Joan Martí: “Els fons europeus són una gran oportunitat, també per al tercer sector”

“Els fons europeus són un bri d’esperança per a un sector molt castigat, però sobretot són una oportunitat per portar endavant projectes de gran envergadura, que tenen una mirada a llarg termini i que són veritablement transformadors”. Les paraules de la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, deixen clar que el tercer sector veu en els fons europeus Next Generations EU (NGEU) un camí de possibilitats per fer front a la crisi i entomar els reptes socials que ha deixat la pandèmia.

Per conèixer més a fons aquest vast pla de finançament europeu, en parlem amb el Joan Martí, director d'Estratègia Empresarial d'ACCIÓ, l’Agència de la Competitivitat per a l’Empresa de la Generalitat de Catalunya, que centralitza la informació sobre els NGEU.

Abans d’entrar a fons en el que són Next Generations EU (NGEU), en quin context es planteja aquest pla de recuperació tan ambiciós?

Arriben en un context en què el món va cap a un futur més sostenible, cap a un model econòmic més conscient, en què generar beneficis a curt termini per a l’accionista s’està transformant en crear valor a llarg termini per a la societat. És un procés que comença fa uns anys, després del sacseig que va provocar la crisi del 2008, i coincideix amb aquesta tendència que ens porta cap a un món més sostenible.

A això s’hi afegeix que també anem cap a un món molt més tecnològic. Avui és evident que qualsevol organització o empresa té clar que ha d’apostar per aquestes dues tendències, la sostenibilitat i la tecnologia, i posar-les al centre de la seva estratègia. 

I arriba el terrabastall de la Covid.

I aquí és quan Europa decideix fer una gran aposta coordinada i pressupostària per ajudar els diferents estats membres a tirar endavant projectes alineats amb aquestes dues grans tendències, la digital-tecnològica i la sostenible-ecològica.

Una aposta que s'ha concretat en aquests fons Next Generation EU (NGEU).

El Next Generation EU (NGEU) és un gran programa plurianual, del 2021 al 2027, amb una gran dotació pressupostària. Parlem de 750.000 milions d’euros per a tota Europa i uns 140.000 milions, per a Espanya. La seva importància és que volen ser un agent de canvi per anar cap a aquest futur sostenible i tecnològic. Així, l’objectiu no és cofinançar allò que ja s’estava fent, sinó que actuïn com l’excusa per fer un canvi cap a aquest nou futur digital i ecològic. Són una palanca de canvi.

També destaques la importància de la part social en la filosofia dels NGEU.

Sí, és una part molt important del camí cap a un món més sostenible, que sovint queda més oblidada. Habitualment la sostenibilitat se centra en temes mediambientals, i nosaltres entenem que és un concepte més ampli que es basa en tres àmbits: l’econòmic i el mediambiental, però també el social, que és molt important. 

En quin sentit?

És a dir, una empresa o organització pot invertir molt en reciclatge, però després fer una política salarial completament descompensada, o no tenir cap dona en els seus òrgans de direcció, per posar dos exemples. Per això creiem que la visió holística de la sostenibilitat és la que es recolza en aquestes tres potes: l’econòmica, la mediambiental i la social. 

De quina manera els fons europeus permetran anar cap a aquest canvi de paradigma?

A través de programes, per als quals es definiran uns beneficiaris, uns tipus de projectes als quals es donarà suport econòmic i unes condicions específiques. Per exemple, en l’àmbit de transformació digital, hi haurà programes específics perquè petites empreses o organitzacions puguin millorar la seva presència a internet o oferir serveis online. S’haurà d’anar veient com tot plegat es posa en pràctica programa a programa, perquè ara estem en un punt en què s’està donant nova informació de forma contínua i encara manquen molts detalls.

S’ha definit qui gestionarà aquests fons? Es farà des de Catalunya?

La fotografia actual de la situació és que els Estats membres reben aquests diners de la Comissió Europea, i després cada Estat estableix les seves regles del joc. L’Estat espanyol repartirà els fons entre els ministeris i aquests decidiran si deriven la gestió de cada programa a les comunitats autònomes, és a dir, a la Generalitat en el cas de Catalunya, o es gestionaran directament des del ministeri, sense implicar les comunitats.

Nosaltres, evidentment, desitgem que la Generalitat tingui un rol actiu, no només en la gestió dels fons sinó en decidir on s’inverteixen els diners.

Quan es preveu que arribin aquests fons?

El 2021 ja és un any elegible, per tant els diners ja han arribat als ministeris. A partir d’aquí, el que cal veure és quan es van obrint les convocatòries de projectes per optar-hi. Ja estem al mes de juny i comencem a anar un pèl tard perquè encara no s’han publicat. El que s’ha començat a fer són les ‘manifestacions d’interès’, que bàsicament tenen l’objectiu que els ministeris puguin copsar quins projectes s’estan gestant i així tenir inputs per definir les convocatòries. Creiem que està al caure que s’obrin de forma massiva, esperem que ja sigui aquest mes.

