Gustavo de la Torre: "Estem contra qualsevol ingerència estrangera que atempti contra la sobirania de Cuba"

Diversos trets culturals i socials evidencien la relació entre Catalunya i Cuba que al llarg dels anys s'ha anat construint. Aquesta relació queda palesa amb la gran quantitat d'entitats relacionades amb Cuba i la seva cultura que hi ha a Catalunya. Una d'elles és l'Asociación de Cubanos en Catalunya José Martí, una entitat que ret homenatge al polític i poeta cubà, i amb la que hem volgut parlar per conèixer la seva visió de les mobilitzacions que s'han produït durant les darreres setmanes a L'Havana contra el govern cubà.

El vicepresident de l'entitat, Gustavo de la Torre, ens aporta la visió de l'entitat sobre aquestes mobilitzacions, així com del govern de Cuba, dels Drets Humans i de la desinformació dels mitjans de comunicació quan parlen de l'illa. De la Torre també denuncia el desbloqueig que pateix Cuba per part dels Estats Units, com afecta al país centreamericà, als cubans i cubanes de tot el món, i a les persones i empreses que volen visitar o relacionar-se econòmicament amb Cuba.

Molts llaços uneixen les cultures catalana i cubana. Com és la relació entre catalans i cubans?

A la història de Cuba i la concreció de la seva cultura hi ha molts detalls i aportacions dels països catalans. La gesta independentista a Cuba va comptar amb milers de catalans que van adobar amb la seva sang la terra cubana, i d'altres que van seguir fent aportacions com és el cas de José Argenter Miró, que va arribar a ser el segon al Mando del Estado Mayor d'Antonio Maceo i qui, quan va acabar la contesa, va deixar anotacions històriques molt valuoses d'aquesta. Hi ha altres identificacions a esmentar com l'estelada i el Rom Cremat.

És meritori aclarir que l'estreta relació intercultural del criollisme cubà en desenvolupament i dels catalans va deixar empremta en ambdós costats que van quedar com estampes dins les nostres cultures: les havaneres, les cobles camperoles referides als catalans, els noms que formen part de la història de Cuba, com els Sardà, Payret, Sarrià, Partagàs, Torrens o Bacardí. Inclús, José Martí va fer referència al timbaler del Bruc a la seva obra 'La Edad de Oro' per parlar de la valentia. Aquestes esteles deixen clar com de propers i agermanats estem avui dia.

Què ens diferencia i què ens uneix?

Només com a exemples, ens diferencia l'idioma sense ser una barrera; els horaris dels menjars; la forma de fer música, que a Catalunya prefereixen agermanar-se fent els castellers i a Cuba les rodes de salsa cubana; que els catalans són mesurats i nosaltres busquem distingir-nos; que ningú sap més ni juga millor al beisbol que nosaltres i als catalans els fascina el futbol; a nosaltres ens agrada un bon congrí, porc fregit i 'yuca al mojo' i als catalans la carn a la brasa, el bon vi i els calçots.

Ens uneix la determinació de defensar el que és autòcton de la nostra història i cultura, la fermesa en reclamar respecte a l'autodeterminació i a enfortir la unitat de la societat. També destaquem el sentit de la solidaritat i que les dificultats no són impediment per posar valentia als projectes difícils, el gaudi de la natura i la responsabilitat de tenir-ne cura. I en les festes o carnavals nosaltres tenim els 'muñecones' i aquí els gegants.

"A catalans i cubans ens uneix la determinació de defensar el que és autòcton de la nostra història i cultura"

Quina és la vostra visió de les protestes que estan succeint a Cuba aquestes darreres setmanes?

Les mancances i dificultats econòmiques, provocades principalment per la criminal política de bloqueig econòmic, financer i comercial dels EUA, han generat desànims, insatisfaccions i malestar a la societat cubana, essent un detonant la pandèmia, on també escassegen medicaments i material sanitari. Biden no ha retirat les 243 mesures restrictives de l'administració Trump. És impossible que Cuba compti amb aliments o energia si les companyies de vaixells es neguen a portar productes per temor a represàlies i dures sancions del govern estatunidenc.

