Helena Simón: "La nostra mirada queda buida si no escoltem i valorem l’experiència dels veïns i veïnes"

El Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs-Maresme és una xarxa de veïns i veïnes, entitats, equipaments i serveis que treballen plegats per transformar i millorar la qualitat de vida de les persones del barri. Des dels Plans Comunitaris, es tracten de cercar solucions conjuntes als problemes o necessitats particulars d'un territori, en aquest cas el barri del Besòs i el Maresme, de Barcelona. Actualment el PDC Besòs-Maresme està gestionat per l’Associació Enxarxa.

Parlem amb l'Helena Simón, una de les tècniques del PDC Besòs-Maresme, que ens parla de la importància de fer xarxa amb diversos agents del barri, les peculiaritats i preocupacions del Besòs i el Maresme i la seva evolució al llarg dels anys.

La tasca a un Pla de Desenvolupament Comunitari és molt variada.

Realitzem accions diverses, però sobretot, cal pensar que és un procés que pretén desencadenar una transformació social i alhora una major cohesió entre els diversos agents que interactuen en la comunitat. Així, s'aprofiten les sinergies positives del territori, optimitzant i racionalitzant els recursos existents.

Alhora, també es promou el sentiment de pertinença al territori, una necessitat compartida per tota la ciutadania. És important assenyalar que posem el focus en la promoció i autonomia de les persones més vulnerabilitzades, facilitant la vinculació i participació en el seu entorn proper.

Quins objectius té el PDC del Besòs-Maresme?

A grans trets, l'objectiu és potenciar l'articulació i enxarxament entre projectes, recursos i serveis del territori, contribuir a crear iniciatives comunitàries que responguin a les necessitats del veïnat i facilitar la participació activa en diferents activitats o projectes.

Des del PDC també es contemplen altres grans objectius com afavorir processos d'organització i acció comunitària al barri; promoure la convivència i la cohesió social; millorar la qualitat de vida de les persones grans; promoure l'apoderament i la participació de les dones; contribuir a la millora de la salut del veïnat; i enfortir el sentiment de pertinença al barri De forma transversal, es treballa per fomentar les relacions interculturals i des de la perspectiva de l'antiracisme.

El pla de desenvolupament comunitari Besòs Maresme, es divideix en diverses taules. Quina és la tasca de cada una d'elles?

Des de la Taula de Gent Gran, es busca promoure la participació de les persones grans, prevenir i pal·liar la solitud no desitjada i fomentar un envelliment actiu. Ara, per exemple estem realitzant passejades setmanals pel barri amb un doble objectiu: millorar la salut física i l'emocional. S'enforteixen vincles i noves relacions i a més, les veïnes proposen i organitzen noves rutes redescobrir l'entorn.

També hem realitzat recentment sessions informatives sobre aspectes vinculats a la pandèmia perquè ens arribava el neguit i dubtes sobre les restriccions, la vacunació... però també sobre com accedir a alguns recursos.

"[El Pla Comunitari] és un procés que pretén desencadenar una transformació social i alhora una major cohesió entre els diversos agents que interactuen en la comunitat"

I la Taula de Salut Comunitària i la Comissió de Dones?

Des de la Taula de Salut Comunitària promovem projectes per la millora de la salut al barri. Tornant als exemples concrets, en l'últim any hem estat desenvolupant un projecte de Prescripció Social, que es basa en la constatació que la participació regular en activitats comunitàries ajuda a les persones a desenvolupar recursos socials i psicològics, promociona un reforç positiu i ajuda a mantenir un estil de vida actiu i saludable i resilient.

La Comissió de Dones és un espai format per veïnes que formen part d'entitats del barri o amb un interès individual a participar. Aquesta comissió per exemple, en el darrer any ha impulsat la creació d'un Grup d'Ajuda Mútua així com formació entorn de la prevenció de la violència de masclista. I cada any organitza la Passarel·la Intercultural i Feminista, un procés per reivindicar els drets i la participació de les dones des de la mirada intercultural.

Dueu a terme multitud d'activitats i projectes a diversos nivells.

També s'impulsen actes per enfortir el sentiment de pertinença del barri, com per exemple la Mostra de Serveis i Entitats que se celebra cada any a la Rambla Prim, o el concurs de talents del barri Tu Si que Vales!, que es fa per Festa Major i en col·laboració amb el Centre Cívic Besòs. És un acte que afavoreix la democràcia cultural en el sentit d'incentivar i donar visibilitat a l'expressió artística i cultural amateur. El barri està ple de talents en racons amagats, tan sols cal anar a la seva cerca!

Volem destacar que a les taules comunitàries participen molts agents diversos, com associacions del barri, veïns i veïnes, salut, serveis socials, equipaments de proximitat, centres educatius, centres de culte, el districte, etc.

Actualment, quins són els principals projectes que s'estan realitzant?

