Body Positive, Body Neutral i pressions estètiques a les xarxes

Les xarxes reflecteixen els patrons de gènere i les pressions estètiques que hi ha al darrere, però també canalitzen moviments socials globals que els denuncien. És el cas del Body Positive, un moviment que es mostra a favor de la total acceptació de la diversitat dels cossos mostrant-los empoderats.

"És una reacció i una denúncia a un cànon estètic incapacitant, asfixiant, que vol donar visibilitat a la diversitat i celebrar-la com quelcom bell", consideren des de Trama.coop, on fan dinamització i sensibilització social i treballen per desmuntar els estereotips sexistes que impregnant tota la nostra societat.

Tot i que el Body Positive ha sigut una revolució i ha obert l'espectre del que es considera bell o desitjable, ha seguit perpetuant un cànon: "Pots ser 'curvy', però les corbes han de ser d'una proporció determinada". És a dir que "encara deixa fora les que no entren en els nous marges permesos" i "no posa el focus en el problema col·lectiu de percepció i discriminació".

Per aplacar aquestes qüestions va sorgir un segon moviment, el Body Neutral, que no busca ni celebrar ni estigmatitzar el cos sinó acceptar-lo tal com és. Aquest moviment va anar més enllà: "És més realista i respectuós amb els processos d'acceptació i estima (o no estima) del propi cos. És una bona estratègia per repensar la nostra imatge, posar-la en una altra escala d'importància i reivindicar el valor d'altres aspectes més intrínsecs de cada persona".

Però tampoc no va acontentar tothom: "El cos no és neutral. Més enllà de l'estètica i els cànons del que considerem bell o desitjable, els cossos tenen els seus cicles, emmalalteixen, es transformen, tenen límits, reben violències i alhora gaudim a través i gràcies a ells. I això ens condiciona inevitablement. Les mirades, els comentaris, les violències que reben els cossos tenen unes implicacions".

La violència dels cànons estètics

Per entendre aquestes pressions, "cal entendre com funciona el sistema sexe-gènere i els rols de gènere que s'han construït sobre el que considerem que és ser dona i que és ser home (i com qualsevol altra forma de ser, identificar-se o expressar-se queda fora de la norma i és susceptible de rebre violències)", opinen.

Com ja era d'esperar, les dones sortim perdent: "En ells es valora la força, l'experiència, el caràcter i la comoditat estètica; i en elles, la bellesa, ser desitjades, complaents, la cura, el sacrifici, i la incomoditat estètica de la depilació, els talons, els sostenidors, les dietes i els maquillatges".

I és que aquestes pressions que s'amaguen rere els estereotips són violència ja que ens condicionen l'aparença, la manera de fer, de ser i, fins i tot, ens diuen a qui hem de desitjar. A més, tenen conseqüències com la pèrdua d'autoestima, els trastorns com l'anorèxia i la bulímia, la pèrdua del poder polítics i social, l'acceptació de relacions abusives, les violacions i els abusos sexuals i la culpabilització de les víctimes, entre moltes d'altres.

Per combatre-ho proposen començar per pensar en com ens comuniquem entre nosaltres per ressaltar l'estima, les virtuts abans que els defectes, i poder transformar imaginaris. A més, a les activitats que ofereixen obren el debat sobre com la bellesa té un pes històric sobre les dones observant el nostre comportament, per exemple, quan posem arracades a les nenes, o quan ens dirigim a elles subratllant que són "guapes".

L'entorn digital minva l'autoestima

Facebook va admetre públicament al 2020 que Instagram pot canviar la forma en què les joves es veuen a sí mateixes ja que el 32% de les noies diuen que quan se senten malament amb el seu cos, les fa sentir pitjor. Segons aquesta cooperativa, el problema està en com ens relacionem amb les xarxes i els continguts que prioritzem les usuàries i les empreses tecnològiques.

Quan ens fem un 'selfi' seleccionem la cara de nosaltres que més ens agrada condicionant la nostra aparença i, després, hi afegim els filtres. A les xarxes, podem crear una identitat nova i creure'ns que som allò, però quan ens mirem al mirall, no som així, afegeix Lorena Anera, de Trama.coop. Fins i tot hi ha qui acut a la cirurgia estètica amb la seva imatge modificada: "Hi ha una vinculació amb la idea que tenim de l'èxit i en això també hi ha un biaix de gènere, que té a veure amb la bellesa".

Més enllà de les xarxes, recomanen el documental Mujeres Calvas, el col·lectiu Komando Gordix o comptes d'Intagram com We lover size, que "visibilitzen la diversitat, qüestionen i denuncien uns ideals de bellesa que castiguen el diferent i que es manifesten en forma de violències en molts àmbits de la vida de les persones".