A més, el que hem observat aquestes setmanes no ha estat un fet aïllat, no és fruit de l'ús constructiu i reivindicatiu de què seria una protesta legítimament ciutadana. Ha estat un espectacle lamentable promogut, iniciat i executat per grupuscles fonamentalment incentivats pel finançament estranger, els quals han utilitzat una violència inusitada i innecessària, sense més argument que l'ús d'un llenguatge absurdament groller. Un escenari que la premsa ha manipulat, donant una versió tergiversada de la realitat cubana, fent-se ressò de falsedats i fabricant fake news.

A què es deu aquesta reacció de part de la societat cubana? I per què ara?

No és la primera vegada que el poble cubà afronta accions com aquesta. La campanya de desinformació i d'incitació a realitzar actes violents i generar conflictes interns, utilitzant les xarxes, està orquestrada i dissenyada per grups especialitzats i tancs pensants des dels EUA. L'anomenada "oposició" ha format els seus propis grups (Damas de Blanco, UNPACU, PPDHC, Cuba Decide o Movimiento San Isidro), però tots sense programes polítics que reflecteixin les necessitats de Cuba i enfrontats entre si, buscant la major part del pastís dels 20 milions de dòlars.

Podem recordar el Maleconazo, l'agost de 1994, que va acabar quan el poble va reaccionar per defensar els barris i la presència de Fidel Castro en primera línia (avui Díaz-Canel). Aquests incidents són el resultat de lleis discriminatòries, selectives i incentius a la irregularitat i il·legalitat des dels EUA (Llei d'Ajuste Cubano, incompliments de visats, recompenses pel segrest per la força d'embarcacions i aeronaus, etc.), així com de les insatisfaccions que genera un bloqueig econòmic de sis dècades i que la premsa capitalista i aliats atribueixen al govern revolucionari.

S'esgrimeix la defensa dels Drets Humans (DH). Quina és la situació dels Drets Humans a Cuba?

Els Drets Humans no es poden limitar, únicament, a votar a un partit polític cada quatre anys, a viure a una societat consumista (per cert, productes fabricats de matèries primeres espoliades al tercer món) o l'existència d'una premsa rosa que pensa a vendre; mentrestant es violen els drets dels treballadors, amb un abisme de desigualtats de gènere, raça, religió i ideologia; es desnonen famílies i el sector privat té el privilegi de l'acomiadament fàcil i imposa condicions laborals de semiesclavitud. Sense esmentar la promoció d'altres flagels socials.

És hipòcrita exigir DH mentrestant es tenen cossos policials que colpegen, reprimeixen manifestacions pacífiques amb gasos lacrimògens i armes amb bales de foam o de goma, es retallen serveis públics en benefici del sector privat i se socialitza descaradament el deute privat. És immoral demandar DH quan es promouen guerres de rapinya i cops d'Estat a governs constitucionals per instaurar règims servils i còmplices. No es poden exigir quan la premsa "lliure" capitalista té establida una línia editorial que respon a un guió polític establert. Res d'això es viu a Cuba.

Quin paper juguen els Estats Units en aquestes protestes, doncs?

Cuba porta sis dècades afrontant tot tipus d'agressions: infiltració de bandits (que van assassinar pagesos i mestres), intervenció militar, sabotatges a instal·lacions econòmiques i públiques, atemptats contra dirigents, guerra biològica, campanyes propagandístiques, atacs informàtics, estrangulament econòmic i la subversió ideològica. Tot en clara violació del Dret Internacional i finançat amb fons milionaris del contribuent estatunidenc a través de l'USAID i la NED, entre altres empreses, que responen al guió de la CIA contra la Cuba socialista. Inclòs plataformes com Twitter, Facebook o Instagram s'utilitzen per a la instigació a cometre tot tipus de delictes.

