Catalunya, entre les comunitats on més persones fan testament solidari

Entitats com Acción contra el Hambre, Amnistia Internacional, Fundació Pasqual Maragall o Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus tenen entre les seves opcions per recaptar fons el testament solidari. Es tracta d'una forma de donar béns a una ONG, sigui per herència o llegat, a través d'un senzill procediment que es fa davant notari i on les mateixes entitats acostumen a donar suport.

‘Haz testamento solidario’ és una campanya informativa sobre herències i llegats solidaris que treballa amb diferents entitats socials. La seva intenció és oferir les eines que puguin ajudar a conèixer i realitzar aquest tipus de testament entre la població.

Segons les dades d’haztestamentosolidario.org que treballa amb 21 organitzacions no lucratives de l’Estat espanyol, Catalunya, juntament amb Madrid i el País Basc, és una de les comunitats autònomes on més persones han realitzat un testament solidari per a una o diverses ONG i això es tradueix en 4 milions d’ingressos durant el 2020.

A nivell espanyol, en total es van donar més de 23,3 milions d’euros a través de 1.026 persones que van incloure una ONG en el seu testament davant de notari. Es tracta d’una tendència en augment, ja que fa deu anys es comptabilitzaven 665 testaments solidaris, però que encara està lluny de les xifres que es presenten a altres països d’Europa. Al Regne Unit, per exemple, les donacions a través de testament solidari suposen el 7% del total, segons dades d’haztestamentosolidario.org.

El Vall d'Hebron fa uns 10 deu anys que va iniciar una estratègia de mecenatge i aliances on la difusió i gestió de testaments solidaris juga un paper important, per això, va establir aliances amb haztestamentosolidario.org. Sira Franquero, responsable de la unitat de mecenatge al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, explica que "els testaments solidaris representen un percentatge molt variable dins les aportacions que rep la institució, ja que és un model de col·laboració incipient on encara queda molt camí per recórrer dins el sector de les entitats no-lucratives, i ara per ara no és un percentatge que es pugui establir com a constant i prou significatiu".

Malgrat això, Franquero explica que han vist "un increment notable de les persones que cada cop s’interessen més en saber què és un testament solidari i com es pot formalitzar", però admet que encara segueix sent un tema una mica tabú.

Què i qui dona?

Les quantitats que es deixen al testament poden anar des dels 300 euros als 70.000 de mitjana. Haztestamentosolidario.org explica que “els béns més comuns donats en testaments solidaris són valors, immobles, joies i obres d’art”. Tot i això, les donacions en metàl·lic tenen un pes important.

Sira Franquero explica que en el seu cas les donacions en metàl·lic també són les més importants: "tenen un gran valor per a la nostra entitat, ja que ens ajuden a poder impulsar principalment projectes d’investigació per tal de trobar nous tractaments que permetin diagnosticar abans certes malalties i treballar sobre la seva prevenció, o bé per a millorar la qualitat de vida dels nostres pacients i el seu entorn". Insisteix que qualsevol aportació d'un testament solidari és important, "perquè permet avançar la recerca i la medicina d’avui i fer que cada cop estiguem més a prop d’entendre i, per tant, poder vèncer malalties".

Pel que fa al perfil de les persones donants, les dones continuen representant la majoria, encara que la tendència s’està equiparant (el 2020, 54% dones i 46% homes). A més, cada cop són més joves les persones que redacten aquest tipus de testament, ja entre els 50 i 60 anys, tot i que la “franja d’edat més activa segueix sent la dels 60 i 70 anys” segons dades recollides. La relació de la persona donant amb l'entitat pot ser un factor determinant a l'hora d'escollir una ONG o una altra. En el cas del Vall d'Hebron, segons expliquen, sovint els testaments solidaris provenen de persones que han estat pacients o de familiars.

Des del Vall d'Hebron també comenten que "la pandèmia ha posicionat la salut i la recerca com a causa amb la qual col·laborar, més enllà de les causes tradicionals" i "ha marcat un precedent en solidaritat, que ha fet que tant el teixit empresarial com la ciutadania es bolquessin per ajudar i s’han vist col·laboracions mai imaginades fins al moment". Explica Sira Franquero, però, que "com a societat, el repte serà que aquesta solidaritat no quedi com un acte puntual, sinó que ens hagi realment fet plantejar certs temes i es consolidi en el temps".

De moment, aquesta situació encara no s'ha traduït en un augment de testaments solidaris, perquè és molt d'hora, però assegura que "aquest fet revertirà de forma positiva en l’àmbit de la salut i la recerca".