicació i des d’aquí volem enviar un record als palestins, que des del món sahrauí estem amb ells. Però el poble sahrauí també està en guerra i ens dol perquè no sortim mai. Amb les dificultats que passen els sahrauís ens agradaria que sortissin als mitjans de comunicació i la població se'n fes ressò.
Quins són els objectius de l’entitat?
Cal desenvolupar projectes per insistir en la defensa dels drets humans i projectes de formació per activistes per la pau. També és clau l’empoderament de les dones als campaments de refugiats sahrauís, perquè les dones sempre han estat un referent, però creiem que cal insistir-hi i desenvolupar més projectes en aquest sentit.
Hi ha més de 150.000 persones que viuen en campaments de refugiats i la zona té moltes necessitats a cobrir. Volem contribuir a millorar la vida d‘aquestes persones amb elements tan bàsics com l’alimentació. La dieta dels sahrauís és de les pitjors dels campaments de refugiats del món. La sanitat també és un tema clau als campaments, així com l’educació on el govern dels sahrauís li dona molta importància, però segueixen necessitant ajuda, perquè els mitjans disponibles són bastant lamentables.
I a Catalunya?
Dins la societat catalana volem donar a conèixer la causa sahrauí. Volem insistir molt que ara mateix estan patint un moment molt delicat i ho volem explicar al conjunt de la societat. Aquest objectiu potser és més complicat, però hi treballarem amb força.
Treballeu al Sàhara Occidental.
Sí. Ens dividim entre els que estan als campaments de refugiats a la zona del Tindouf a Algèria i a la zona ocupada pel Marroc al Sàhara Occidental. També volem donar suport als activistes que lluiten per la pau perquè últimament estan patint una repressió molt important.
Quines necessitats té la zona?
Als campaments de refugiats hi ha temes d’alimentació bàsics. Dins els campaments que controla l’ONU, el poble sahrauí és el que té pitjor dieta en general, i són també els que tenen menys litres d’aigua per habitant l’any als camps de refugiats. Aquests són aspectes que volem contribuir a pal·liar.
Del tema sanitari, amb la pandèmia i les condicions actuals dels hospitals allà, la situació és molt complicada i és un altre element que volem tractar. Així com l’educació, que haurem de refer escoles. I empoderar les dones, formar-les perquè realment puguem contribuir a millorar la seva societat.
I els territoris ocupats?
Als territoris ocupats, els sahrauís ens ho agraeixen molt perquè som els que donem més suport als activistes que estan al territori ocupat pel Marroc per tal de tenir accés a un referèndum d’autodeterminació. Els donem suport, els fem difusió de tot allò que fan, de tot el que els hi passa, etc.
Intentem relacionar els dos aspectes amb unes jornades per la pau perquè els activistes dels dos costats puguin coincidir i evitar guerres, tot amb l’objectiu de la pau i de muntar un referèndum com reconeix l’ONU des de fa seixanta anys.
"El poble sahrauí és el que té pitjor dieta en general, i són també els que tenen menys litres d’aigua per habitant a l’any als camps de refugiats"
Quina és la situació actual del poble sahrauí?
És molt complicada. Aviat farà cinquanta anys que hi ha refugiats, això vol dir que hi ha refugiats que no han vist mai la seva terra. Aquests ja comencen a tenir néts, que no han vist mai tampoc la seva terra. Les escoles els expliquen, que aquesta terra té un mar, però ells viuen enmig del desert, a Tindouf, una de les zones pitjors del Sàhara respecte a sequedat, temperatura, etc. Que algú els expliqui que la seva terra existeix, però no l’hagin vist mai, contribueix a una desestructuració del poble sahrauí.
L’esperança de vida als campaments de refugiats se situa als seixanta anys, això vol dir que aquells que sí que han vist la seva casa, comencen a morir i, per tant, s’està perdent la memòria del poble sahrauí. Jo he tingut contacte amb molts sahrauís de diverses edats i els genera tota mena de malestar amb si mateixos el fet de no poder tornar.
