Crisi humanitària i vulneracions de drets a la Frontera Sud

“La frontera s’ha convertit en un espai d’excepcionalitat jurídica on es vulneren els drets humans sense que ningú hagi de rendir comptes”, sentencia Clara Calderó, investigadora de Novact, sobre la greu crisi humanitària en què ha derivat l’arribada a Ceuta d’unes 8.000 persones procedents del Marroc en els darrers dies. 

Les colpidores imatges que arriben de la Frontera Sud, amb famílies senceres i criatures posant en risc les seves vides per entrar a territori espanyol, són el resultat de l’augment de la tensió diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que ha esclatat en una greu crisi, la major viscuda a la frontera amb Ceuta. Des del dilluns, milers de persones, es calcula que unes 8.000 -una tercera part, menors- han travessat la frontera per terra i mar aprofitant la passivitat de les forces de seguretat marroquines. 

Avui, i després de dos dies d’inacció, les autoritats del Marroc han reprès els controls i han tornat a impedir el pas de totes aquelles persones que intentaven creuar la frontera.  

Víctimes d'una crisi diplomàtica 

Aquesta tragèdia humanitària, de dimensions insòlites, té el seu origen en el pols diplomàtic que enfronta Espanya i el Marroc, i que ve de lluny. L’hospitalització a Espanya del màxim dirigent del Front Polisario, Brahim Ghali, hauria estat la guspira que ha desencadenat la crisi i la represalia del Marroc, permetent el pas d’aquestes persones cap a Espanya sense resistència. 

“El Marroc utilitza les persones com un mecanisme de pressió diplomàtica envers la situació del Sàhara, quelcom que és possible perquè els mecanismes de pressió migratòria, sobretot pel que fa a les deportacions, es duen a terme fora de marcs legals”, assenyala Calderó, tècnica i investigadora a l’Àrea Europa de Novact.   

En aquest context, la investigadora en drets humans i migracions forçades i col·laboradora del Centre Irídia, Daniela Lo Coco, lamenta que “aquestes persones formen part de la negociació, la migració sempre és una moneda de canvi que serveix per fer pressió, aprofitant l’opacitat que envolta les qüestions migratòries, que dificulta saber el que està passant realment”. 

Desplegament de l’exèrcit i militarització de la frontera

La primera reacció de l’Estat espanyol davant l’arribada massiva de migrants a Ceuta, en paraules del president Pedro Sánchez, ha estat expressar “màxima fermesa” per defensar la integritat de Ceuta com a part d’Espanya i el desplegament de l’exèrcit a la Frontera Sud. 

“Un cop més veiem com la gestió del control fronterer passa sempre per un discurs de la seguretat, la militarització, de tractar la migració com una amenaça i abonar aquest marc discursiu permet que es vulnerin els drets de les persones i el dret a la vida de manera totalment impune i normalitzada”, subratlla Calderó. Per a Lo Coco, assistim a una “espectacularització de la ‘invasió’”, i posa d’exemple les fotografies que mostren a militars espanyols custodiant infants, “és l’absurditat absoluta sobre com gestionar una frontera”, assenyala.

Devolucions en calent sense base legal

Espanya ha anunciat que ja ha retornat al Marroc a unes 4.800 persones, més de la meitat de les que han entrat al país en el marc d’aquesta crisi. Entitats defensores dels drets humans censuren aquestes devolucions i avisen que no tenen base legal. Ho han fet en un comunicat conjunt, que signen, entre altres, organitzacions com Irídia, Sos Racisme, Red Acoge o CEAR. 

“El ministre de l’Interior espanyol, Grande-Marlaska, ha dit que les expulsions s’han fet en virtut de l’acord signat amb el Marroc el 1992, però aquest indica que només es poden retornar persones de terceres nacionalitats, és a dir, ni d’Espanya ni del Marroc, per tant ni ells mateixos saben en quin marc estan realitzant aquestes devolucions”, explica la Daniela Lo Coco. 

A més, la Clara Calderó explica que aquest acord implica que hi hagi una identificació de la situació de vulnerabilitat de la persona, de si pot ser sol·licitant de protecció internacional, i que la devolució s’ha de realitzar de manera individualitzada, quelcom impossible de fer amb tantes persones en un període tan curt de temps. “El que estem veient, de facto, són devolucions en calent massives”, rebla la investigadora de Novact.

En aquest sentit, la Daniela Lo Coco es pregunta “des de quan es pot fer un desplaçament forçat en privació de llibertat, sense saber quines són les garanties, sense accés a un advocat, sense identificar les persones? S'han normalitzat unes pràctiques que són gairebé totalitàries”, sentència.

Les entitats reclamen un viratge en les polítiques migratòries

Per a les entitats, la gravetat d’aquest episodi posa de manifest, un cop més, que és urgent un canvi d’orientació en les polítiques migratòries que protegeixin els drets humans i garanteixin vies segures. En aquest sentit, Calderó lamenta que la política migratòria europea consisteix a “allunyar, contenir i impedir que les persones exerceixin el seu dret a migrar, fet que acaba provocant violència a les fronteres”.

“Jo no ho consideraria una escalada de crisi, és la tònica general del que està passant des de fa vint anys, i no és culpa dels moviments migratoris sinó de les polítiques migratòries de la Unió Europea i els Estats”, afegeix Lo Coco. Per tot plegat, augura Calderó, “això seguirà passant un cop i un altre fins que no es produeixi un canvi de paradigma que posi els drets humans al centre de les polítiques migratòries i s’obrin vies legals i segures perquè les persones no hagin d’arriscar la seva vida”.