Manuel Toro: “Demanem a la gent que ens donin feina i noves oportunitats”

Aconseguir la integració el màxim de plena tant laboral com social de les persones usuàries és un dels objectiu de la Fundació Altem. En definitiva, normalitzar vides. Altem fa més de cinquanta anys que s’adapta per anar cobrint les necessitats de persones amb discapacitat o trastorn mental a l’Alt Empordà.

Comencem per l’actualitat: com han viscut la pandèmia i com viuen ara la Covid-19?

Tant les persones usuàries com les professionals ja estan vacunades i hi ha més tranquil·litat. L’any passat va ser molt complicat. Al febrer del 2020 vam tenir les primeres mesures, al març ja ho cancel·lem tot i van passar els mesos amb la sensació que hi havia una manca d’atenció cap al col·lectiu. Anàvem sentit notícies de brots en residències... Tot i que no vam tenir cap situació massa complicada, el sentiment de desprotecció el vam tenir molt. Es va superar i aquí estem, però això no es pot tornar a repetir, n’hem d’aprendre.

Fa més de cinquanta anys que Altem acompanya persones. Això que tant es diu de posar les persones al centre. Com treballen a Altem?

Una fundació sense ànim de lucre amb una trajectòria de més de cinquanta anys donant suport a persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental i persones en situació de vulnerabilitat. Treballem amb elles per promoure la seva educació, la millora de la qualitat de vida, la inserció laboral, els donem serveis i orientació procurant capacitar-les, empoderar-les i donar-los xarxa social que els hi permeti relació. Tenim una residència, pisos tutelats, activitats de lleure i esport...

El Congrés ha reformat el Codi Civil en referència a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Del model d'incapacitació es passa a un de suports.

Fins ara, pràcticament de manera automàtica, quan es prenia una decisió sobre les persones amb era incapacitar-les i sotmetre-les a un règim de tutela. La nova llei ho canvia radicalment i es respecten els drets de les persones: no se les considera incapacitades, sinó que es gestiona un règim de suport i d’ajudes per a determinats temes respectant la seva llibertat i capacitat de decisió. Per tant, s’obre un període que pot ser revolucionari, perquè el canvi és radical. Ara tindran la seva capacitat plenament reconeguda.

Com es viu aquest canvi radical?

Encara no l’hem pogut interioritzar perquè és molt recent. Si que hi ha la sensació que tot canviarà molt. Les fundacions tutelars hauran de desaparèixer. A partir d’ara hi haurà persones que els acompanyin, però elles i ells seran capaços. Són titulars de drets i els poden exercir. És un canvi brutal i radical d’actitud.

Podem dir que es guanya respecte?

És el respecte dels seus drets, dels drets humans. Incapacitar d’entrada era d’un règim del passat.

Les entitats han lluitat molt per aconseguir-ho.

A Altem fa anys que parlem de “règim d’acompanyament”, que és molt diferent del de tutela. Ho posàvem als nostres papers d’activitat, però no estava reconegut legalment.

Els temps canvien molt en l’atenció a les persones amb discapacitat...

Els trenta primers anys van ser un grup de famílies que van formar una associació i van construir una residència. Van passar uns anys molt complicats. Des de problemes perquè la residència està a prop del riu i els dies de pluja intensa s’inundava, fins a molts altres. L’any 1998 un grup de persones vam treballar amb les famílies per constituir la fundació Altem i s’ha consolidat una entitat que atén més de vuit-centes persones, té tres-cents professionals i activitats en el terreny de negocis com jardineria, càtering, bugaderia i destrucció de documents.

Tenen llista d’espera?

Sí. Hi ha moltes persones que tenen aquesta necessitat. Una de les necessitats no cobertes és una habitació de respir, perquè pare i mare cuidadors es poguessin prendre uns descansos sabent que el fill o filla està ben cuidat. És molt complicat haver d’atendre una persones amb discapacitat i estaria molt bé que qui cuida tingués un cap de setmana per reposar. Si ens imaginem estant de forma permanent amatents d’alguna persona...

A l’equip directiu d’Altem sovint els sentim dir paraules com “capacitat” i “il·lusió”. Són importants les paraules?

La missió de la fundació és donar servei a la comarca de l’Alt Empordà per promoure la inserció, la qualitat de vida i la capacitació laboral d’aquestes persones. I ho fem amb una qualitat de serveis que ens ha permès ser referents. Ho fem amb respecte, amabilitat, tracte humà, professionalitat, compromís... Les paraules són important però sempre s’han de traduir en fets.

Tenen intenció d’expandir-se?

Anar més enllà de la comarca, no. Però a dins de la comarca estem fent passes per obrir centres a diferents municipis. Acollim persones de Portbou i fins a la frontera sud, si obrim un centre de dia a Llançà i un a Roses aquestes persones s’estalviaran molts quilòmetres, perquè no hauran de venir fins a Figueres, i guanyaran qualitat de vida.

El gran projecte és construir una residència i centre de dia a l’antiga llar d’infants Ramon Reig, a Figueres?

Estem encallats fa temps amb l’Ajuntament per qüestions administratives d’urbanisme. Ara estem al costat del riu Manol, amb situacions de risc quan plou. Qualsevol administració ha d’entendre que el trasllat és urgent.

Tenen activitats en el terreny de negoci per donar feina a les persones ateses i mantenir la fundació. És cada dia més complicat?

Hem tingut moments àlgids en els quals hem guanyat concursos com el de la Diputació de Girona per desbrossar carreteres. Ens hi seguim presentant, però cada cop és més difícil. Les administracions posen clàusules en favor d’entitats del tercer sector, però ens trobem grans empreses que creen subunitats teòricament a dins del món de la discapacitat o acaben subcontractant empreses del territori per complir. Però quan arriba la subcontractació ja és amb un recursos que no et permeten prestar un bon servei.

És un món competitiu. M’agrada dir que hi ha detalls que evidencien que hi hagi decisions a favor de centres com Altem: prestem serveis de bugaderia al centre sociosanitari Bernat Jaume i a l’Hospital de Figueres i hi ha metgesses i metges que volen que les seves bates vinguin planxades per Altem, perquè hi ha una meticulositat i una manera de treballar molt especial. L’estima i dedicació que hi posa el nostre personal és total. Et diuen: Fa goig quan te la poses!

Si algú es pregunta: Què puc fer per Altem?

Donar-nos feina. El millor que ens pot passar és que tota la nostra gent tingui feina. Cal eliminar els prejudicis per desconeixement i si tenim oportunitat que una empresa vegi com treballen les nostres persones, repeteixen. Demanem a la gent que ens donin feina i noves oportunitats. Que ens donin aquesta oportunitat i els demostrarem del que som capaços.

Oportunitats?

Exacte. Volem oportunitats. Som un centre formatiu molt important i amb la Fundació La Caixa treballem amb el programa ‘Incorpora’ perquè persones que han passat una situació difícil puguin tornar al món laboral. Estem aconseguint molt bons resultats d’inserció laboral. Hi ha empreses que necessiten personal en èpoques concretes que ja ens ho demanen any rere any.