Parlem d’aquests projectes que es poden presentar per optar als recursos comunitaris. Estem parlant només de projectes de gran envergadura?

No només. Pel que estem veient, seran dos tipus de projectes. N’hi haurà de gran dimensió que s’anomenen projectes tractors, amb moltes empreses i organitzacions implicades i amb volums d’inversió molt importants. Però també hi haurà projectes petits per a empreses i organitzacions a escala individual, per exemple en l’àmbit digital, per aconseguir ajudes per avançar cap a la transformació digital. Parlem de grans projectes transformadors, però també de més petits per arribar a petites i mitjanes empreses i organitzacions no tan grans.

Si parlem les entitats del tercer sector, té més sentit que optin a projectes més petits?

Sí i no, poden encaixar en les dues opcions. I m’explico: pot ser que en aquests grans projectes tractors una entitat del tercer sector formi part d’aquest engranatge perquè l’activitat que du a terme aquesta entitat hi encaixa. Les entitats poden formar part d’aquests grans consorcis. Alhora, també poden optar als recursos a través de projectes més petits, a nivell individual. No anirà tant en funció de si l’entitat és del tercer sector o no, sinó en funció de l’activitat concreta de l’entitat, en quin àmbit treballa, energia, l’alimentació, etc.  

Quin paper que desenvolupeu a ACCIÓ en tot plegat?

Volem actuar com a finestreta única de la Generalitat per als projectes que vulguin optar als NGEU, i en aquest context duem a terme vàries funcions. Una de molt important és proporcionar informació actualitzada i veraç sobre aquest tema, en què hi ha moltes ‘fake news’. Si llegeixes els mitjans i mires les xarxes, sembla que tots els recursos ja estiguin repartits i que tot s’ho queden les grans corporacions, i no és així.

Per tant, és bàsic que una entitat oficial com nosaltres pugui donar informació i per això fem reunions individuals amb empreses i organitzacions tots els dies i hem posat en marxa un webinar explicatiu sobre els NGEU cada mes i mig.

També identifiqueu projectes que volen optar als recursos.

Aquesta és la segona funció. Demanen a tothom que vulgui presentar un projecte que ompli una fitxa tipus que tenim al nostre web per identificar i conèixer el que s’està fent. A partir d’aquí, fem acompanyament d’aquests projectes cap a les convocatòries, a mesura que es vagin obrint. I, per últim, també treballem per articular processos de coordinació si detectem que hi ha diversos projectes petits que si s’ajunten poden tenir més impacte i més opcions d’accedir a recursos.

I ja heu pogut identificar molts projectes?

Ja en tenim detectats prop d’un miler. En aquest sentit, des de la Generalitat hem intentat definir 27 grans àmbits emblemàtics que pensem que són en clau de país, en què cal invertir de cara al futur. Un d’ells és sobre racionalització de l’aigua, un altre sobre la proteïna alternativa i també sobre mobilitat del futur, per citar només tres exemples. Aquests grans àmbits no estan tancats i es poden presentar projectes que no hi tinguin a veure, és clar, però creiem que són apostes estratègiques de país. 

D’aquests 27 grans àmbits, n’hi ha que impliquin entitats del tercer sector?

N’hi ha molts que poden implicar entitats del tercer sector, tot depèn de si l’activitat o el projecte de l’entitat en qüestió encaixa amb aquest àmbit. Un d’ells per exemple és sobre bioeconomia dels boscos, doncs segur que hi ha entitats vinculades a la neteja de boscos que s’hi poden ajustar, o sobre tot el tema de la salut mental, que és un altre dels grans àmbits en què entitats del tercer sector poden encaixar. 

Així, creieu que hi haurà oportunitats per al tercer sector?

Estic convençut que els fons europeus són una gran oportunitat per a tots, també per al tercer sector. S’haurà d’anar veient convocatòria a convocatòria, però possibilitats n’hi haurà moltes. A banda que estem parlant d’un procés llarg, de set anys, i ara tot just estem a l’inici.

Quines són les vostres recomanacions per a les entitats que vulguin optar als NGEU?

Una de les qüestions més importants és estar ben informats per veure com va avançant tot plegat i de quina manera les entitats poden encaixar-hi. Cal començar a activar-se ja i posar-se al dia per definir projectes que s’ajustin al que es demana per accedir als recursos. I, a partir d’aquí, omplir la fitxa tipus que tenim al nostre web. Nosaltres, des d’ACCIÓ, intentem ser el focus principal d’informació en aquest sentit.