"Cuba porta sis dècades afrontant tot tipus d’agressions"

L'ús d'elements desarrelats socials, que es deixen arrossegar per engrunes i prebendes, ha estat una via utilitzada per l'imperialisme ianqui per atacar el procés socialista cubà des de dins; usant com a guspira les manipulacions, però també les greus mancances generades pels mateixos que s'erigeixen amb la bandera de la "llibertat", "Drets Humans" i "democràcia". I no podem oblidar que des de Florida hi ha una Mafia anticubana, provinent de la dictadura de Batista, que enyora tornar a convertir Cuba en el "Casino i Bordell del Carib" que era abans de 1959.

Esteu a favor del desbloqueig i defenseu la sobirania i independència de Cuba. En quins àmbits afecta el bloqueig dels Estats Units?

El bloqueig dels EUA afecta a tots els sectors econòmics i socials de Cuba, però també a la comunitat cubana resident en l'exterior; ja que limita i obstaculitza les comunicacions i l'enviament de remeses. També es nota en les condicions i preus que distingeixen als qui viatgen a Cuba dels quals van a països del seu entorn. El bloqueig viola flagrantment tant els drets de la població cubana com de tota aquella persona que desitgi visitar Cuba o empresa que tingui intencions de comercialitzar amb l'Illa.

Per descomptat, estem en contra del bloqueig a Cuba i exigim la seva derogació immediata. Estem contra qualsevol acte d'ingerència estrangera que atempti contra la sobirania i independència del poble cubà i el seu dret inalienable a definir i construir lliurement el seu futur. També condemnem les campanyes de difamació i el finançament de grupuscles de subversió. També exigim el tancament de la Base Naval de Guantánamo, únic lloc on es violen els Drets Humans, i la devolució d'aquesta porció de territori al seu legítim amo: el poble de Cuba.

Trobeu suports per part de la política internacional?

Des de 1992 fins avui, en l'Assemblea General de l'ONU s'ha votat en 29 ocasions, on per majoria s'ha condemnat aquesta política de genocidi i setge econòmic imposada pels EUA. En tots els continents s'han donat incomptables manifestacions de solidaritat amb Cuba. Els pobles del món reconeixen amb elles la tasca humanista i solidària de cooperació que Cuba brinda des dels inicis de la Revolució amb metges, mestres, assessors culturals, etc. i sense violar la sobirania de cap país ni imposar condicions polítiques; és a dir sobre pilars de total respecte.

Avui Cuba compta amb dues vacunes que no pot aplicar a la seva població per falta d'inputs sanitaris necessaris i que el bloqueig impedeix que Cuba adquireixi; no obstant això, la comunitat internacional s'ha bolcat en una campanya de recollida de fons, per a fer arribar xeringues a l'Illa. En l'Estat espanyol es va crear el compromís de recollir fons per a un milió de xeringues; però la sensibilitat de la societat espanyola l'ha sobrepassat amb escreix, perquè ja es compta amb fons per a adquirir poc més de quatre milions de xeringues.

S'assenyala que Cuba censura l'ús d'internet. Fins i tot se l'acusa de bloquejar aquest servei. És accessible l'internet dins de l'Illa?

Cuba ha fet un ampli salt en l'ús de les telecomunicacions, amb espais informatius molt rigorosos. Però no podem oblidar que els pilars tècnics fonamentals d'internet estan en mans de grans empreses capitalistes i que la majoria són estatunidenques o amb tecnologia patentada en aquest país, comptant amb el poder de bloquejar o eliminar dominis i comptes, així com de restringir la connectivitat de qualsevol zona geogràfica o país del món.

Encara que Cuba va començar la seva carrera en la computació als setanta, realment els EUA va permetre la seva connexió a internet en 1996, amb una amplada de banda igual al d'un hotel a Miami i no li permet connectar-se als cables submarins que voregen l'Illa, a pocs quilòmetres de la costa. Va ser Veneçuela la que va brindar la connexió al cable ALBA 1. Però no és suficient, i menys si el bloqueig impedeix utilitzar serveis de Google, plataformes de desenvolupament col·laboratiu de Source Forge i la descàrrega d'aplicacions d'Android, entre altres.