A banda de les que hem comentat, actualment el barri està organitzant un acte en homenatge a les víctimes i persones afectades per la crisi sanitària, un exemple de com la comunitat pot contribuir a assossegar el malestar provocat per les pèrdues, en forma d'un ritual col·lectiu de comiat.

Aquesta és una de les grans preocupacions avui dia. Però quines han estat les inquietuds històriques del barri i els reptes als quals us heu enfrontat?

Històricament es coneix el Besòs i Maresme com a un barri que ha lluitat per revertir les dinàmiques de segregació. Malauradament, observem com persisteix encara la necessitat urgent de millorar de les condicions de vida del veïnat. En el cas de l'habitatge, hi ha persones que viuen en edificis apuntalats, i cada setmana assistim a desnonaments de famílies. Una realitat que contrasta amb l'edificació de pisos de luxe, el que ja coneixem com el procés gentrificador de totes les grans ciutats.

Preocupen també les situacions d'atur i la manca d'oportunitats, però també les desigualtats polítiques o de representació dels interessos i les necessitats de determinades poblacions a la xarxa administrativa que al seu torn, reforça les desigualtats socials. La crisi sanitària ha agreujat encara més les situacions de desigualtat, un exemple clar n'és l'escletxa digital que ara es fa tan evident, però és en realitat una manifestació més de les carències que anomenàvem.

La crisi sanitària ens ha colpejat a diversos nivells.

La salut emocional emergeix com un dels grans àmbits a tractar, tant a nivell individual com col·lectiu. Aquesta nova realitat social, ens ha assenyalat la importància vital de garantir espais de cura i acompanyament, les accions comunitàries destinades a això i el suport veïnal mutu. Davant tanta por, incertesa i sentiment de solitud i aïllament generalitzats, sorgeixen nous reptes per a la intervenció comunitària.

Hem anat recollint, des dels nostres llocs de treball, la necessitat de compartir l'angoixa i el dolor de la pèrdua, la motivació per expressar-se i sentir-nos escoltats i escoltades, creant xarxes socioafectives de qualitat que ens ajuden a fer front a les dificultats. Aquestes noves formes de cura col·lectiva, en tant espai obert de trobada i relació, pretenen augmentar l'estat de benestar emocional com a objectiu principal a més de conrear noves maneres d'afrontament.

"La salut emocional emergeix com un dels grans àmbits a tractar, tant a nivell individual com col·lectiu"

Una de les característiques importants és la xarxa que es crea entre diversos agents del barri. Com d'important és la col·laboració entre persones, entitats i altres agents per millorar la qualitat de vida del barri?

És bàsic, no tan sols des d'una lògica de maximitzar l'eficiència o optimitzar recursos, sinó per tal d'apropar els diversos enfocaments sobre les necessitats que volem abordar i cercar solucions adaptades a les particularitats del territori. Els tècnics i les tècniques fem immersió al territori, però la nostra mirada queda buida si no escoltem o valorem l'experiència de les persones que l'habiten en el seu dia a dia. És qüestió de sumar sabers i crear complicitats.

Com responen els veïns i veïnes del barri a aquesta xarxa? Com hi participen?

Segons el moment, els cicles de participació són dinàmics, el compromís puja i baixa, però la xarxa sempre està allà d'alguna manera per acollir iniciatives que puguin sorgir. El respecte dels ritmes dels veïns i veïnes que s'impliquen és imprescindible i alhora, és important reconèixer que hi ha moltes formes de participació, i que totes compten. És tant valuós venir com assistent a una activitat i dur-se l'experiència, com estar organitzant i proposant activitats.

Ens agrada també explicar que aquesta xarxa ha donat l'oportunitat a què les persones a títol individual puguin participar activament i, de mica en mica, anar desplegant les ales per liderar accions i processos de barri.

Com ha millorat el barri des que es va començar a treballar en el Pla Comunitari?

En els més de deu anys que funciona el PDC s'ha pogut copsar la incorporació de la mirada comunitària arreu. Per posar un exemple, l'arribada del Casal de Barri Besòs amb qui col·laborem intensament s'ha convertit un referent al territori que acull i empeny iniciatives, facilitant la interacció en un espai de trobada obert i plural. Ha crescut el nombre d'associacions així com l'enxarxament entre elles, a través d'una Coordinadora d'Entitats. És un territori amb un entramat molt potent i on la majoria ens bolquem per teixir sinergies i crear sentit de comunitat.

Ara escombrant cap a casa, les diferents taules comunitàries han contribuït a la interacció entre agents que potser no solien treballar plegats. Escoles, associacions de veïns, entitats... que es troben per pensar i crear projectes conjuntament. A més, aquests espais horitzontals basats en la cooperació, han facilitat que alguns serveis més allunyats de la ciutadania poguessin aterrar a la realitat del barri, escoltar de primera mà les demandes i necessitats del veïnat i afavorir el coneixement mutu.