Com viuen el fet de ser persones refugiades?
El fet de no poder-se moure lliurement, quan ells són de tradició nòmada, provoca un malestar i una ansietat a la societat. Així com el no tenir gaires coses a fer; és una zona completament àrida on no es pot cultivar ni tenir pràcticament animals. El fet de no veure una sortida del conflicte i sumat al desarrelament, fa que el poble sahrauí es trobi en una situació molt complicada que actualment, sobretot entre els joves, és molt alarmant. Estem generant unes vides sense futur.
A ACAPS teniu en marxa la campanya de finançament per portar aliments als camps de persones refugiades de Tindouf.
És un tema que anem fent recurrentment, és una forma de contribuir a la millora de la vida dels nens i que organitzen les entitats que formen part d’ACAPS junt amb els ajuntaments. L’any passat vam aconseguir 85.000 euros, si no recordo malament, i aquest any esperem superar-ho per contribuir als campaments.
També compteu amb ‘Ara el Sàhara’, un projecte per donar veu a la població civil sahrauí i amb ‘Sàhara Dempeus’ que vol reforçar el compromís de les institucions davant la defensa dels drets humans al Sàhara Occidental, entre altres projectes.
Tots els projectes tenen l’objectiu de fomentar la cultura de pau i de col·laborar amb els activistes d’un costat i de l’altre. Sabem que és molt complicat perquè tal com es van avançant els esdeveniments a la zona, cada vegada és més difícil resoldre els conflictes de manera pacífica.
Quina és la demanda que feu a la comunitat internacional per protegir el poble sahrauí?
En primer terme, el que volem exigir és que acabin amb la guerra que hi ha actualment entre els sahrauís i el Marroc. És una guerra provocada per la inacció de la comunitat internacional i per la força d’un invasor, el Marroc, que no respecta els tractats internacionals. En segon terme, el que demanem és que es facin càrrec de la situació. Allà hi ha una missió internacional de l’ONU, la Missió Internacional de les Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), que no se’n cuida de vetllar pels drets humans.
Últimament s’està produint una escalada de violència per part del Marroc als territoris ocupats. Aquests dies ens arriben notícies de violacions a dones activistes, d’entrades de la policia marroquina sense cap motiu a cases d’activistes sahrauís. Pensem que la comunitat internacional s’ha de començar a replantejar aquest tema seriosament. Per últim, volem demanar el retorn dels refugiats a casa seva amb una sèrie de condicions, com amb el referèndum per saber si els sahrauís volen autodeterminar-se.
A qui dirigiu les demandes?
A l’ONU, a la Unió Europea perquè pensem que en aquest cas té un paper rellevant, i també a Espanya perquè encara és reconeguda com a potència administradora del territori. Apel·lem a la voluntat de resoldre aquest conflicte.
I a la ciutadania de Catalunya li demanem la solidaritat i el fet de saber més de la situació i la història recent dels sahrauís, que ha estat molt més que lamentable per molts motius. També transmetre la força, la voluntat de resistir fins al final i de lluitar pel que ells creuen que és just; en aquest cas un referèndum, l’autodeterminació i que els refugiats puguin tornar a la seva terra en les millors de les condicions.
"És una guerra provocada per la inacció de la comunitat internacional i per la força d’un invasor, el Marroc, que no respecta els tractats internacionals".
Com es pot col·laborar amb ACAPS?
Es pot col·laborar de moltes maneres. A l’última assemblea hem aprovat que la federació pugui tenir socis directes perquè fins ara només es podia ser soci per les associacions que formen la federació al llarg del territori.
També es pot entrar a la pàgina web i allà es troba tota la informació, un telèfon i un correu electrònic per connectar amb nosaltres. Atendrem a les persones que vulguin fer el pas de la millor manera.
Afegeix un nou comentari