Les informacions que arriben des de Cuba solen ser esbiaixades. És possible informar-se de la situació des de tan lluny? Com fer-ho?

Realment, l'enfocament no és que la informació esbiaixada arribi de Cuba, sinó que el que es publica sobre Cuba és el que està esbiaixat i es produeix en els grans mitjans de comunicació capitalistes coneguts mundialment i en alguns mitjans alternatius específics dins de Cuba, els quals compten amb suport tècnic i financer extern.

És hipòcrita dir que Cuba no informa de la realitat, quan els llocs informatius digitals estatals cubans estan sota constants atacs cibernètics o apagades de serveis en mans d'empreses capitalistes. Igualment, comptes a les xarxes a favor de la Revolució són bloquejades injustament sobre falsos arguments. De totes maneres, hi ha molts llocs fidedignes: Razones de Cuba, Granma, Juventud Rebelde, Bohemia, la Jiribilla, el Centro de Investigación de Política Internacional o alternatius com la Pupila Insomne, PostCuba, La Santa Mambisa, entre altres. En l'estat espanyol tenim, entre altres, a Cubainformación.

"És hipòcrita dir que Cuba no informa de la realitat, quan els llocs informatius digitals estatals cubans estan sota constants atacs cibernètics o apagades de serveis en mans d'empreses capitalistes"

Com esteu vivint aquest conflicte des de la distància? És possible contactar amb familiars i amics?

Des d'aquí ho vivim amb preocupació, amb consternació, amb gran dolor i, també, amb molta indignació. Som molt conscients que el sistema polític a Cuba no és perfecte, que existeixen moltes coses que poden tenir una altra via de solució, però sobretot és un sistema perfectible des de la unitat, l'autòcton i la independència que gaudeix avui dia el país, amb la voluntat política que posen els diversos factors: socials, polítics i governamentals: que el seu conjunt és la Nació.

El socialisme cubà, des de gener de 1959, ha construït diversos espais per a l'activa participació de la ciutadania en la presa de decisions essencials del país. Som crítics en tots els aspectes de la vida quotidiana, sense excloure la política. Cuba compta amb més de 2000 organitzacions no governamentals que abasten tots els sectors: religiós, estudiantil, sindical, cultural, etc. Entenem que la crítica, canalitzada constructivament, en nom del bé comú, és una eina necessària per al desenvolupament en general. Però no ens entenem amb la violència ni la traïció.

Hi ha diverses associacions de cubans i cubanes a Catalunya. Quina és la situació i el posicionament majoritari dels cubans i cubanes residents a Catalunya i aquestes associacions?

No coneixem totes les associacions de cubanes i cubans a Catalunya. N'hi ha netament de promoció cultural i altres que sí que toquen aspectes polítics. Algunes es defineixen per la seva alineació als interessos imperialistes i organitzacions polítiques de la dreta i extrema dreta espanyola; però també hi ha unes altres que no combreguen amb les agressions a la Pàtria ni amb les brutes campanyes propagandístiques d'enganys i difamacions, i que treballen mà a mà amb la solidaritat amb Cuba, per a trencar el bloqueig i la desinformació sobre la realitat cubana.

A més dels mitjans, tant de Catalunya, de l'Estat espanyol i europeus, que responen a aquesta línia preestablerta d'atacs contra Cuba, onejant falsos tòpics de "Drets Humans" o "llibertat d'expressió", i sobre prismes de supremacia europeistes, podem afegir que cada vegada hi ha més cubanes i cubans que no emigren per qüestions polítiques, sinó per altres raons que poden acompanyar a qualsevol ésser humà. És fals emmarcar una emigració com que fuig del comunisme, quan en el món milions fugen pels horrors del capitalisme que existeixen als seus països.